April 11th, 2008
7 Comments »

Vacances: Londres i Dublín

El pròxim dilluns marxaré deu dies de vacances per anar a visitar la ciutat que més m’agrada d’entre totes les que he visitat: Londres. Hi vaig anar exactament fa quatre anys i me’n vaig quedar encantat. Tots aquells parcs, el carrers, els edificis històrics, els museus… la de ganes que tenia de tornar-hi!

En un principi hi estaré un parell de dies i mig, durant els quals espero poder tenir temps per tornar a visitar el més típic de la ciutat: el parlament, el Big Ben, el London Eye, Notting Hill, el British i el Natural History Museum, etc. També hauré de trobar temps per anar de compres a l’Apple Store… però ja veurem, tot sobre la marxa.

D’altra banda, no tot serà Londres i si puc intentaré tornar a Oxford i a Cambridge (a on també vaig estar durant el 2004). La resta dels dies a Dublín. Serà la primera vegada que trepitgi terres irlandeses i em fa força il·lusió ja que m’han comentat que tot i que la ciutat és força petita, hi ha molts indrets macos per visitar.

Espero que el mal temps no m’esgarri gran part de les vacances, així podré desconnectar millor de la feina i de la xarxa, i tornar amb les piles ben carregades. No crec que tingui temps d’actualitzar el blog pel que ja explicaré com ha anat a la tornada. Tot i que si algú vol saber per on paro que faci un cop d’ull al Twitter de tant en tant.

March 26th, 2008
6 Comments »

Museu dedicat al còmic

L’altre dia vaig llegir al diari BONDIA que el comú de la Massana està estudiant fer un museu dedicat al còmic i a l’animació. Una iniciativa que sens cap mena de dubte està lligada a l’èxit de La Massana Còmic (dita mostra celebrarà enguany la dotzena edició).

Com a aficionat del còmic que sóc valoro molt positivament aquesta iniciativa. No obstant, no em vull fer moltes il·lusions i m’estimo més tocar de peus a terra. No sé per què aquí a Andorra s’acostuma a fer servir el terme “museu” molt alegrement i sovint es confon amb el de “sala d’exposicions”. Per a mi un museu és un espai de centenars de metres quadrats dedicat a exposar i conservar elements amb un cert valor històric i/o cultural, no pas un parell de sales dedicades a exhibir alguna mostra de forma puntual.

Que consti que amb això no vull menysprear La Massana Còmic, ni em passaria pel cap! de fet sempre dic que m’estimo més anar a La Massana Còmic més que no pas anar al Saló del Còmic de Barcelona (sempre enfocat a les editorials i als llançaments comercials). El que sí vull fer és criticar els espais que es pengen l’etiqueta de “museu” al principat: el museu de maquetes d’Andorra, el museu Viladomat, el museu de la nina russa, … no sé vosaltres però jo sovint m’avergonyeixo quan parlo sobre els nostres museus amb gent de fora el país.

Personalment m’agradaria que es fes quelcom semblant al Museu Nacional de l’Automòbil (l’únic espai que qualificaria com a museu, tot i que es podria condicionar millor): un establiment amb diverses sales, amb visites guiades o autoguiades en diversos idiomes per atraure gent de fora, amb diferents esdeveniments al llarg de l’any… Que facin alguna cosa que realment valgui la pena visitar i que serveixi com a reclam per atraure gent dels països veïns per a que vinguin a visitar Andorra.

Sé que segurament demano massa, però també penso que amb temps i ganes es pot arribar a fer més que un minimuseu. Si més no espero que l’actual candidatura comenci amb un bon projecte i permeti crear la base per tenir en un futur quelcom força interessant.

February 28th, 2008
2 Comments »

Romania 2004

No es que em faci gràcia remuntar-me a anys enrere per escriure un post, però en aquest cas he volgut fer una excepció ja que fa poc he trobat les fotos del viatge que donava per perdudes.

Més que unes vacances va ser una escapada de tres dies a Bucarest i amb prou feines vam poder visitar la ciutat. Per sort vam poder “pillar” una espècie de bus turístic i fer un tomb per la capital, veure la “caseta” que es va fer en Ceausescu (impressionant O_O!) i visitar un parell de parcs molt guapos (crec que els andorrans no estem acostumats a veure parcs grans ;).

La ciutat no em va agradar. No obstant, el viatge es va fer memorable gràcies a l’excursió que vam fer als Carpats per visitar el Castell de Bran, el mal anomenat castell del mític Comte Dràcula. Mal anomenat per que no s’ha pogut demostrar que el Comte hi arribés a viure i tot plegat apunta cap un muntatge per atraure turisme a Romania.

Muntatge o no, el castell és “xulíssim”. Una fortalesa medieval envoltada de boscos (i botigues de souvenirs) que actualment està convertida en museu. Està molt ben conservada i s’hi pot visitar gairebé tot: habitacions, patis, salons, passadís secret, etc.

Fa poc que he llegit que al 2009 el museu deixarà de poder visitar-se i es posarà a la venta. Així que m’he animat a escriure unes línies i penjar quatre fotos i un parell de vídeos del castell per si algú s’anima a visitar-lo abans de que el “xapin” al públic.

  • Romania 2004 - 1
  • Romania 2004 - 2
  • Romania 2004 - 3

Pati interior del castell

Passadís secret del castell

February 6th, 2008
5 Comments »

Bodies

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de fer una escapada a Barcelona i visitar Bodies – The Exhibition, una exposició polèmica que mostra cossos disseccionats de persones reals, els quals han estat tractats químicament per evitar la descomposició.

L’exposició, que recórrer el món sota el lema “veure és conèixer”, ha viatjat ja per diferents països i presenta un total d’unes deu figures humanes senceres, així com diferents òrgans i d’altres elements presents en l’anatomia humana.

Deixant de banda la polèmica (hi ha qui assegura que els cossos provenen d’algun país on no es respecten els drets humans), l’exposició l’he trobat molt bona i molt didàctica. Sí que impressiona una mica veure tots aquells cossos disseccionats, però la veritat es que és molt millor que no pas veure-ho en algun llibre d’anatomia o animació en 3D.

Les parts que més m’han agradat han estat la del sistema nerviós (sempre m’havia demanat com era la medul·la espinal per dins) i la de l’aparell circulatori on, mitjançant una tècnica de manipulació de polímers, es mostra tot l’entrellat d’artèries, venes i vasos sanguinis que composen un braç, una cama, un òrgan, o un cos sencer (impressionant!).

També hi ha una altra part molt curiosa de veure on s’ensenyen òrgans sans al costat d’altres afectats per càncer (segur que més d’un s’haurà plantejat deixar de fumar sortint de l’exposició :).

En total unes dues hores d’exposició que recomano a tothom que no sigui molt aprensiu. Així que qui tingui ganes d’anar-hi té fins al 31 de març per anar a les Drassanes Reials de Barcelona i visitar-la. De veritat que val la pena!

January 29th, 2008
6 Comments »

Dos anys de blog!

Doncs sí, aquesta setmana ha fet dos anys que porto escrivint les meves cabòries en aquest blog. Dos anys que han permès escriure 96 posts, rebre 476 comentaris (dels quals la meitat deuen ser meus ja que acostumo a contestar gairebé tot) i aturar 11.712 missatges d’spam (gràcies Akismet!).

Això m’ha animat a consultar les estadístiques d’aquests dos anys i fer una mitja amb les dades per veure com ha anat aquest període:

  • 1206 visites al mes el primer any
  • 378 visitants únics al mes el primer any
  • 2605 visites al mes el segon any
  • 1117 visitants únics al mes el segon any

Però el millor de tot ha estat consultar les frases clau i veure quines consultes han fet alguns dels visitants per arribar al blog:

N’hi ha hagut de culinàries:

  • passos per fer caldo
  • quin es el menjar tipic de gales
  • quin es el tipic menjar de xina

d’existencials:

  • como agradar a jesucristo
  • tot el que fa un rey en un dia normal

d’autoescola:

  • que es necesita per poder conduir una motocicleta
  • com em puc treure es carnet de moto

d’informàtica:

  • per que serveix el ventilador
  • per que a la part del darrera dels cd hi ha ratlles de colors

i d’altres que no sé ben bé com classificar:

  • els habitants de argentina com es diuen?
  • on porten a un tren espatllat
  • quin llibre regalar a la meva xicota
  • jocs per fer el dia de la dona

La veritat es que no m’esperava que l’experiència seria tant positiva i de moment encara hi ha ganes d’escriure almenys un bon parell d’anys més. Qui sap, igual arribem als cinc anys si no sorgeix una nova moda.

January 18th, 2008
5 Comments »

Kuru Kuru Kururin (Game Boy Advance)

Darrerament només he estat jugant a un videojoc: el Kuru Kuru Kururin. Segurament el joc de Game Boy Advance amb el nom més ximple que hi ha, i l’únic que tinc per a aquesta consola (tot i ser de Game Boy Advance s’hi pot jugar amb la Nintendo DS fent servir l’Slot-2).

El joc consisteix en dirigir un bastonet que va girant al llarg de diversos circuits, al mateix temps que s’intenta evitar que xoqui amb les parets i d’altres obstacles que hi ha al mig del trajecte.

És a dir, l’únic que s’ha de fer és evitar impactar. Ni més ni menys.

Tanmateix, i tot i la seva mecànica senzilla, hi ha circuits que són força difícils de passar i fa falta una bona dosis de paciència per superar-los, pensar abans quin trajecte recórrer i quina és la velocitat idònia en que ha de moure’s el bastonet per arribar al final del circuit.

El joc és un vici al més pur estil Tetris i no hi he parat de jugar fins que no m’he passat tots els nivells. Ni gràfics bestials ni punyetes, un joc senzill i una bona idea i ja s’han garantit un bon grapat d’hores de joc.

Llàstima que la segona part del joc no sortís del Japó, que sinó també me’l compraria :D

December 31st, 2007
17 Comments »

DSLinux

Per fi trobo una estoneta per escriure un parell de línies sobre la DSLinux, una distribució de GNU/Linux pensada per a la Nintendo DS. Ja fa uns quants dies que l’estic remenant i m’ha sorprès el bon ritme que porta el projecte.

Instal·lar-la és més senzill del que hem pensava i l’únic que s’ha de fer és baixar aquest arxiu i descomprimir-lo “a saco” dins l’R4. Al principi em vaig embolicar volent-lo instal·lar dins el SuperCard, però al final vaig desistir quan vagi veure que havia de formatejar la tarja microSD a FAT16 i aplicar un patch al software.

Així que res, R4 i ja està, supersenzill!

Fent un ping a www.tecob.com

Encara no hi ha gestor de finestres però tot i així el sistema és prou complert: hi ha varis terminals, funciona el WiFi, té un navegador web en mode text, jocs (també en mode text, de fet to és mode text), porta l’editor vi, permet fer connexions ssh, etc. L’única pega que hi he trobat és la mida de les fonts del terminal que es veuen molt petites, però bé, serà qüestió d’esbrinar si es poden posar més grans.

Cada dia que passa em quedo més parat de les possibilitats d’aquesta consola i només pel hombrew ja val la pena comprar-la: navegadors d’Internet, programes de veu per IP, programes de dibuix, jocs, agenda personal, GNU/Linux, … només falta que llencin el sintonitzador de tele per a la DS a Europa i ja serà el gadget definitiu!

Actualització 10-01-2008:

El Miquel em comenta que sí porta un entorn gràfic. És tracta d’un port de PIXIL i per executar-lo només s’ha d’escriure la següent comanda des del terminal:

$ /usr/pixil/nxstart.sh

Una mica inestable (i lent) però si s’acaba de polir serà força interessant. Gràcies Miquel!

December 7th, 2007
1 Comment »

SuperCard Lite

Ja feia dies que l’R4 no anava massa fi: no el detectava la DS, no detectava la tarja microSD, es penjava mentre estava executant homebrew, etc. Així que farà qüestió d’una setmana vaig decidir jubilar-lo i comprar-ne’n un altre, i de pas, vaig aprofitar per demanar un SuperCard Lite (Micro), que a a l’igual que l’R4 també serveix per executar homebrew amb la Nintendo DS.

La diferència principal es troba en que el SuperCard es col·loca dins l’Slot-2 de la consola, mentre que l’R4 va dins l’Slot-1. I vet aquí la pregunta: per què comprar un altre cartutx per executar homebrew si amb l’R4 en tenia prou i anava la mar de bé? doncs per la senzilla raó de que el SuperCard Lite li dóna 32MB més de RAM a la DS.

Resulta que la DS només te 4MB per treballar (en què pensaven els de Nintendo? no n’hi podien haver posat una mica més?). Tanmateix, hi ha aplicacions que en necessiten més per poder treballar (com ara el Nintendo DS Browser o el DSLinux), pel que s’han de buscar solucions por donar-li a la portàtil més memòria. I la solució més senzilla es fer-ho amb cartutxos d’expansió col·locats a l’Slot-2.

Conclusió: que he comprat el SuperCard per tenir més memòria a la DS i poder provar el DSLinux, un Linux adaptat per a la petita de Nintendo. Ja fa temps que segueixo aquest projecte i portava uns quants dies amb ganes de provar-lo. A veure quan trobo una estona i el xafardejo una mica.

November 29th, 2007
Comments Off

La Habitación Perdida

La setmana passada veig veure La Habitación Perdida, una minisèrie de ciència ficció emesa per cuatro ara fa uns quants mesos.

L’argument gira entorn una clau màgica i una habitació d’un motel. La clau, que obra la porta de l’habitació del motel, te la particularitat d’obrir qualsevol altra porta i traslladar a la persona que entri a l’habitació, a qualsevol altra porta que s’imagini, ja sigui la porta de l’armari de casa seva, la porta de la oficina on treballa, o la porta de l’habitació d’un hotel de les Bahames.

A partir d’aquí i a mesura que avanci la sèrie, aniran apareixent diferents objectes amb propietats “de lo més” estranyes i amb un element en comú: tots els objectes han sortit de l’habitació del motel.

En total hi ha tres episodis (que cuatro va dividir en sis) i tot i que el primer és el més fluix de tots, la trama va agafant força a mesura que avança la sèrie, fent-se cada vegada més interessant.

La sèrie m’ha agradat molt (és boníssima!). Un argument molt original (des de Expediente X que no veia res semblant) i una bona varietat de personatges. A veure si fan una segona temporada (he sentit campanes de que ja hi ha “algo” en preparació) i tornen a sorprendre com ho han fet amb la primera.

November 2nd, 2007
9 Comments »

Dream Theater

Dream Theater

avui

Actualització 15-11-2007:

Déu n’hi do quin concert. Per a mi no hi ha cap mena de dubte, Dream Theater = gods of metal!!!

L’espectacle va tenir lloc al Palau Olímpic de Badalona i va començar amb Symphony X com a teloners, un grup americà que desconeixia completament (n’havia sentit a parlar però no havia escoltat res). El seu concert va estar força bé, i tot i que no sonaven massa bé encara van tenir alguns moments molt bons quan el vocalista del grup va animar el públic parlant en castellà (chapeau per Allen!).

Després d’això va tocar esperar a que els tècnics preparessin l’escenari per al següent concert (mai hauria imaginat que aplaudiria una formiga de cartó pedra :-). Mentrestant, un semàfor com els de Nova York col·locat a dalt de l’escenari indicava quan sortirien a escena els de Dream Theater.

Finalment semàfor en ambar, i al cap de no res en verd per donar pas a la mítica banda de Nova York que presentava el seu darrer treball: Systematic Chaos.

Era la segona vegada que els anava a veure i he de dir que m’ho vaig passar tant bé com a la primera. Brutal en Portnoy (impressionants les bateries que fa servir), boníssims els solos d’en Rudess i d’en Petrucci, i impecables les actuacions d’en Myung i d’en LaBrie. La veritat es que és increïble el nivell de virtuosisme que tenen cadascun dels membres del grup. De fet, ara mateix no sabria dir si hi ha algun altre grup amb un nivell semblant.

Per sort aquesta vegada vaig pensar en agafar la càmera de fotos. La llàstima es que d’entre totes les fotos que vaig fer només se’n poder aprofitar unes poques (i encara gràcies!). Hauré de practicar i provar de fer més fotos en entorns amb menys llum.

  • DT 01
  • DT 02

Tanmateix, he estat buscant i he trobat aquest post i aquest altre de dos bloggers que també van anar al concert, i que relaten força més bé que jo com va anar l’esdeveniment. A més, tots dos han penjat molt bones fotos i algun que altre vídeo.