November 2nd, 2007
9 Comments »

Dream Theater

Dream Theater

avui

Actualització 15-11-2007:

Déu n’hi do quin concert. Per a mi no hi ha cap mena de dubte, Dream Theater = gods of metal!!!

L’espectacle va tenir lloc al Palau Olímpic de Badalona i va començar amb Symphony X com a teloners, un grup americà que desconeixia completament (n’havia sentit a parlar però no havia escoltat res). El seu concert va estar força bé, i tot i que no sonaven massa bé encara van tenir alguns moments molt bons quan el vocalista del grup va animar el públic parlant en castellà (chapeau per Allen!).

Després d’això va tocar esperar a que els tècnics preparessin l’escenari per al següent concert (mai hauria imaginat que aplaudiria una formiga de cartó pedra :-). Mentrestant, un semàfor com els de Nova York col·locat a dalt de l’escenari indicava quan sortirien a escena els de Dream Theater.

Finalment semàfor en ambar, i al cap de no res en verd per donar pas a la mítica banda de Nova York que presentava el seu darrer treball: Systematic Chaos.

Era la segona vegada que els anava a veure i he de dir que m’ho vaig passar tant bé com a la primera. Brutal en Portnoy (impressionants les bateries que fa servir), boníssims els solos d’en Rudess i d’en Petrucci, i impecables les actuacions d’en Myung i d’en LaBrie. La veritat es que és increïble el nivell de virtuosisme que tenen cadascun dels membres del grup. De fet, ara mateix no sabria dir si hi ha algun altre grup amb un nivell semblant.

Per sort aquesta vegada vaig pensar en agafar la càmera de fotos. La llàstima es que d’entre totes les fotos que vaig fer només se’n poder aprofitar unes poques (i encara gràcies!). Hauré de practicar i provar de fer més fotos en entorns amb menys llum.

  • DT 01
  • DT 02

Tanmateix, he estat buscant i he trobat aquest post i aquest altre de dos bloggers que també van anar al concert, i que relaten força més bé que jo com va anar l’esdeveniment. A més, tots dos han penjat molt bones fotos i algun que altre vídeo.

October 23rd, 2007
3 Comments »

Mordigans!

Ja portava uns dies pensant que havia d’escriure un post sobre els Mordigans, un grup Punk / Hardcore / Rock andorrà, que a la vegada també s’atreveix amb d’altres estils musicals com ara l’ska, o ritmes més tropicals.

Em fa molta gràcia parlar d’ells. Primer, per que ja fa molt de temps que ens coneixem (amb alguns dels membres ens coneixem des de petits), i segon, per que segurament és el grup del qual n’he fet un seguiment més exhaustiu. Els he vist tocar al Rocky, al Menta, al Cau d’Arinsal, als Dijous de Rock… també els he vist tocar amb diferents bateries, baixistes, guitarres…

Ja són uns quants anys i “mola” haver-los seguit de prop per que se’n pot veure l’evolució. Des de la primera maqueta que hem van passar, fins al seu últim treball Satyrus actaea (gràcies Santi per la còpia ;-).

Aquest darrer és una “passada”. No només per l’acabat “pofessional” del CD (res de CD gravat ni portada de fotocòpia, no, aquí s’hi han deixat la pasta!), sinó també per la qualitat de la gravació. Desconec les hores que hi hauran dedicat per fer-lo però de ben segur que ha valgut la pena. A més, amb les darreres incorporacions a la banda (Joel als efectes i Marc a la bateria) el grup ha guanyat moltíssim. Tant de bo segueixin en aquesta línia i els pugui veure en molts més concerts.

Per acabar, un parell de fotos que va fer el Kgun10 durant un concert al Rocky ara fa força temps.

  • Mordigans 1
  • Mordigans 2
October 11th, 2007
7 Comments »

English Training (review)

English Training

Un joc que per a mi no passarà a la història. Realment m’ha recordat quan era petit i anava a una acadèmia a estudiar anglès: un british teacher, estudiar lliçons avorrides una darrera l’altra i jocs pocs entretinguts.

Trobo que el joc no aporta res de nou i crec que li falta alguna cosa. Li falta algú com el Dr. Kawashima i les seves mítiques frases. En un moment del joc es descobreix la part de la Barbara (que per cert, sembla una meuca amb uns pits que desafien la llei de la gravetat), que permet passar proves d’oïda i pronunciació, però tot i així és avorrit i fa pal passar aquestes proves. Què se n’ha fet del:

- “Tienes un pelín de fatiga. ¿Me equivoco?”

- “¿Qué haces jugando en lugar de admirar la puesta de sol?”

- “¡Señoras y señores, menuda remontada! ¡Estoy que no quepo de gozo!

Ni els minijocs són divertits. En definitiva, que no és un joc sinó més aviat un conjunt de lliçons d’anglès empaquetades dins un cartutx per a la Nintendo DS. Ara bé, qui vulgui estudiar i repassar anglès és una bona opció (tot i que personalment recomanaria aquest llibre abans que el “joc”).

September 21st, 2007
7 Comments »

Enganxat a House

No acostumo a trobar temps per enganxar-me a sèries de televisió, i això que diuen que darrerament el llistó està molt alt i n’hi ha de molt bones (CSI, Heroes, Medium, …). Però farà qüestió d’un parell de mesos que si he trobat temps per enganxar-me’n a una: House.

Feia molt de temps que no m’enganxava tant a una sèrie. Que jo recordi la darrera va ser Bola de Drac o L’imperdible Parker Lewis quan encara anava a secundària (fa mooolt i mooolt temps ;-). Però ha estat mirar els dos primers capítols de House i en poc més d’un mes i mig he “fusellat” les tres primeres temporades.

La sèrie la trobo una passada i el personatge de House, juntament amb la resta de membres de l’equip mèdic, estan encertadíssims. Realment s’ha trencat amb el tòpic de les sèries de metges i s’ha trobat un producte totalment diferent al fet fins ara.

Només cal donar un cop d’ull personatge principal, el doctor House. Un gran metge (és un crack!) addicte als calmants, li agraden els videojocs, té moto, porta vambes, va sense afaitar, sempre se surt amb la seva i és un bordegàs a més no poder. Només cal mirar algunes de les millors perles de House que hi ha per YouTube:

[Atenció: possible spoiler]

A la web de la FOX posa que s’estrena la quarta temporada el proper dimarts 25 de setembre. A veure si els de Cuatro es posen les piles i no ens fan esperar massa. Per sort, i com Andorra és un país punter i capdavanter, l’apagada analògica serà també la setmana que ve, pel que podrem gaudir dels diagnòstics del carismàtic doctor sense haver d’esperar a que algú pengi els episodis de l’emule.

Ja tinc ganes de saber què passarà amb la Cameron, en Chase, i en Foreman. Seguiran sortint a la sèrie? Quins nous metges triarà en House per formar part en el seu equip? Revelaran algun dia que va passar amb l’home que li va disparar al final de la segona temporada? Per què ho va fer?

September 7th, 2007
14 Comments »

Marxo de casa!

Doncs sí, marxo de casa després d’haver passat quatre anys formidables amb mons pares. Porto des de dilluns sense anar-hi a dormir, però encara hi he anat unes quantes vegades per recollir trastos i per… menjar, pel que es podria dir que encara no he marxat del tot :D

Me’n vaig a compartir pis amb el Kgun10 i les seves dues gates (la Monxi i la Pepsi). Ja fa uns quants anys que ens coneixem i tot i els seus darrers posts macabres, gores, malaltissos i demencials, puc afirmar que és bon xaval.

No és que no estigui bé a casa (al contrari, vivia “a cuerpo de rey” com aquell què diu), i la decisió no ha estat fàcil, senzillament necessitava un canvi. Tinc molts bons records de l’època en que compartia pis a Barcelona i en certa manera tinc ganes de tornar a repetir l’experiència. A més, crec que ja va sent hora que em comenci a espavilar :D

A partir d’ara tocarà cuinar, anar a comprar, rentar, netejar… però bé, no em fa res. Per compensar-ho tocaran partides de DS, de Wii, de PS2, de pòquer, anime, pel·lícules del Stephen Chow… i la veritat és que em fa molta gràcia fer-ho.

August 29th, 2007
13 Comments »

Programant robots

Anatomy of a Robocode robot

Fa temps que vaig descobrir l’AT-Robots, un joc d’MS-DOS que consistia en programar un robot de batalla (que no deixava de ser un tanc amb un canó i un radar), i enfrontar-lo amb d’altres robots dins un simulador de batalles (un joc per a frikis al cap i a la fi).

La idea de programar robots i enfrontar-los en tornejos la trobo molt divertida, així que m’he posat a buscar algun d’aquests simuladors per tal de jugar-hi una mica. N’he trobat dos amb molt bona pinta, amb més bons gràfics que no pas l’AT-Robots (que ja fa temps que ha quedat obsolet) i més avançats, fins al punt de poder crear equips de robots que col·laboren entre sí per guanyar la batalla:

Robot Battle

  • Plataforma: MS Windows.
  • Llenguatge en que es programen els robots: RSL.
    (o Robot Scripting Language, una barreja de Basic, C i JavaScript)
  • Darrera actualització del programa: 21 de novembre de 2004.

Robocode

  • Plataforma: MS Windows, Mac OS X, GNU/Linux, etc. (és Java).
  • Llenguatge en que es programen els robots: Java.
  • Darrera actualització del programa: 26 d’agost de 2007.

D’entre els dos simuladors el que trobo més interessant és el Robocode. Va ser desenvolupat inicialment per un programador d’IBM per demostrar que amb Java es podien fer jocs. Actualment és un projecte open source i gaudeix de molt bona activitat (la darrera actualització va ser fa tres dies!). A més, el seu funcionament és independent del sistema operatiu pel que es pot executar en (gairebé) qualsevol plataforma.

  • Robocode 1
  • Robocode 2
  • Robocode 3

L’única pega que hi trobo és que el llenguatge que s’utilitza per programar els robots és el Java (que no és que m’agradi massa que diguem). Trobaria més interessant si l’aplicació utilitzés C, C++ o llenguatge ensamblador (o python) per programar els robots. No obstant, seria qüestió de llegir el manual i les guies de programació que hi ha per la xarxa, i fer un parell de robots de prova per poder començar a jugar amb el simulador. I així de pas aprendria Java in a funny way.

I vet aquí la pregunta: algú s’anima a programar un (o més d’un) robot amb el Robocode i quedar un dia per fer un torneig? Que si, que és Java i al principi serà una rotllo, però segur que tampoc és tant complicat i estarem aprenent un llenguatge amb moltes expectatives de futur (ejem, sense comentaris…).

Sinó, si algú té ganes de buscar i troba un altre simulador de característiques similars i multiplataforma, que ho digui! Totes les propostes per fer aquests tipus de tornejos seran benvingudes :D

Deixo els enllaços que he trobat d’IBM per si algú es vol acabar de decidir:

August 23rd, 2007
4 Comments »

Cuarenta y seis

Farà qüestió d’un parell de setmanes que vaig llegir el còmic Cuarenta y sies. Una proposta signada pels dos italians que més admiro: Milo Manara i Valentino Rossi (si si, el de les motos).

La unió d’aquests dos genis ha donat fruit a un còmic que es centra en les curses de Moto GP, i en les peripècies que haurà de superar el pilot italià per evitar que una organització maligna li prengui el seu ADN. Tot barrejat amb noies lleugeres de roba (que per alguna cosa el còmic el signa el Manara) i d’altres paranoies d’en Rossi (el seu gos parla, la seva moto també, pateix visions on surten Steve McQuenn i Jim Morrison, etc.).

Des del meu punt de vista tota la història passa molt de pressa i trobo forçat que l’hagin volgut encabir en quaranta-sis pàgines (com no podia ser d’una altra manera). Crec que hauria quedat millor si s’hagués repartit en tres o quatre volums (així les curses durarien més d’un parell de vinyetes). No obstant, el còmic encara està prou bé i és d’agrair el nivell de detall d’algunes vinyetes dibuixades per Manara.

En definitiva, un còctel de Rossi, motos i “ties bones” que no deixa de ser una mera curiositat només apta per als incondicionals d’en Rossi.

Per acabar, i com a curiositat, vull comentar que és el segon còmic d’en Milo Manara que tinc i l’únic dels dos que puc llegir. El primer està en turc (crec) i me’l va portar el Kgun10 com a record d’unes vacances que va fer a Turquia (gràcies de nou “tiu”!).

Rossi 1

Rossi 2

July 27th, 2007
18 Comments »

Hola iPod nano!

iPod Nano

Al final va resultar que el MacBook va venir acompanyat per un iPod nano de 4 GB i de color platejat. I no, no me l’he comprat jo sinó que me l’han regalat.

Un detall de la meva Sis (que no me la mereixo ;-) que em permetrà jubilar del reproductor mp3 i podrit que tinc (no funciona el display, ha perdut el color, les enganxines, la tapa de la pila, ha caigut un fotimer de vegades a terra … no si el més fort és que encara funciona) des de fa vora uns cinc anys.

Ja fa uns quants dies que el porto amunt i avall i el resultat és millor del que m’esperava. Al igual que amb el post del MacBook no escriuré ningun review i em limitaré a escriure una llista d’elements a favor i elements en contra.

Coses que m’han agradat:

  • El pes (és molt lleuger).
  • El disseny (encara m’agrada més que l’iPod).
  • La perfecta sincronització amb el Mac OS X (iTunes, iCal i Address Book).
  • Que funcioni amb bateria (al final un es cansa d’anar a comprar piles), la duració d’aquesta i que es pugui carregar per usb.
  • Que es pugui fer servir com a dispositiu d’emmagatzematge de dades (venint d’Apple pensava que no ho permetrien fer).

Coses que no m’han agradat:

  • Que no porti ràdio (no els hi hauria costat res posar-li).
  • La mida de la pantalla (estaria bé que fos una mica més gran).
  • Que depengui de l’iTunes per poder remenar les cançons. S’hauran d’estudiar les solucions que hi ha per Linux.
  • No saber, mentre està endollat, el temps que falta per a que la bateria estigui 100% carregada. Podria donar una estimació per saber el temps que ha d’estar endollat.
  • Que no porti un adaptador usb que permeti endollar l’iPod a una presa de corrent normal i corrent. Si algun dia no tinc un ordinador a mà, com carregaré la bateria?

Sincerament, he de reconèixer que els productes d’Apple m’agraden cada vegada més. Al mateix temps penso que tot el que fan ho estudien al mínim detall (fins i tot els embalatges estan molt ben pensats), i realment es centren en què vol l’usuari final. Llàstima que encara pensin en formats tancats, DRMs i històries d’aquestes.

July 24th, 2007
8 Comments »

Hola MacBook!

MacBook

Doncs sí, ja tinc el MacBook!

Al final em vaig decantar pel negre i ja porto una setmana donant-li canya per comprovar que tots els components funcionen de forma correcta.

Vaig decidir d’agafar el negre pel color i pels 40 GB de més de disc dur. A priori sembla que 40 GB no és massa, però em conec i sé que en no res començaré a fer particions, a fer backups de les dades que tinc al PC de la feina (que el dia que peti el disc dur estaré perdut), a instal·lar el Linux, etc. Pel que vaig pensar que com més espai tingui millor.

No tinc la intenció d’escriure un review del portàtil, però el que sí m’agradaria fer és comentar una parell de coses que m’han agradat, i un altre parell que no.

Coses que m’han agradat:

  • El disseny. Penso que la línia del portàtil és impecable i per mi està més ben acabat que el MacBook Pro.
  • L’endoll de la font d’alimentació imantat. Una genial idea que de ben segur evitarà algun que altre accident.
  • La tapa també està imantada.
  • Porta un control remot.
  • Canviar el disc dur és relativament fàcil, només cal treure la bateria, desenroscar un parell de cargols i treure una tapa. Abans, amb l’iBook, s’havia de desmuntar literalment el portàtil.

Coses que no m’han agradat:

  • Sentir el ventilador a la mínima que s’exigeix una mica de CPU (per exemple passar un CD d’àudio a mp3), però que hi farem, porta un intel (això amb els PowerPC no passava).
  • Que el control remot sigui de color blanc. Si el portàtil és negre, estaria bé que el comandament també fos negre.
  • Que el negre no és tant net com em pensava (suposo que el blanc deu ser menys sofert).
  • Que sigui difícil desmuntar el teclat (amb l’iBook n’hi havia prou amb afluixar un sól cargol).
  • Que el cable de sortida DVI per endollar-hi un segon monitor s’hagi de comprar a part (amb l’iBook venia el cable de sortida VGA).

Per acabar m’agradaria comentar un element que a la vegada m’agrada i em desagrada: la tarja gràfica. La intel que porta és molt poca cosa i m’hauria estimat més que portés una NVIDIA com han fet amb els Pro (ni que fos de gama baixa). Per contra, els drivers d’aquesta tarja són lliures, fet que garanteix que amb Linux se li pugui treure un millor rendiment. A veure si la gent d’ATI i NVIDIA prenen nota.

July 13th, 2007
7 Comments »

Adéu iBook!

iBook

Doncs no només he venut la moto, sinó que aquesta setmana li ha tocat el torn a l’iBook, el portàtil made in Cupertino que tenia des de feia un parell d’anys i mig. Aquesta vegada, però, no ha estat quelcom que hagi buscat i fins i tot m’ha sorprès haver-lo venut.

Resulta que vaig contactar amb una persona que necessitava ordinadors Apple amb processadors G4 per a la seva empresa. Vam quedar al cap d’una setmana per ensenyar-li en quin estat estava el portàtil (que per cert, estava impecable), i un parell de dies més tard ja li havia venut. Així de fàcil.

El portàtil m’anava molt bé i tal i com acabo de dir, ne tenia pensat vendre’l. Senzillament ha sorgit una bona oportunitat que difícilment es tornarà a repetir, i ho he volgut aprofitar per fer-me amb un portàtil nou, amb més prestacions i més petit (sembla mentida el que arriba a pesar un portàtil de 14 polzades després de portar-lo a sobre durant més d’una hora).

Total, que en qüestió de dues setmanes m’he trobat sense moto i sense portàtil :( Però bé, no problemo, ara serà qüestió de començar a mirar preus de MacBooks i decidir quin m’acabo quedant.

Per descomptat que serà el model superior dels MacBooks i l’únic dubte que hi ha és si serà el negre o el blanc. El negre és uns 150€ més car pel sol fet de ser negre (ho han volgut camuflar posant-hi 40 GB més de disc dur, però no cola), i el blanc tenia el problema de que a la llarga es tornava de color groc (algú sap si han solucionat aquest problema?). No ho sé, el negre té molts números però encara no tinc res decidit. Algú em vol donar un consell per acabar-ho de decidir durant el cap de setmana?