Així que he pensat en recopilar-los i preparar un petit post per si mai a algú li pot anar bé. Segurament n’hi haurà de millors, però a nosaltres ens van ser de gran utilitat al moment de programar el viatge, fer reserves, aconseguir entrades i treure el japan rail pass.

Agències de viatges

• Jaltour – Especialistas en viajes a Japón
• JTB – Especialistas en viajes a Japón

Dues pàgines webs diferents però en el fons és tracta del mateix tour operador.

Mitjançant aquesta agència vam tramitar el japan rail pass, les entrades per al Museu Ghibli de Mitaka i la visita guiada al torneig de sumo de Tokyo. Molt amables (ens van resoldre molts dubtes tant per correu electrònic com per telèfon) i amb oficina a Barcelona.

Allotjament

Enllaços que ens van ser de gran utilitat durant el nostre viatge:

• Japan Traveler Online
  Imprescindible. Mitjançant aquesta pàgina vam poder buscar i reservar els hotels pels dies que vam estar a Tokyo, Kyoto i Hiroshima. Té un bon cercador i es poden trobar ofertes força interessants amb una mica d’antelació.
• Ryokan Katsutaro
  Dues de les nits que vam estar a Tokyo les vam passar en aquest ryokan. Molt confortable, tranquil i cèntric. A pocs minuts de l’estació i del parc de Ueno.
• Kamakura Hase Youth Hostel
  Alberg on vam estar les dues nits que vam passar a Kamakura i que el porta un matrimoni molt agradable. No gaire gran, a dos minuts de la platja i amb una sala-biblioteca plena de mangues :)

Més enllaços interessants per a fer-hi un cop d’ull:

• Japan Ryokan Association
• Japan Youth Hostels
• JAPANiCAN.com

Guies per viatjar al Japó

• Kirai – Guía Japón
• Kirai – Consejos para viajar a Japón
• Kirai – Preparar un viaje a Japón en 10 pasos
• Flapy – Itinerario básico en Japón
• Flapy – Cuándo viajar a Japón

Pàgines informatives / Portals de turisme

• Japan National Tourism Organization Web Site
• Japan National Tourism Organization Web Site (Espanyol)
• Turismo en Tokyo
• Ciutat de Kamakura
• Ciutat de Nara

Curiós i estrany a la vagada, no? encara ara em costa de creure. Qui es va fixar en el post i què estava buscant exactament? amb la de pàgines web que hi ha a Internet i les poques visites que tinc! Almenys han posat la font, tot i que la meva web no és un fòrum sobre videojocs sinó un blog personal :)

I jo que em pensava que només em llegien els quatre amics de sempre. Hauré de recuperar la costum de fer un cop d’ull a les estadístiques de tant en tant i així indagar més sobre les visites, just in case.

Gràcies @adcaos i @mplanad per avisar-me. Quan us vagi bé us convido a un beure!

No havia desenvolupat mai una plantilla per WordPress però després de portar uns quants anys desenvolupant-ne per Drupal puc dir que no ha estat gaire complicat. És qüestió de posar-s’hi i mirar d’altres que ja estiguin fetes.

Sóc conscient de que el nou disseny no és una filigrana però tampoc volia dedicar-hi molt de temps. De fet volia un disseny senzill en tres columnes, amb una mica de color taronja i amb una mica de separació entre els diferents blocs per a que hi hagi certa sensació d’espai en el grafisme.

Al ser la primera plantilla que faig segurament m’hauré descuidat de fer algunes comprovacions pel que és possible que hi hagi algun que altre error. Si algú veu alguna cosa que falla o que no acaba de quadrar, si us plau que m’avisi per a que ho pugui arreglar quan abans millor.

Antic disseny

Nou disseny

El viatge va ser fantàstic, espectacular. Tot just porto un parell de setmanes triant les fotos i em costa creure que féssim tantes coses i que tot anés tant bé. Les vacances estaven mig preparades abans de sortir, amb algunes idees ben clares del que volíem fer i visitar, i d’altres que que no ho estaven tant i que vam decidir deixar-ho sobre la marxa. D’aquesta manera ens vam quedar amb les ganes d’anar a visitar Nikko i Osaka, o de pujar al Fuji-Yama (resulta que només s’hi pot accedir durant els mesos de juliol i agost). Tanmateix, vam tenir la sort de poder anar al Tokyo Game Show (el gran saló del videojoc) i de viatjar fins a Shizuoka per veure el Gundam RX-78-2 escala 1:1, entre d’altres moltes coses.

He seleccionat i publicat un total de quaranta fotografies que crec que resumeixen a la perfecció el que ha significat per a mi aquest viatge inoblidable: el Japó tradicional i l’actual, les viles petites i les grans ciutats, els seus castells, temples i jardins, gent molt amable i servicial, grans viatges en tren (a Espanya presumeixen molt de l’AVE i en el fons no han inventat res de nou), molt bon menjar i moltes fricades. M’hauria agradat afegir alguna foto dels tornejos de sumo i del yabusame (tir amb arc a cavall) que vam presenciar, però malauradament ninguna va quedar gaire bé (espero que el Kgun10 hagi tingut més sort).

Personalment Japó m’ha captivat, tant de bo pugui tornar-hi algun dia. Recomano a tothom que hi vagi, que tot i la barrera de l’idioma (amb prou feines vam trobar algú que parlés bé l’anglès, per no parlar de l’espanyol o el català) ens ha estat molt fàcil sortir-nos-en.

Per acabar, els enllaços de la galeria de fotos i d’alguns dels posts que el Kgun10 va escriure mentre estàvem al país del sol naixent:

Galeria Picasa

• Japó 2010

Posts del Kgun10

• Tori gegant a Miyajima
• Yabusame a Kamakura
• Gundam RX-78-2 a Shizuoka
• Tokyo Game Show
• Torneig de Sumo a Tokyo

Si no passa res d’extraordinari d’aquí a una setmana exactament el Kgun10 i jo estarem trepitjant terres nipones. Marxem de vacances 21 dies (23 contant els dies de vol), durant els quals esperem poder visitar Tokyo, Kyoto, Nara, Kamakura, Nikko, Hiroshima i Miyajima.

Tot i que a l’hora de la veritat ja veurem quina és la ruta que fem al final. De moment només tenim confirmat l’hotel dels primers dies que passarem Tokyo i l’hostal per l’estança Kamakura, així que segurament tocarà acabar de fer l’itinerari sobre la marxa.

També tenim concertades les entrades pel Museu Ghibli i pel Museu de Sumo de Tokyo. Però d’aquí a que ens aclarim amb les línies de metro i sapiguem arribar als museus poden passar mil coses. Per sort ens han comentat que no és gens complicat orientar-se per Tokyo i viatjar amb els trens del Japan Rail Pass.

Des de que tinc memòria que penso en fer aquest viatge. Fins i tot fa cosa d’uns cinc anys vaig provar de fer un primer intent amb una colla d’amics, que per cert, al final no es va poder dur a terme. Però aquesta vegada sembla que no hi ha marxa enrere (tenim els bitllets comprats des del mes de febrer) i per fi podré visitar aquest país.

Em moro de ganes de visitar les seves megaciutats, fotografiar els seus temples, passejar pels seus jardins i parcs, i fer senderisme per les seves muntanyes i boscos.

Actualització 28-08-2010:

Si voleu estar al cas per saber on parem, què fem i què mengem, consulteu els nostres comptes de Twitter (mirarem d’actualitzar-los sempre que puguem):

• Compte de Twitter ssogas
• Compte de Twitter Kgun10

Ja explicarem com ha anat l’experiència a la tornada :D

Sovint la gent em diu que tinc molta sort per poder fer la feina des de casa, però personalment no ho acabo de veure així. Tindria molta sort si m’hagués tocat la loteria i no necessités treballar, però com no és el cas em toca treballar, ja sigui des del despatx els dies que estic per Andorra o sol des del menjador de casa. I aquest darrer punt és la pitjor part del teletreball: teletreballar significa estar sol, i estar sol és un pal.

Això no vol dir que estigui a disgust ni tampoc que no m’agradi teletreballar, al contrari, m’agrada molt la feina que faig i procuro fer-la el millor que sé des de qualsevol lloc on estic. Senzillament vull dir que si he d’escollir entre quin dels dos llocs m’estimo més treballar, aquí no hi ha cap mena de dubte: al despatx d’Andorra acompanyat dels TECOBs.

Ara bé, en el que sí crec que he tingut sort ha estat en el fet de tenir l’opció de fer la feina des de casa. El qual m’ha permès coneixe’m millor, passar més temps amb la meva xicota, conèixer gent, fer nous amics i descobrir la comarca del Tarragonès. Així que tot i que passo molt temps sol, podríem dir que l’experiència està sent força positiva i enriquidora.

Jolicloud

És tracta d’un sistema operatiu basat en Ubuntu Netbook Edition i pensat per donar el pas al cloud computing, on la idea principal és estar sempre connectat a Internet (porta una gran quantitat de controladors per treballar amb targes WiFi, Bluetooth i mòdems 3G) i interactuar amb les xarxes socials.

De les 5 o 6 distribucions que he provat per a l’EeePC aquesta és, sense cap mena de dubte, la que menys m’ha agradat. Ja d’entrada és obligatori crear un compte a Jolicloud.com per provar-la (que per cert, encara no he esbrinat com es pot esborrar) i una vegada instal·lada la meitat de les icones que hi ha a l’escriptori van a parar a enllaços de pàgines web (Facebook, Twitter, YouTube, Wikipedia, Google calendar, Google docs, Gmail, Netvibes, …). No poden posar un programa com el Pino o el Gwibber per connectar-se al Twitter? han de posar un enllaç a la web?

Per no parlar de que que el sistema no es va actualitzar fins que vaig entrar un parell de comendes des del terminal, o que el ventilador estava funcionant tota l’estona.

No va durar ni una hora instal·lada en l’ordinador. La idea d’estar sempre connectat a Internet pot estar bé per segons qui, però per a mi no és la distribució més adequada.

Ubuntu Netbook Edition

De les distribucions que he provat és la que millor cobreix les meves necessitats. A l’igual que la la Jolicloud és senzilla d’instal·lar i detecta el hardware a la primera. No obstant, no és necessari crear ningun compte a ubuntu.com i és molt més fàcil d’actualitzar. En qüestió de mitja hora ja havia tret els programes que no pensava fer servir i afegit els que volia. Tot “a cop de ratolí”, sense haver d’entrar comandes des del terminal ni res.

A més el sistema arrenca més ràpid que el Jolicloud i el ventilador no està funcionant sempre. Segurament em quedaré amb l’Ubuntu Netbook Edition per una bona temporada.

Com ja porto un temps cansat de l’Eeebuntu que tinc instal·lada a l’EeePC, m’han vingut ganes de provar-la. Per fer-ho només cal anar a aquesta pàgina, descarregar la imatge de la segona opció (la qual no demana acceptar ninguna llicència, la primera opció sí que ho demana), i copiar-la en un pendrive d’almenys 1GB d’espai. El que té de bo és que no requereix instal·lació per provar el sistema pel que no és necessari esborrar res que estigui instal·lat en l’ordinador.

Així a primer cop d’ull el sistema fa bona pinta, és força colorit (igual un pèl infantil) i la seva interfície orientada a les xarxes socials sembla senzilla. M’agrada perquè d’entrada només porta les aplicacions que faig servir quan m’emporto el portàtil de viatge: navegador web, accés al correu, al twitter, a la missatgeria instantània, reproductor multimèdia i poca cosa més (res de paquets d’ofimàtica). A més detecta i activa el bluetooth, el WiFi i la càmera de vídeo a la primera.

No obstant hi ha uns quants punts que no m’acaben de convèncer:

• Que el gestor de paquets sigui el Yum (m’estimaria més que portés l’apt-get o l’aptitude).
• Que porti el Google Chrome com a navegador (m’estimaria més que portés el Firefox).
• Que porti el Banshee com a reproductor d’àudio (m’estimaria més que portés el Rhythmbox o l’Amarok).
• Que no hi hagi un reproductor de vídeo (l’VLC seria ideal).
• Que no hi hagi un programa de VoIP i/o l’Skype.
• Que la connexió per WiFi és perdi cada dos per tres.

També cal dir que totes les proves les he fet des de l’usb. Vaig provar d’actualitzar el sistema però al final de tot es penjava amb un kernel panic. Igual si instal·lés el sistema al portàtil i l’actualitzés alguns dels punts negatius que comento s’arreglarien. De la mateixa manera igual també podria instal·lar les aplicacions que acabo de comentar. Però de moment no l’instal·laré, trobo que encara li falten coses i no m’acaba de fer el pes. Així que toca esperar i seguir buscant una altra alternativa per a l’Eeebuntu.

El cas es que després d’apagar i tornar a encendre el MacBook el sistema no arrencava. Ni sortia el rEFIt, ni tampoc podia escollir la partició d’arrencada mitjançant la tecla opció del portàtil.

Sovint faig còpies de seguretat de les dades pel que el desastre no era molt crític. Tanmateix la idea d’haver de tornar a instal·lar el sistema no em feia molta gràcia ja que al MacBook hi tinc dos sistemes operatius: Mac OS X i GNU/Linux, i a la vegada dins del sistema GNU/Linux dos sistemes operatius més: win 2000 i win xp en dues màquines virtuals diferents. Així que tornar-ho a instal·lar i configurar tot era, d’entrada, inviable.

Quan em trobo amb problemes de disc acostumo a fer servir la distribució de GNU/Linux SystemRescueCd (ja n’he parlat alguna vegada en el blog). D’entre les moltes utilitats que porta hi ha l’aplicació TestDisk que just serveix per detectar, reparar i recuperar taules de particions. Malauradament no funcionava des del CD, així que vaig optar per instal·lar el Mac OS X en un usb de 8GB i executar el TestDisk des d’aquesta instal·lació:

• Amb el disc dur seleccionat clicar a Proceed
• Clicar a Continue
• Seleccionar l’opció EFI GPT
• Clicar a Analyse
• Una vegada detectades totes les particions clicar sobre Write

L’única partició que no va recuperar bé va ser la de swap. Per sort aquesta la vaig poder recuperar de forma molt senzilla executant el GParted que ve amb la SystemRescueCd.

La primera proposta intenta ser un homenatge a la informàtica retro: fons negre, dibuix en un color verd com el dels terminals antics, i logo i text del cinquè aniversari pixelats. La segona proposta no intenta homenatjar res. Senzillament vam voler fer una cosa diferent al que havíem fet fins ara i ja està.

Després de moltes reunions acompanyades amb cafès i narguils, hem decidit tirar endavant la proposta retro, tot i que amb unes lleugeres modificacions:

La tirada de samarretes ha estat la mateixa que l’any passat, amb talles per nois i noies. Sou ben lliures de passar-vos per TECOB HQ i agafar-ne’n una o dues. No deixeu escapar aquesta edició que celebra els primers cinc anys, que això es cotitzarà d’aquí a un temps i valdrà el seu pes en or (és a dir, ben poc ;).