La conferència va tractar sobre la pèrdua de llibertat que tenim quan utilitzem programari propietari en el nostre ordinador. Va durar una hora i mitja i no es va fer gens pesada, al contrari, va estar amenitzada amb els acudits que el Sr. Stallman anava fent. La veritat és que va ser molt il·lustrativa i no era necessari ser un expert en informàtica per seguir-la. Llàstima que al final es va “liar” la troca i es va barrejar la venta de llibres amb els torns de preguntes.

Recomano a tothom qui si mai pot anar-lo a veure’l, que hi vagi. Que no tots els dies es té l’oportunitat d’assistir a una conferència que tracti temes informàtics de forma divertida.

Pàgines promogudes per Richard Stallman:

- The Free Software Foundation (FSF)
http://www.fsf.org/

- The GNU Operating System
http://www.gnu.org/

- DefectiveByDesign.org | The Campaign to Eliminate DRM
http://www.defectivebydesign.org/

Podeu tobar la conferència que en Richard Stallman va fer a Manresa a la web del Jordi Cerdan: http://www.jordicerdan.com/

El passat dissabte vaig tenir la sort d’anar al concert que el grup Europe va realitzar a Barcelona, per tal de presentar el seu darrer treball Last Look at Eden a la Ciutat Comtal. L’actuació va ser tot un recital on no només van sonar temes dels darrers treballs, si no que també es van poder escoltar algunes de les cançons més mítiques del conjunt suec.

El grup va tocar d’allò més bé i el Joey Tempest, que és tot un Rock Star, no va parar de fer partícip a un públic entregat a més no poder. Segurament el fet de que el concert no fos en un estadi va fer que la sensació de proximitat amb el grup fos més accentuada. En certa manera em va recordar al concert que en Jorn Lande va fer a Barcelona ara fa poc menys de tres anys.

Sens dubte un molt bon concert i personalment, molt millor que no pas el d’en Manson. Tant de bo pugui repetir l’experiència algun dia.

avui

Actualització 22-12-2009: Per resumir-ho en dues paraules podríem dir que el concert de Manson va ser complert i justet.

Complert per que vam veure al reverend en acció, a gent maquillada, a gent encara més maquillada, a gent repartint mastegots, a gent rebent mastegots … Vam escoltar balades, cançons més “canyeres”, discursos sobre “lo bones” que són les drogues, etc. I justet per que amb prou feines va durar una hora i mitja, quan pel mateix preu he anat a concerts que han durat gairebé el doble.

Al principi no les tenia totes ja que a conseqüència de la Copa Davis el concert va haver de fer-se en una carpa i vaig estar patint per la acústica. Per sort al final tot va anar bé i va acabar sent força distret. Ara bé, si torna a Barcelona m’ho pensaré dues vegades abans de tornar-lo a veure.

Per acabar, un parell de fotos que vaig fer durant el concert (les úniques que van quedar més o menys bé), i un enllaç a un vídeo de YouTube amb un dels millors moments del concert:

Marilyn Manson “Running to the Edge of the World” Barcelona 2009

Sempre havia vist per televisió les curses de motocròs que feien al Sant Jordi i portava força temps amb ganes d’anar-hi. Finalment vaig decidir d’anar-hi aquest any ja que per primera vegada han decidit separar el que era la cursa de motocròs del concurs de salts.

Resulta sorprenent la de muntatges que arriben a fer al palau: partits de bàsquet, tornejos de tennis, curses de motocròs, curses de motos d’aigua, concursos de salts de windsurf, … Aquesta vegada però, el palau es va transformar en un circuit de motocròs amb un total de cinc rampes per a que els pilots poguessin lluir-se amb tot el seu repertori de salts acrobàtics i volades espectaculars (amb una de les rampes arribaven a saltar vora els 35 metres!).

L’esdeveniment va ser un un show: hi havia alguns dels millors pilots del món en aquesta especialitat, les figures que feien semblaven impossibles, hi havia focs d’artifici, música en directe, exhibicions de quads, … resumint: una festa. Si l’any que ve ho repeteixen hi torno segur :)

El japonès Eigo Sato

L’espanyol Dany Torres

Enguany hem volgut partir de tres premisses ben diferents: samarreta negra, i logotip blanc i petit. Això ens ha permès anar per feina, quedant-nos només amb les següents propostes:

Finalment, i després d’una llarga deliberació del consell de savis de TECOB, hem decidit per unanimitat tirar endavant la tercera proposta:

Hem tornat a fer una tirada ben llarga, amb la novetat que també hem fet talles per noies. Així que qui en vulgui alguna (o dues ;) només ha de passar-se per les oficines centrals i agafar-les. I si us vau despistar l’any passat, podeu endur-vos la d’enguany i la de l’anterior, que segur que encara ens en queda alguna.

Tal i com vam comentar en la primera part, el cartutx R4 ens servirà per carregar el nostre homebrew a la DS. No obstant, això només és pràctic una vegada els programes estan acabats i no pas pels que encara s’estan desenvolupant. Més que res per que cada vegada que volguéssim provar el programa en la consola hauríem de compilar, gravar el programa a l’R4, encendre la DS i observar els resultats. Per això instal·larem un emulador, el qual ens permetrà veure els resultats en el nostre ordinador de forma immediata, sense la necessitat d’haver de gravar el programa a l’R4 i encendre la DS.

Per acabar també instal·larem i configurarem un IDE que enllaçarem amb l’emulador i que ens ajudarà al moment d’escriure els nostres programes.

3.1 Instal·lació de l’emulador

Instal·larem l’emulador DeSmuME que per sort es pot instal·lar des dels repositoris d’Ubuntu escrivint una sola línia en el terminal:

3.2 Instal·lació i configuració de l’IDE

Com a entorn de desenvolupament instal·larem un eclipse, que tot i que en un principi està pensat per a desenvolupar projectes en Java, podem trobar versions preparades per a programar projectes en C i C++.

Obrim un navegador i descarreguem en la nostra home l’eclipse IDE per C/C++ des d’aquesta pàgina. Un cop descarregat obrim una sessió de terminal i el descomprimim:

Des del navegador d’arxius anem a la carpeta eclipse i executem el programa (és necessita tenir la màquina virtual de Java per fer-ho!). Al ser la primera vegada que l’executem ens demanarà de crear un directori de treball en la nostra home a on s’emmagatzemaran els projectes. Podem deixar tranquil·lament el nom el que ens proposa per defecte.

Acte seguit,

• Tanquem la pestanya de Welcome
• Des del menú anem a File -> New -> C Project

• Li donem un nom al projecte (per exemple prova)
• A tipus de projecte seleccionem Makefile -> empty project
• Cliquem el botó Finish

• Des del menú anem a File -> Import…
• Seleccionem General -> File System
• Cliquem el botó Next
• Cliquem el botó Browse…
• Busquem i seleccionem la carpeta template de les PAlib
• Cliquem el botó Finish

• Tornem al menú i cliquem File -> Properties
• Seleccionem la categoria C/C++ Build
• Anem a la pestanya Behaviour
• Substituïm tots els camps all per build
• Cliquem el botó Apply

• Seleccionem la categoria C/C++ Build -> Build Variables
• Cliquem l’opció Show system variables
• Fem doble clic sobre les variables DEVKITPRO, DEVKITARM i PAPATH
• Cliquem el botó Apply

• Seleccionem la categoria C/C++ General -> Path and Symbols
• Anem a la pestanya Includes
• A Languages cliquem l’opció GNU C
• Cliquem el botó Add…
• Cliquem el botò d’File system…
• Busquem i seleccionem la carepta lib/include/nds de les PAlib
• Cliquem el botó Ok
• Cliquem el botó Apply
• Repetim el procés per al llenguatge GNU C++
• Cliquem el botó Ok

3.3 Enllaçar l’eclipse amb l’emulador

Arribat en aquest punt només ens queda enllaçar l’entorn de desenvolupament amb l’emulador que hem instal·lat en l’apartat 3.1.

• Des del menú anem a Run -> External Tools
• Seleccionem External Tools Configurations…

• Seleccionem Program
• Fem clic amb el botó dret sobre Program
• Creem una nova configuració

• A Name podem posar DeSmuME
• A Location posem /usr/games/desmume
• A Working Directory cliquem Browse Workpsace…
• Seleccionem el projecte i cliquem OK
• A Arguments posem prova.nds (“nom_projecte” + “.nds”)

• Cliquem el botó Apply
• I per últim cliquem el botó Run

Això generarà un fitxer prova.nds (que posaríem a l’R4) dins la carpeta del projecte del nostre directori de treball, que l’emulador recuperarà com a paràmetre i executarà:

Ara només quedaria adquirir uns bons llibres de C, algun altre de videojocs, estudiar la gran varietat d’exemples que venen amb les PAlib, i començar a programar. Happy coding!

Enllaços per començar amb les PAlib

PAlib – Wiki
PAlib – Fòrums
Nintendo DS Development Tutorial :: PAlib

Fonts consultades

Toshen Project Devblog – Configurer Eclipse
PlayerAdvance.org – Utiliser Eclipse comme IDE

Abans però, caldrà que tinguem instal·lats un parell de paquets els quals ens permetran compilar programes i descomprimir algun dels fitxers que descarregarem més endavant. D’aquesta manera, obrirem una sessió de terminal i executarem les següents comandes:

Una vegada fet això ja podrem instal·lar les llibreries específiques per al desenvolupament de la Nintendo DS: les devkitARM i les PAlib.

Les devkitARM són unes llibreries que formen part del projecte devkitPro i que han estat pensades per compilar programes per a dispositius amb processadors ARM (com ara la Nintendo DS, la Game Boy Advance o la GP2X). Treballen a un nivell baix de hardware, pel que escriure un joc des de zero fent servir aquestes llibreries pot ser força tediós. Es per això que també instal·larem les PAlib, unes segones llibreries que estan just per sobre les devkitARM (no treballen a un nivell tant baix de hardware) i que ens facilitaran la feina a l’hora de crear els nostres programes.

És important comentar que les PAlib són una mica antigues i només funcionen amb les versions del devkitARM que descarregarem a continuació. Si instal·léssim versions més noves podríem trobar-nos amb problemes a l’hora de compilar i els nostres programes no funcionarien.

2.1 Instal·lació de les llibreries devkitARM

Obrirem el navegador i descarregarem aquest fitxer en la nostra home. Quan s’hagi descarregat obrirem una altra vegada una sessió de terminal i crearem una carpeta anomenada devkitpro en la nostra home, hi posarem el fitxer que acabem de descarregar i el descomprimirem:

Seguim treballant des del terminal per descarregar un parell de llibreries més, les quals desarem dins d’una carpeta que anomenarem libnds:

2.2 Instal·lació de les llibreries PAlib

Descarreguem les PAlib i les descomprimim dins la carpeta devkitpro:

Un cop arribat en aquest punt ja tindrem les llibreries instal·lades en una estructura de directoris semblant a la següent:

/
|__ home
     |__ la_meva_home
          |__ devkitPro
               |__ devkitARM
               |__ libnds
               |__ Other Libs
               |__ PAlib

2.3 Variables d’entorn i prova de compilació

Ara només queda definir unes variables d’entorn i provar de compilar un dels exemples que venen amb les PAlib per comprovar que tot s’ha instal·lat satisfactòriament. Per fer-ho obrim el fitxer .bashrc situat a la nostra home (el fitxer és ocult!), i afegim les següents línies al final del fitxer:

Per acabar refresquem les variables d’entorn i provem de compilar un dels exemples des del terminal:

Si veiem que la comanda make no torna ningun error i acaba amb les línies de “dsbuild 1.21 – Oct 23 2007″ i “using default loader”, voldrà dir que les llibreries s’han instal·lat correctament. Per contra, si observem algun error o avís, i un resultat diferent a l’esperat, voldrà dir que alguna cosa s’ha fet malament i haurem de repassar el procés d’instal·lació.

Fonts consultades

Wiki devkitPro:Getting Started/devkitARM
Wiki PAlib: Installing Your Dev Environment
Dev-Scene.com
ElOtroLado.net

És per això que m’he engrescat a escriure una sèrie de posts en els quals aprofundirem més en això del homebrew, començant per definir-lo i acabant per muntar un entorn desenvolupament per a la distribució basada en GNU/Linux, Ubuntu.

1.1 Definició

S’entén per homebrew el conjunt d’aplicacions i jocs desenvolupats per “aficionats” de forma casolana per a un dispositiu en concret, normalment una consola de videojocs.

Teòricament és necessari adquirir llicències i entorns de desenvolupament cars per realitzar aplicacions i/o jocs per als diferents sistemes d’entreteniment. No obstant, gràcies a l’esforç de molts usuaris i de comunitats molt ben assentades es pot programar per a gairebé qualsevol dispositiu, sense la necessitat d’adquirir aquests entorns de desenvolupaments.

1.2 Consoles a considerar

Tal i com acabem de dir és poden desenvolupar aplicacions homebrew per a gairebé qualsevol consola. Per fer-ho, sovint s’han de manipular aquests dispositius (ja sigui per hardware o per software) per a que acceptin programes no oficials. No obstant, algun d’aquests dispositius no requereix ninguna modificació i n’hi ha prou amb un altre producte que permeti introduir els programes casolans de forma còmoda a la consola.

Nintendo DS

La portàtil de l’empresa japonesa que es caracteritza per tenir dues pantalles (una d’elles tàctil), micròfon i Wi-Fi. Va ser llençada al mercat a principis de 2004 i en breu sortirà una tercera versió amb pantalles una mica més grans, dues càmeres de vídeo i un slot per a targetes SD.

Tot i que Nintendo no dóna suport oficial al homebrew per a aquesta consola (ni per ninguna), n’hi ha prou amb un cartutx com ara l’R4 per executar aplicacions i jocs homebrew en aquesta portàtil.

GP2X

La consola open-source coreana basada en GNU/Linux i pensada per a executar homebrew.

Funciona amb targetes SD i malgrat que a nivell de hardware es inferior que la DS, té un aspecte molt positiu per al homebrew: el mateix fabricant facilita diversos entorns de desenvolupament per tal que els programadors hi facin les seves aplicacions i/o jocs sense cap tipus de restriccions.

Semblaria lògic, per tant, dedicar els següents posts a muntar l’entorn per a la GP2X. Tanmateix, ho acabarem fent per a la Nintendo DS ja que:

• Des del punt de vista de hardware la DS és més interessant (té Wi-Fi, micròfon, acceleració 3D, pantalla tàctil, etc).
• La bateria de la DS dura molt més que el que puguin durar unes piles bones en la GP2X.
• La DS està molt més estesa que la GP2X.
• Muntar un entorn de desenvolupament per a la DS en Ubuntu és, si fa no fa, igual de costós que per a la GP2X.

Fonts consultades

Wikipedia: Definició de homebrew (anglès)
Wikipedia: Definició de homebrew (castellà)
Wikipedia: Nintendo DS
Wikipedia: GP2X
Comunitat espanyola de GP2X
Revista digital Alt Magazine

El fet de veure que hi havia una distribució que de base no porta el Netbook Launcher em va agradar, així que vaig decidir provar-la i donar-li una oportunitat.

Porto ja uns dies provant les dues distribucions (l’Easy Peasy i l’Eeebuntu Standard), i tot i que ambdues es basen en una Ubuntu 8.10, hi ha algunes diferències significatives:

Easy Peasy

Nucli del sistema: 2.6.27-8-eeepc
Escriptori: Gnome 2.24.1
Suite ofimàtica: OpenOffice 3.0
Client de correu: Evolution 2.24.3
Missatgeria instantània: Pidgin 2.5.2
Navegador web: Firefox 3.0.5
Gestió d’imatges: Picassa
Reproductor de vídeos: Totem

Skype isntal·lat: sí
Compiz instal·lat: no
Webcam detectada: sí
Espai de disc ocupat per la instal·lació: 2,7G

Eeebuntu Standard

Nucli del sistema: 2.6.27-8-eeepc
Escriptori: Gnome 2.24.1
Suite ofimàtica: OpenOffice 2.4.1
Client de correu: Thunderbird 2.0.0.19
Missatgeria instantània: Pidgin 2.5.2
Navegador web: Firefox 3.0.5
Gestió d’imatges: F-Spot
Reproductor de vídeos: VLC

Skype isntal·lat: no
Compiz instal·lat: sí
Webcam detectada: sí
Espai de disc ocupat per la instal·lació: 2,5G

Bàsicament l’ús que li faig a l’EeePC és per navegar, per consultar el correu (a través del navegador), per missatgeria instantània, i puntualment per veure algun vídeo i xerrar per l’skype. Suposadament m’aniria bé tant una distribució com l’altra (l’Eeeubuntu no porta l’skype de sèrie però aquest es pot instal·lar molt fàcilment afegint els repositoris de medibuntu). No obstant, de moment m’estimo més utilitzar l’Eeeubuntu ja que no porta instal·lat el Netbook Launcher (no m’acaba d’agradar), i els programes no es maximitzen al moment d’executar-los (amb Easy Peasy sí es maximitzen i no m’hi acabo d’acostumar).

Ara que segurament la pròxima vegada que reinstal·li el sistema utilitzaré la base i no l’estàndard. D’aquesta manera estalviaré espai en disc, i evitaré desinstal·lar programes que porta l’estàndard i que difícilment utilitzaré.

El NaN em va animar a que presentés alguna cosa, i com que no acostumo a fer aquest tipus de tasques vaig pensar que seria interessant participar-hi. Així que basant-me en que el nom de la nova distribució seria Easy Peasy Lemon Squeezy, vaig fer alguns corquis abans de treballar el logo definitiu.

No obstant, vaig veure que alguns dels logos que ja s’havien presentat s’assemblaven lleugerament a alguns que havia pensat, pel que no vaig poder desenvolupar la idea que més m’agradava. Així que finalment vaig agafar el darrer disseny i després de perfilar-lo i aplicar-hi 4 colors vaig presentar la següent proposta:

No es que n’estigui molt content de la proposta (la llimona em recorda més a una bola d’arbre de nadal) però tampoc va haver-hi temps per presentar res més. Tanmateix l’experiència va ser divertida i va servir per fer uns tipus de dissenys diferents als que acostumo a fer normalment.