L’itinerari va ser sortint des de Cambrils, passant per Mont-roig del Camp i arribant fins a l’ermita en qüestió. En total poc menys de 30 km (anar i tornar) que vam completar en unes tres hores tranquil·lament passejant, parant de tant en tant per beure o per fer alguna que altra fotografia.

El camí fins a Mont-roig és força entretingut. Un passeig per camins, barrancs i carreteres secundàries envoltades d’arbres que ajuden a que no castigui tant el sol mentre es recórrer al trajecte. Una vegada arribat al poble només queda creuar-lo i agafar una altra carretera secundaria que porta fins a l’ermita.

Un passeig molt “xulo” de fer que al ser tot per camins amb prou feines et pots arribar a creuar amb un parell de cotxes. A més és força senzill i l’únic tram difícil són els 4 últims quilòmetres que porten fins a l’ermita (sobretot l’últim tros on el pendent és brutal!). Per sort la panoràmica que ens trobem al final de l’excursió compensa la gran suada.

La veritat és que feia molt de temps que no m’ho passava tant bé anant en bici… tot i que val a dir que també feia molt de temps que no suava tant la samarreta per arribar a un lloc. Suposo que serà qüestió de fer més sortides i anar descobrint d’altres indrets del Baix Camp.

Que si la primera proposta no acabava de convèncer, que si millor no fer-les en color (si volíem fer color s’havia de fer un transfer o enviar-les a Barcelona per fer una impressió tèrmica), que si el color que volíem de la samarreta no s’assemblava gens al de la proposta, que si no hi havia talles en estoc, etc.

Al final i recordant una samarreta que va fer el Taekwondo Club Andorra, vam optar per una samarreta de color verd militar i el logotip en blanc:

Hem fet una tirada de cent samarretes (ens hem passat! ;), així que qui en vulgui una que passi pel despatx i agafi la talla que més li convingui. Tranquils que no us la cobrarem, són totalment gratuïtes!

Londres

Sembla mentida però els quatre dies de vacances van donar joc per fer molta cosa. Vam aprofitar per tornar a llocs on tant el Kgun10 com jo ja hi havíem anat però que sempre fa gràcia tornar-hi: el Parlament i el Big Ben, Picadilly Circus, el mercat de Camden, el Natural History Museum, Notting Hill i Portobello, i la visita obligada a la blue door i a la travel bookshop que s’ha de fer si vas a aquesta ciutat amb el Kgun10 ;)

No obstant, també va haver-hi temps per anar a fer de turista a d’altres llocs on no hi havíem estat, com ara el Science Museum, el National Gallery i el museu d’art modern de Londres: el Tate, on vaig confirmar que no entenc ni fava d’art modern (de tot el que vam veure l’únic que em va agradar van ser els grafits de la façana).

Finalment, visita a l’interior del Parlament per, després de passar els molestos controls de seguretat, veure la House of Lords i la House of Commons, que per resumir-ho podríem dir que va ser curiós i un xic avorrit al mateix temps.

Concert d’Iron Maien

El veritable motiu del viatge, anar a veure als Iron Maiden a casa seva i en funció de la data de l’espectacle planificar el viatge i els dies de les vacances.

El concert que va tenir lloc al Twickenham Stadium de Londres va presentar les actuacions de quatre grups en total: Lauren Harris (grup liderat per la filla d’Steve Harris, el baixista dels Maiden), Within Temptation, Avenged Sevenfold i Iron Maiden.

En total unes cinc hores de festival on destacaria la bona organització (autobusos gratuïts per arribar i marxar de l’estadi, gent facilitant informació per tot arreu, puntualitat, etc) i el poc fum de tabac que vam haver d’empassar (res a veure amb el concert de Dream Theater on vam acabar ben farts).

Llàstima que estiguéssim una mica lluny i el so era lleugerament fluix, tota la resta genial! No crec que sigui la darrera vegada que organitzi unes vacances en funció d’un concert.

Hem parlat de tornar al Parlament, al Camden, a Notting Hill i a Portobello… també hem dit al d’anar al Tate i al National Gallery Museum, a St. Paul, etc. Fins i tot hem dit d’anar un dia a Southampton (hi vam estar al 2004 i ens faria gràcia tornar-hi). Només hi ha una cosa que sí és segur que anirem a veure:

Ja explicarem com ens ha anat a la tornada :D

Però per a mi, el millor d’enguany no són els grups, ni el fet que tornin a tocar a la Plaça del Poble d’Andorra la Vella. No, el millor d’aquesta edició és el cartell:

No sé vosaltres però jo el trobo boníssim i personalment crec que és el millor que han fet fins ara. Felicito des d’aquí als Freehand Conspirators per aquest cartell tant original.

Segur que s’ho deurien passar de conya durant la sessió de fotografies: que si el Toni en barnús (que consti que això m’ho invento), que si el fotògraf i els focus dins el bany, que si la foto no es bona, que si falta més escuma dins la banyera… no si fins i tot m’agradaria veure el “cómo se hizo”.

Us heu fixat que darrera el Toni hi ha una ampolla? de què podrà ser? no sé per què però crec que no és un xampú :D

Primera de les tres ciutats que vam visitar durant les darreres vacances (al final no va haver-hi temps per fer una escapada a Oxford). En total quatre dies que ens van permetre visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat: Picadilly Circus, el Parlament i el Big Ben, el Buckingham Palace i el canvi de la guàrdia, el London Eye, la Torre de Londres i el Tower Bridge, Harrods, els parcs, Notting Hill i Portobello, el Natural History i el British Museum, el Museu de Madame Tussauds, el mercat Camden, … Si fa no fa el mateix que vam visitar amb el Kgun10 ara fa quatre anys, però de forma més intensa (quin fart de caminar que ens hem fet aquesta vegada!).

Un dels llocs que més gràcia em va fer visitar va ser la Torre de Londres, l’antiga presó de la ciutat. Actualment només serveix com a reclam turístic i per salvaguardar les joies de la corona, les quals també es poden visitar sota altes mesures de seguretat (tot i que suposo que les que estan visibles al públic deuen ser rèpliques i no pas les originals). La visita em va fer venir al cap el videojoc Traitors Gate, un joc de PC ambientat en aquesta fortalesa i que consisteix en entrar dins la torre per robar-hi les joies de la corona.

Al final els quatre dies van acabar sent curts. Amb prou feines vam poder visitar amb tranquilitat els museus (que ben bé t’hi pots passar un parell de dies a cadascun), i encara va faltar temps per anar al National Gallery, al Parlament (el dia que vam voler visitar-lo estava tancat al públic), a l’abadia de Westminster i a la catedral de St. Paul. Però bé, m’ho apunto per a la pròxima vegada que hi vagi, que serà ben aviat :)

Ja sé que ho he dit moltes vegades però crec que no em cansaré de repetir-ho: Londres és fins ara la millor ciutat que he visitat. Llàstima que els lloguers siguin prohibitius (unes 1000 lliures al mes per un “quartutxo” d’uns 30m²!), que sinó no em faria res anar-hi a viure una temporada.

Cambridge

Segona ciutat que vam poder visitar. Es tracta d’una ciutat de l’ordre d’uns 120.000 habitants, que destaca pel seu alt prestigi universitari. Personalitats com Charles Darwin, Isaac Newton o Sthephen Hawking van estudiar allà.

La primera universitat d’aquesta ciutat va ser fundada l’any 1209 per uns antics membres de la universitat d’Oxford. Sembla ser que estaven descontents amb el funcionament del centre d’estudis, i van decidir marxar a Cambridge i fundar una altra universitat per rivalitzar-hi. La veritat es que em costa de creure, a Andorra encara no s’havien signat els pareatges i a Anglaterra ja feia anys que tenien universitats XD.

Una característica curiosa de la ciutat són els canals que envolten els campus universitaris (originàriament era el riu de la ciutat i més endavant el van canalitzar). Pagant es pot contractar una excursió en góndola d’uns 45 minuts, durant la qual t’expliquen els orígens universitaris, quina era la casa d’en Darwin, on estudiava en Newton, o curiositats com ara que Cambridge és la ciutat d’on han sortit més premis Nobel.

Tot plegat força entretingut.

Dublín

Tercera i última ciutat de les vacances. Sempre havia sentit coses “xules” de Dublín i ja feia temps que tenia ganes d’anar-hi. No sé per que anava amb la idea de que seria una ciutat força gran, però la realitat és que amb un parell de dies i mig vam poder pots visitar els indrets més representatius de la ciutat. També val a dir que vam tenir la sort d’escollir l’hotel al Temple Bar (al ben mig de la ciutat) i caminant poc més de 30 minuts et podies “plantar” a gairebé qualsevol lloc de la ciutat.

Al igual que vam fer amb Londres ens vam basar en una guia de viatges per recórrer els llocs més típics de la ciutat: el Trinity College (imprescindible la visita al Book of Kells i a l’antiga biblioteca de la universitat), el Temple Bar, el parc St. Stephen’s Green, la catedral de Saint Patrick’s (llàstima que estava en restauració), les restes de l’antic castell de Dublín, el National Gallery, etc.

Personalment em va agradar molt Dublín, tant de bo pugui tornar-hi algun dia. No només per tornar a visitar la ciutat, sinó per aprofitar i fer un parell d’escapades per poder conèixer d’altres indrets d’Irlanda.

El viatge en general ha anat molt bé i destacaria la bona companyia, les muffins i el cansament (crec que no havia caminat mai tant!). Tanmateix, aquesta vegada he gaudit més de Londres ja que he passejat més per anar d’un lloc a un altre, enlloc de fer servir el metro tal i com vaig fer fa quatres anys.

Prometo que tant bon punt trobi una mica de temps lliure faré la tria d’entre les més de 900 fotos i escriuré algunes línies de com ha estat l’experiència.

I amb prou feines he trobat temps per desfer la maleta que ja l’he hagut de tornar a preparar. Però aquesta vegada no ha estat per marxar de vacances, sinó per marxar d’Andorra.

Resulta que per motius de papers la meva xicota només pot estar a Andorra durant la temporada d’hivern (maleïdes fronteres!), pel que cansats de veure’ns només durant els caps de setmana, hem decidit que estaria bé que jo vingués a treballar a Espanya sense deixar TECOB.

I dit i fet. Amb l’ajut dels TECOBs hem desplegat tot un equip logístic per a que pugui teletreballar sense estar necessàriament a Andorra i de la manera més transparent per als clients.

Així que tot i que intentaré pujar tantes vegades com pugui al país dels Pirineus, no espereu veure’m per TECOB la pròxima vegada hi aneu ;)

En un principi hi estaré un parell de dies i mig, durant els quals espero poder tenir temps per tornar a visitar el més típic de la ciutat: el parlament, el Big Ben, el London Eye, Notting Hill, el British i el Natural History Museum, etc. També hauré de trobar temps per anar de compres a l’Apple Store… però ja veurem, tot sobre la marxa.

D’altra banda, no tot serà Londres i si puc intentaré tornar a Oxford i a Cambridge (a on també vaig estar durant el 2004). La resta dels dies a Dublín. Serà la primera vegada que trepitgi terres irlandeses i em fa força il·lusió ja que m’han comentat que tot i que la ciutat és força petita, hi ha molts indrets macos per visitar.

Espero que el mal temps no m’esgarri gran part de les vacances, així podré desconnectar millor de la feina i de la xarxa, i tornar amb les piles ben carregades. No crec que tingui temps d’actualitzar el blog pel que ja explicaré com ha anat a la tornada. Tot i que si algú vol saber per on paro que faci un cop d’ull al Twitter de tant en tant.

Com a aficionat del còmic que sóc valoro molt positivament aquesta iniciativa. No obstant, no em vull fer moltes il·lusions i m’estimo més tocar de peus a terra. No sé per què aquí a Andorra s’acostuma a fer servir el terme “museu” molt alegrement i sovint es confon amb el de “sala d’exposicions”. Per a mi un museu és un espai de centenars de metres quadrats dedicat a exposar i conservar elements amb un cert valor històric i/o cultural, no pas un parell de sales dedicades a exhibir alguna mostra de forma puntual.

Que consti que amb això no vull menysprear La Massana Còmic, ni em passaria pel cap! de fet sempre dic que m’estimo més anar a La Massana Còmic més que no pas anar al Saló del Còmic de Barcelona (sempre enfocat a les editorials i als llançaments comercials). El que sí vull fer és criticar els espais que es pengen l’etiqueta de “museu” al principat: el museu de maquetes d’Andorra, el museu Viladomat, el museu de la nina russa, … no sé vosaltres però jo sovint m’avergonyeixo quan parlo sobre els nostres museus amb gent de fora el país.

Personalment m’agradaria que es fes quelcom semblant al Museu Nacional de l’Automòbil (l’únic espai que qualificaria com a museu, tot i que es podria condicionar millor): un establiment amb diverses sales, amb visites guiades o autoguiades en diversos idiomes per atraure gent de fora, amb diferents esdeveniments al llarg de l’any… Que facin alguna cosa que realment valgui la pena visitar i que serveixi com a reclam per atraure gent dels països veïns per a que vinguin a visitar Andorra.

Sé que segurament demano massa, però també penso que amb temps i ganes es pot arribar a fer més que un minimuseu. Si més no espero que l’actual candidatura comenci amb un bon projecte i permeti crear la base per tenir en un futur quelcom força interessant.

Més que unes vacances va ser una escapada de tres dies a Bucarest i amb prou feines vam poder visitar la ciutat. Per sort vam poder “pillar” una espècie de bus turístic i fer un tomb per la capital, veure la “caseta” que es va fer en Ceausescu (impressionant O_O!) i visitar un parell de parcs molt guapos (crec que els andorrans no estem acostumats a veure parcs grans ;).

La ciutat no em va agradar. No obstant, el viatge es va fer memorable gràcies a l’excursió que vam fer als Carpats per visitar el Castell de Bran, el mal anomenat castell del mític Comte Dràcula. Mal anomenat per que no s’ha pogut demostrar que el Comte hi arribés a viure i tot plegat apunta cap un muntatge per atraure turisme a Romania.

Muntatge o no, el castell és “xulíssim”. Una fortalesa medieval envoltada de boscos (i botigues de souvenirs) que actualment està convertida en museu. Està molt ben conservada i s’hi pot visitar gairebé tot: habitacions, patis, salons, passadís secret, etc.

Fa poc que he llegit que al 2009 el museu deixarà de poder visitar-se i es posarà a la venta. Així que m’he animat a escriure unes línies i penjar quatre fotos i un parell de vídeos del castell per si algú s’anima a visitar-lo abans de que el “xapin” al públic.

Pati interior del castell

Passadís secret del castell