Bariloche

Seguim amb el segon dels tres posts sobre Argentina per parlar de San Carlos de Bariloche. Una ciutat d’uns 100.000 habitants que està situada al nord-est de la Patagonia i en ple centre del Parc Nacional Nahuel Hapi.

A primer cop d’ull sembla un típic poblet suís: cases de dos pisos, façanes de fusta, xocolateries, botigues d’esports, centres comercials, salons de té, restaurants… però a mesura que vas passejant vas descobrint edificis (sobretot hotels) que trenquen l’harmonia urbanística i que recorden al Pas de la Casa. No obstant, no deixa de tenir el seu encant hi ha indrets realment guapíssims.

Però el millor de tot és el lloc on es troba, just al mig del Parc Nacional i a la costa del llac que dóna nom al parc. Un llac amb més de 560 quilometres quadrats i més de 450 metres de profunditat. No si en el fons els llacs que tenim a Andorra no deixen de ser basses d’aigua :D

Resumint, un paradís de boscs, llacs, rius, muntanyes, pics, cascades, glaceres, estepes, deserts, … sens dubte els paisatges més espectaculars del viatge (per no dir els millors que he vist mai). Pel que vaig decidir quedar-m’hi més temps del que en un principi havia planejat, i per aprofitar per fer un bon grapat d’excursions.

Tot i que a l’hora de la veritat no eren excursions sinó tours amb microbús amb parades contades a miradors per a fer quatre fotos, menjar i comprar souvenirs (típic). La pròxima vegada que hi vagi (la qual cosa espero poder fer ;-) ja miraré de contractar excursions per fer amb bici o en trekking.

Finalment afegeixo un parell de coses per a qui estigui interessat en anar-hi alguna vegada:

• Visitar El Bosque de Arrayanes. Un bosc d’arbusts únics al món (hi havia un altre al Japò però es va cremar fa poc). S’hi pot arribar en vaixell, o bé amb excursions amb bici o a peu. Jo hi vaig anar i tornar en vaixell, d’haver-ho sabut hi hauria anat en vaixell i tornat a peu. Imprescindible!
• Intentar no passar totes les nits a Bariloche. Pels voltants hi ha pobles molt més macos que no s’han deixat “prostituir” per l’ànsia hotelera i urbanística. Els pobles de Villa La Angostura i San Martin de los Andes en són un bon exemple.

Buenos Aires

Comencem per fi amb el primer dels tres posts que tinc pensat fer sobre les meves darreres vacances a Argentina, el país del tango, del mate, del “asado”, i dels “alfajores”. Un país on les distancies són grans, molt grans!!! on el futbol és més que una religió i a on agafar un autobús aporta les mateixes sensacions que pujar al Dragon Khan.

El viatge el vaig començar visitant la capital, Buenos Aires. Em vaig basar en aquesta guia per fer el recorregut de la ciutat i el que en un principi tenia pensat fer en uns quatre dies, al final ho vaig fer en tres (i encara va sobrar temps per anar a veure un espectacle de tango i un cafè-concert).

D’aquesta manera vaig visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat com “El Obelisco”, “Caminito”, “La Cancha de Boca”, “El Cementerio de la Recoleta”, “El Jardín Japonés”, “El Puente de la Mujer”, “Puerto Madero”, “La Casa Rosada” i el “Teatro Colón”, entre d’altres.

Val a dir que visitant la capital t’acabes fent una idea de la situació que es viu el país actualment: inseguretat, crisi (arriben a finançar el calçat), monuments tancats, carreteres en mal estat, policies de carrer amb armilles antibales… al cap i a la fi una situació gens agradable fins i tot per a la gent d’allà.

Això, juntament amb que vaig trobar el “La Casa Rosada” i el “Teatro Colón” en fase de restauració, van fer que Buenos Aires em decepcionés una mica i decidís marxar abans. Una llàstima tenint en compte el que va arribar a ser Buenos Aires fa uns anys, i el gran potencial que te l’Argentina.

Tant de bo es repartissin millor tots els diners que s’estan gastant a la zona de “Puerto Madero” (la zona més “chic” de la ciutat) i el turista es trobés amb una ciutat més maca, arreglada i segura.

Ja està, ja estic de nou per Andorra i amb les piles prou carregades per afrontar la rutina, almenys durant un any més. Tot i que he de reconèixer que he tornat més cansat que quan vaig marxar ja que la tornada s’ha fet molt llarga (autocar, avió, tren, cotxe, … algú m’explica per què els vols transatlàntics han de passar per Madrid?).

Han estat unes vacances inoblidables (m’ho he passat de conya!) on destacaria la bona hospitalitat amb la que m’han tractat, el bon menjar i els paisatges que he vist. Cal remarcar que no he anat a veure les coses més típiques d’Argentina com ara la Tierra del Fuego, les Cascades d’Iguazú o la temporada de balenes a Puerto Madryn, però n’he vist d’altres que també són impressionants.

La veritat és que és un país molt gran, enorme! amb moltíssimes coses per veure i llocs per visitar. Pel que aquestes tres setmanes s’han quedat curtes i espero poder tornar-hi més endavant per conèixer nous indrets.

Ara però toca desfer la maleta, escollir d’entre les més de 1200 fotos que he fet i cremar els tres quilos que m’he endut de record ;D A veure si enllesteixo ràpid el tema de les fotos i escric algun que altre post en qüestió d’un parell de setmanes.

Per fi estrenem la categoria Viatges en el blog! De totes les categories aquesta és de la que més ganes tenia d’escriure, i segurament no ho podré fer amb la freqüència que m’agradaria :(

El cas és que el proper divendres dos de febrer marxo de vacances a Argentina. Un total de tres setmanes durant les quals espero poder visitar Buenos Aires (uns quatre dies), Bariloche i voltants (un parell o tres de dies), i Mendoza (la resta de dies).

Hi vaig una mica en “plan aventura”, sense tenir res planificat i sense haver fet cap reserva prèvia. L´únic que he fet ha estat imprimir una guia de Buenos Aires que vaig trobar per una pàgina web, i un llistat amb uns quants hotels de la capital. La resta sobre la marxa i en funció del pressupost. Però bé, “mai por” com diria el NaN… ja veurem que passa al final.

Intentaré desconnectar el màxim pel que estaré uns quants dies sense actualitzar el blog. Ja escriure uns quants posts sobre el viatge quan torni… això si torno, que diuen que és un país molt maco i igual decideix-ho quedar-m’hi :D

Sort que no vaig treure el bitllet per AirMadrid!