sergisogas.com

Si no passa res d’extraordinari d’aquí a una setmana exactament el Kgun10 i jo estarem trepitjant terres nipones. Marxem de vacances 21 dies (23 contant els dies de vol), durant els quals esperem poder visitar Tokyo, Kyoto, Nara, Kamakura, Nikko, Hiroshima i Miyajima.

Tot i que a l’hora de la veritat ja veurem quina és la ruta que fem al final. De moment només tenim confirmat l’hotel dels primers dies que passarem Tokyo i l’hostal per l’estança Kamakura, així que segurament tocarà acabar de fer l’itinerari sobre la marxa.

També tenim concertades les entrades pel Museu Ghibli i pel Museu de Sumo de Tokyo. Però d’aquí a que ens aclarim amb les línies de metro i sapiguem arribar als museus poden passar mil coses. Per sort ens han comentat que no és gens complicat orientar-se per Tokyo i viatjar amb els trens del Japan Rail Pass.

Des de que tinc memòria que penso en fer aquest viatge. Fins i tot fa cosa d’uns cinc anys vaig provar de fer un primer intent amb una colla d’amics, que per cert, al final no es va poder dur a terme. Però aquesta vegada sembla que no hi ha marxa enrere (tenim els bitllets comprats des del mes de febrer) i per fi podré visitar aquest país.

Em moro de ganes de visitar les seves megaciutats, fotografiar els seus temples, passejar pels seus jardins i parcs, i fer senderisme per les seves muntanyes i boscos.

Actualització 28-08-2010:

Si voleu estar al cas per saber on parem, què fem i què mengem, consulteu els nostres comptes de Twitter (mirarem d’actualitzar-los sempre que puguem):

• Compte de Twitter ssogas
• Compte de Twitter Kgun10

Ja explicarem com ha anat l’experiència a la tornada :D

Londres

Primera de les tres ciutats que vam visitar durant les darreres vacances (al final no va haver-hi temps per fer una escapada a Oxford). En total quatre dies que ens van permetre visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat: Picadilly Circus, el Parlament i el Big Ben, el Buckingham Palace i el canvi de la guàrdia, el London Eye, la Torre de Londres i el Tower Bridge, Harrods, els parcs, Notting Hill i Portobello, el Natural History i el British Museum, el Museu de Madame Tussauds, el mercat Camden, … Si fa no fa el mateix que vam visitar amb el Kgun10 ara fa quatre anys, però de forma més intensa (quin fart de caminar que ens hem fet aquesta vegada!).

Un dels llocs que més gràcia em va fer visitar va ser la Torre de Londres, l’antiga presó de la ciutat. Actualment només serveix com a reclam turístic i per salvaguardar les joies de la corona, les quals també es poden visitar sota altes mesures de seguretat (tot i que suposo que les que estan visibles al públic deuen ser rèpliques i no pas les originals). La visita em va fer venir al cap el videojoc Traitors Gate, un joc de PC ambientat en aquesta fortalesa i que consisteix en entrar dins la torre per robar-hi les joies de la corona.

Al final els quatre dies van acabar sent curts. Amb prou feines vam poder visitar amb tranquilitat els museus (que ben bé t’hi pots passar un parell de dies a cadascun), i encara va faltar temps per anar al National Gallery, al Parlament (el dia que vam voler visitar-lo estava tancat al públic), a l’abadia de Westminster i a la catedral de St. Paul. Però bé, m’ho apunto per a la pròxima vegada que hi vagi, que serà ben aviat :)

Ja sé que ho he dit moltes vegades però crec que no em cansaré de repetir-ho: Londres és fins ara la millor ciutat que he visitat. Llàstima que els lloguers siguin prohibitius (unes 1000 lliures al mes per un “quartutxo” d’uns 30m²!), que sinó no em faria res anar-hi a viure una temporada.

Cambridge

Segona ciutat que vam poder visitar. Es tracta d’una ciutat de l’ordre d’uns 120.000 habitants, que destaca pel seu alt prestigi universitari. Personalitats com Charles Darwin, Isaac Newton o Sthephen Hawking van estudiar allà.

La primera universitat d’aquesta ciutat va ser fundada l’any 1209 per uns antics membres de la universitat d’Oxford. Sembla ser que estaven descontents amb el funcionament del centre d’estudis, i van decidir marxar a Cambridge i fundar una altra universitat per rivalitzar-hi. La veritat es que em costa de creure, a Andorra encara no s’havien signat els pareatges i a Anglaterra ja feia anys que tenien universitats XD.

Una característica curiosa de la ciutat són els canals que envolten els campus universitaris (originàriament era el riu de la ciutat i més endavant el van canalitzar). Pagant es pot contractar una excursió en góndola d’uns 45 minuts, durant la qual t’expliquen els orígens universitaris, quina era la casa d’en Darwin, on estudiava en Newton, o curiositats com ara que Cambridge és la ciutat d’on han sortit més premis Nobel.

Tot plegat força entretingut.

Dublín

Tercera i última ciutat de les vacances. Sempre havia sentit coses “xules” de Dublín i ja feia temps que tenia ganes d’anar-hi. No sé per que anava amb la idea de que seria una ciutat força gran, però la realitat és que amb un parell de dies i mig vam poder pots visitar els indrets més representatius de la ciutat. També val a dir que vam tenir la sort d’escollir l’hotel al Temple Bar (al ben mig de la ciutat) i caminant poc més de 30 minuts et podies “plantar” a gairebé qualsevol lloc de la ciutat.

Al igual que vam fer amb Londres ens vam basar en una guia de viatges per recórrer els llocs més típics de la ciutat: el Trinity College (imprescindible la visita al Book of Kells i a l’antiga biblioteca de la universitat), el Temple Bar, el parc St. Stephen’s Green, la catedral de Saint Patrick’s (llàstima que estava en restauració), les restes de l’antic castell de Dublín, el National Gallery, etc.

Personalment em va agradar molt Dublín, tant de bo pugui tornar-hi algun dia. No només per tornar a visitar la ciutat, sinó per aprofitar i fer un parell d’escapades per poder conèixer d’altres indrets d’Irlanda.

El pròxim dilluns marxaré deu dies de vacances per anar a visitar la ciutat que més m’agrada d’entre totes les que he visitat: Londres. Hi vaig anar exactament fa quatre anys i me’n vaig quedar encantat. Tots aquells parcs, el carrers, els edificis històrics, els museus… la de ganes que tenia de tornar-hi!

En un principi hi estaré un parell de dies i mig, durant els quals espero poder tenir temps per tornar a visitar el més típic de la ciutat: el parlament, el Big Ben, el London Eye, Notting Hill, el British i el Natural History Museum, etc. També hauré de trobar temps per anar de compres a l’Apple Store… però ja veurem, tot sobre la marxa.

D’altra banda, no tot serà Londres i si puc intentaré tornar a Oxford i a Cambridge (a on també vaig estar durant el 2004). La resta dels dies a Dublín. Serà la primera vegada que trepitgi terres irlandeses i em fa força il·lusió ja que m’han comentat que tot i que la ciutat és força petita, hi ha molts indrets macos per visitar.

Espero que el mal temps no m’esgarri gran part de les vacances, així podré desconnectar millor de la feina i de la xarxa, i tornar amb les piles ben carregades. No crec que tingui temps d’actualitzar el blog pel que ja explicaré com ha anat a la tornada. Tot i que si algú vol saber per on paro que faci un cop d’ull al Twitter de tant en tant.

No es que em faci gràcia remuntar-me a anys enrere per escriure un post, però en aquest cas he volgut fer una excepció ja que fa poc he trobat les fotos del viatge que donava per perdudes.

Més que unes vacances va ser una escapada de tres dies a Bucarest i amb prou feines vam poder visitar la ciutat. Per sort vam poder “pillar” una espècie de bus turístic i fer un tomb per la capital, veure la “caseta” que es va fer en Ceausescu (impressionant O_O!) i visitar un parell de parcs molt guapos (crec que els andorrans no estem acostumats a veure parcs grans ;).

La ciutat no em va agradar. No obstant, el viatge es va fer memorable gràcies a l’excursió que vam fer als Carpats per visitar el Castell de Bran, el mal anomenat castell del mític Comte Dràcula. Mal anomenat per que no s’ha pogut demostrar que el Comte hi arribés a viure i tot plegat apunta cap un muntatge per atraure turisme a Romania.

Muntatge o no, el castell és “xulíssim”. Una fortalesa medieval envoltada de boscos (i botigues de souvenirs) que actualment està convertida en museu. Està molt ben conservada i s’hi pot visitar gairebé tot: habitacions, patis, salons, passadís secret, etc.

Fa poc que he llegit que al 2009 el museu deixarà de poder visitar-se i es posarà a la venta. Així que m’he animat a escriure unes línies i penjar quatre fotos i un parell de vídeos del castell per si algú s’anima a visitar-lo abans de que el “xapin” al públic.

Pati interior del castell

Passadís secret del castell

Mendoza

Tercer i últim post sobre Argentina en el qual parlaré sobre Mendoza, “tierra del sol y del buen vino”… tot i que no vaig acabar provant el vi. Però el que si vaig fer va ser gaudir del menjar (“asados”, “milanesas”, “empanadas”, “alfajores”, “lomos”, pizzes, pastes, …uf!) i descobrir la famosa hospitalitat argentina de la qual havia sentit a parlar tant.

M’hi vaig quedar uns deu dies (va ser on més temps hi vaig estar) el qual em va permetre recórrer a fons la ciutat. Vaig visitar les places, els parcs, algun que altre pub, shoppings, … vaig anar al cine, als museus, al zoo, vaig veure espectacles al carrer, … En definitiva, una bona dosis de turisme urbà a base de passejades i autobús, tot i que també vaig tenir temps de fer alguna excursió (impressionant El Canón del Atuel!).

També vaig tenir la sort de coincidir durant la Fiesta de la Vendimia, un seguit de festes majors on Mendoza i els districtes dels voltants es posen les millors gales, per celebrar actes festius amb un element en comú: el vi. Tot un espectacle amb un alt atractiu turístic i que fa venir gent de totes les parts del món.

Però el que més em va atraure l’atenció va ser el pla urbanístic de la ciutat. Resulta que tots els blocs de cases de Mendoza estan envoltats de recs. D’aquesta manera poden tenir totes les voreres dels carrers envoltades d’arbres (ideal per als dies de sol ;-). Una idea boníssima si no fos per que els recs acabaven acumulant gran part de la brossa que llença la gent.

Per acabar vull afegir que han estat unes vacances inoblidables. Ja tinc ganes de tornar-hi per veure més coses de Bariloche i Mendoza, i per visitar indrets que no he pogut fer durant aquest viatge com ara la Tierra del Fuego, el Glaciar Perito Moreno, les Cascades d’Iguazú, Ushuaia i Puerto Madryn, entre d’altres.

Bariloche

Seguim amb el segon dels tres posts sobre Argentina per parlar de San Carlos de Bariloche. Una ciutat d’uns 100.000 habitants que està situada al nord-est de la Patagonia i en ple centre del Parc Nacional Nahuel Hapi.

A primer cop d’ull sembla un típic poblet suís: cases de dos pisos, façanes de fusta, xocolateries, botigues d’esports, centres comercials, salons de té, restaurants… però a mesura que vas passejant vas descobrint edificis (sobretot hotels) que trenquen l’harmonia urbanística i que recorden al Pas de la Casa. No obstant, no deixa de tenir el seu encant hi ha indrets realment guapíssims.

Però el millor de tot és el lloc on es troba, just al mig del Parc Nacional i a la costa del llac que dóna nom al parc. Un llac amb més de 560 quilometres quadrats i més de 450 metres de profunditat. No si en el fons els llacs que tenim a Andorra no deixen de ser basses d’aigua :D

Resumint, un paradís de boscs, llacs, rius, muntanyes, pics, cascades, glaceres, estepes, deserts, … sens dubte els paisatges més espectaculars del viatge (per no dir els millors que he vist mai). Pel que vaig decidir quedar-m’hi més temps del que en un principi havia planejat, i per aprofitar per fer un bon grapat d’excursions.

Tot i que a l’hora de la veritat no eren excursions sinó tours amb microbús amb parades contades a miradors per a fer quatre fotos, menjar i comprar souvenirs (típic). La pròxima vegada que hi vagi (la qual cosa espero poder fer ;-) ja miraré de contractar excursions per fer amb bici o en trekking.

Finalment afegeixo un parell de coses per a qui estigui interessat en anar-hi alguna vegada:

• Visitar El Bosque de Arrayanes. Un bosc d’arbusts únics al món (hi havia un altre al Japò però es va cremar fa poc). S’hi pot arribar en vaixell, o bé amb excursions amb bici o a peu. Jo hi vaig anar i tornar en vaixell, d’haver-ho sabut hi hauria anat en vaixell i tornat a peu. Imprescindible!
• Intentar no passar totes les nits a Bariloche. Pels voltants hi ha pobles molt més macos que no s’han deixat “prostituir” per l’ànsia hotelera i urbanística. Els pobles de Villa La Angostura i San Martin de los Andes en són un bon exemple.

NOTA: Els panorames els he muntat amb hugin. Un programa per a fer panorames boníssim i que ja va comentar en el seu moment el Carles.

Buenos Aires

Comencem per fi amb el primer dels tres posts que tinc pensat fer sobre les meves darreres vacances a Argentina, el país del tango, del mate, del “asado”, i dels “alfajores”. Un país on les distancies són grans, molt grans!!! on el futbol és més que una religió i a on agafar un autobús aporta les mateixes sensacions que pujar al Dragon Khan.

El viatge el vaig començar visitant la capital, Buenos Aires. Em vaig basar en aquesta guia per fer el recorregut de la ciutat i el que en un principi tenia pensat fer en uns quatre dies, al final ho vaig fer en tres (i encara va sobrar temps per anar a veure un espectacle de tango i un cafè-concert).

D’aquesta manera vaig visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat com “El Obelisco”, “Caminito”, “La Cancha de Boca”, “El Cementerio de la Recoleta”, “El Jardín Japonés”, “El Puente de la Mujer”, “Puerto Madero”, “La Casa Rosada” i el “Teatro Colón”, entre d’altres.

Val a dir que visitant la capital t’acabes fent una idea de la situació que es viu el país actualment: inseguretat, crisi (arriben a finançar el calçat), monuments tancats, carreteres en mal estat, policies de carrer amb armilles antibales… al cap i a la fi una situació gens agradable fins i tot per a la gent d’allà.

Això, juntament amb que vaig trobar el “La Casa Rosada” i el “Teatro Colón” en fase de restauració, van fer que Buenos Aires em decepcionés una mica i decidís marxar abans. Una llàstima tenint en compte el que va arribar a ser Buenos Aires fa uns anys, i el gran potencial que te l’Argentina.

Tant de bo es repartissin millor tots els diners que s’estan gastant a la zona de “Puerto Madero” (la zona més “chic” de la ciutat) i el turista es trobés amb una ciutat més maca, arreglada i segura.