El cas es que després d’apagar i tornar a encendre el MacBook el sistema no arrencava. Ni sortia el rEFIt, ni tampoc podia escollir la partició d’arrencada mitjançant la tecla opció del portàtil.

Sovint faig còpies de seguretat de les dades pel que el desastre no era molt crític. Tanmateix la idea d’haver de tornar a instal·lar el sistema no em feia molta gràcia ja que al MacBook hi tinc dos sistemes operatius: Mac OS X i GNU/Linux, i a la vegada dins del sistema GNU/Linux dos sistemes operatius més: win 2000 i win xp en dues màquines virtuals diferents. Així que tornar-ho a instal·lar i configurar tot era, d’entrada, inviable.

Quan em trobo amb problemes de disc acostumo a fer servir la distribució de GNU/Linux SystemRescueCd (ja n’he parlat alguna vegada en el blog). D’entre les moltes utilitats que porta hi ha l’aplicació TestDisk que just serveix per detectar, reparar i recuperar taules de particions. Malauradament no funcionava des del CD, així que vaig optar per instal·lar el Mac OS X en un usb de 8GB i executar el TestDisk des d’aquesta instal·lació:

• Amb el disc dur seleccionat clicar a Proceed
• Clicar a Continue
• Seleccionar l’opció EFI GPT
• Clicar a Analyse
• Una vegada detectades totes les particions clicar sobre Write

L’única partició que no va recuperar bé va ser la de swap. Per sort aquesta la vaig poder recuperar de forma molt senzilla executant el GParted que ve amb la SystemRescueCd.

La conferència va tractar sobre la pèrdua de llibertat que tenim quan utilitzem programari propietari en el nostre ordinador. Va durar una hora i mitja i no es va fer gens pesada, al contrari, va estar amenitzada amb els acudits que el Sr. Stallman anava fent. La veritat és que va ser molt il·lustrativa i no era necessari ser un expert en informàtica per seguir-la. Llàstima que al final es va “liar” la troca i es va barrejar la venta de llibres amb els torns de preguntes.

Recomano a tothom qui si mai pot anar-lo a veure’l, que hi vagi. Que no tots els dies es té l’oportunitat d’assistir a una conferència que tracti temes informàtics de forma divertida.

Pàgines promogudes per Richard Stallman:

- The Free Software Foundation (FSF)
http://www.fsf.org/

- The GNU Operating System
http://www.gnu.org/

- DefectiveByDesign.org | The Campaign to Eliminate DRM
http://www.defectivebydesign.org/

Podeu tobar la conferència que en Richard Stallman va fer a Manresa a la web del Jordi Cerdan: http://www.jordicerdan.com/

Tal i com vam comentar en la primera part, el cartutx R4 ens servirà per carregar el nostre homebrew a la DS. No obstant, això només és pràctic una vegada els programes estan acabats i no pas pels que encara s’estan desenvolupant. Més que res per que cada vegada que volguéssim provar el programa en la consola hauríem de compilar, gravar el programa a l’R4, encendre la DS i observar els resultats. Per això instal·larem un emulador, el qual ens permetrà veure els resultats en el nostre ordinador de forma immediata, sense la necessitat d’haver de gravar el programa a l’R4 i encendre la DS.

Per acabar també instal·larem i configurarem un IDE que enllaçarem amb l’emulador i que ens ajudarà al moment d’escriure els nostres programes.

3.1 Instal·lació de l’emulador

Instal·larem l’emulador DeSmuME que per sort es pot instal·lar des dels repositoris d’Ubuntu escrivint una sola línia en el terminal:

3.2 Instal·lació i configuració de l’IDE

Com a entorn de desenvolupament instal·larem un eclipse, que tot i que en un principi està pensat per a desenvolupar projectes en Java, podem trobar versions preparades per a programar projectes en C i C++.

Obrim un navegador i descarreguem en la nostra home l’eclipse IDE per C/C++ des d’aquesta pàgina. Un cop descarregat obrim una sessió de terminal i el descomprimim:

Des del navegador d’arxius anem a la carpeta eclipse i executem el programa (és necessita tenir la màquina virtual de Java per fer-ho!). Al ser la primera vegada que l’executem ens demanarà de crear un directori de treball en la nostra home a on s’emmagatzemaran els projectes. Podem deixar tranquil·lament el nom el que ens proposa per defecte.

Acte seguit,

• Tanquem la pestanya de Welcome
• Des del menú anem a File -> New -> C Project

• Li donem un nom al projecte (per exemple prova)
• A tipus de projecte seleccionem Makefile -> empty project
• Cliquem el botó Finish

• Des del menú anem a File -> Import…
• Seleccionem General -> File System
• Cliquem el botó Next
• Cliquem el botó Browse…
• Busquem i seleccionem la carpeta template de les PAlib
• Cliquem el botó Finish

• Tornem al menú i cliquem File -> Properties
• Seleccionem la categoria C/C++ Build
• Anem a la pestanya Behaviour
• Substituïm tots els camps all per build
• Cliquem el botó Apply

• Seleccionem la categoria C/C++ Build -> Build Variables
• Cliquem l’opció Show system variables
• Fem doble clic sobre les variables DEVKITPRO, DEVKITARM i PAPATH
• Cliquem el botó Apply

• Seleccionem la categoria C/C++ General -> Path and Symbols
• Anem a la pestanya Includes
• A Languages cliquem l’opció GNU C
• Cliquem el botó Add…
• Cliquem el botò d’File system…
• Busquem i seleccionem la carepta lib/include/nds de les PAlib
• Cliquem el botó Ok
• Cliquem el botó Apply
• Repetim el procés per al llenguatge GNU C++
• Cliquem el botó Ok

3.3 Enllaçar l’eclipse amb l’emulador

Arribat en aquest punt només ens queda enllaçar l’entorn de desenvolupament amb l’emulador que hem instal·lat en l’apartat 3.1.

• Des del menú anem a Run -> External Tools
• Seleccionem External Tools Configurations…

• Seleccionem Program
• Fem clic amb el botó dret sobre Program
• Creem una nova configuració

• A Name podem posar DeSmuME
• A Location posem /usr/games/desmume
• A Working Directory cliquem Browse Workpsace…
• Seleccionem el projecte i cliquem OK
• A Arguments posem prova.nds (“nom_projecte” + “.nds”)

• Cliquem el botó Apply
• I per últim cliquem el botó Run

Això generarà un fitxer prova.nds (que posaríem a l’R4) dins la carpeta del projecte del nostre directori de treball, que l’emulador recuperarà com a paràmetre i executarà:

Ara només quedaria adquirir uns bons llibres de C, algun altre de videojocs, estudiar la gran varietat d’exemples que venen amb les PAlib, i començar a programar. Happy coding!

Enllaços per començar amb les PAlib

PAlib – Wiki
PAlib – Fòrums
Nintendo DS Development Tutorial :: PAlib

Fonts consultades

Toshen Project Devblog – Configurer Eclipse
PlayerAdvance.org – Utiliser Eclipse comme IDE

Abans però, caldrà que tinguem instal·lats un parell de paquets els quals ens permetran compilar programes i descomprimir algun dels fitxers que descarregarem més endavant. D’aquesta manera, obrirem una sessió de terminal i executarem les següents comandes:

Una vegada fet això ja podrem instal·lar les llibreries específiques per al desenvolupament de la Nintendo DS: les devkitARM i les PAlib.

Les devkitARM són unes llibreries que formen part del projecte devkitPro i que han estat pensades per compilar programes per a dispositius amb processadors ARM (com ara la Nintendo DS, la Game Boy Advance o la GP2X). Treballen a un nivell baix de hardware, pel que escriure un joc des de zero fent servir aquestes llibreries pot ser força tediós. Es per això que també instal·larem les PAlib, unes segones llibreries que estan just per sobre les devkitARM (no treballen a un nivell tant baix de hardware) i que ens facilitaran la feina a l’hora de crear els nostres programes.

És important comentar que les PAlib són una mica antigues i només funcionen amb les versions del devkitARM que descarregarem a continuació. Si instal·léssim versions més noves podríem trobar-nos amb problemes a l’hora de compilar i els nostres programes no funcionarien.

2.1 Instal·lació de les llibreries devkitARM

Obrirem el navegador i descarregarem aquest fitxer en la nostra home. Quan s’hagi descarregat obrirem una altra vegada una sessió de terminal i crearem una carpeta anomenada devkitpro en la nostra home, hi posarem el fitxer que acabem de descarregar i el descomprimirem:

Seguim treballant des del terminal per descarregar un parell de llibreries més, les quals desarem dins d’una carpeta que anomenarem libnds:

2.2 Instal·lació de les llibreries PAlib

Descarreguem les PAlib i les descomprimim dins la carpeta devkitpro:

Un cop arribat en aquest punt ja tindrem les llibreries instal·lades en una estructura de directoris semblant a la següent:

/
|__ home
     |__ la_meva_home
          |__ devkitPro
               |__ devkitARM
               |__ libnds
               |__ Other Libs
               |__ PAlib

2.3 Variables d’entorn i prova de compilació

Ara només queda definir unes variables d’entorn i provar de compilar un dels exemples que venen amb les PAlib per comprovar que tot s’ha instal·lat satisfactòriament. Per fer-ho obrim el fitxer .bashrc situat a la nostra home (el fitxer és ocult!), i afegim les següents línies al final del fitxer:

Per acabar refresquem les variables d’entorn i provem de compilar un dels exemples des del terminal:

Si veiem que la comanda make no torna ningun error i acaba amb les línies de “dsbuild 1.21 – Oct 23 2007″ i “using default loader”, voldrà dir que les llibreries s’han instal·lat correctament. Per contra, si observem algun error o avís, i un resultat diferent a l’esperat, voldrà dir que alguna cosa s’ha fet malament i haurem de repassar el procés d’instal·lació.

Fonts consultades

Wiki devkitPro:Getting Started/devkitARM
Wiki PAlib: Installing Your Dev Environment
Dev-Scene.com
ElOtroLado.net

És per això que m’he engrescat a escriure una sèrie de posts en els quals aprofundirem més en això del homebrew, començant per definir-lo i acabant per muntar un entorn desenvolupament per a la distribució basada en GNU/Linux, Ubuntu.

1.1 Definició

S’entén per homebrew el conjunt d’aplicacions i jocs desenvolupats per “aficionats” de forma casolana per a un dispositiu en concret, normalment una consola de videojocs.

Teòricament és necessari adquirir llicències i entorns de desenvolupament cars per realitzar aplicacions i/o jocs per als diferents sistemes d’entreteniment. No obstant, gràcies a l’esforç de molts usuaris i de comunitats molt ben assentades es pot programar per a gairebé qualsevol dispositiu, sense la necessitat d’adquirir aquests entorns de desenvolupaments.

1.2 Consoles a considerar

Tal i com acabem de dir és poden desenvolupar aplicacions homebrew per a gairebé qualsevol consola. Per fer-ho, sovint s’han de manipular aquests dispositius (ja sigui per hardware o per software) per a que acceptin programes no oficials. No obstant, algun d’aquests dispositius no requereix ninguna modificació i n’hi ha prou amb un altre producte que permeti introduir els programes casolans de forma còmoda a la consola.

Nintendo DS

La portàtil de l’empresa japonesa que es caracteritza per tenir dues pantalles (una d’elles tàctil), micròfon i Wi-Fi. Va ser llençada al mercat a principis de 2004 i en breu sortirà una tercera versió amb pantalles una mica més grans, dues càmeres de vídeo i un slot per a targetes SD.

Tot i que Nintendo no dóna suport oficial al homebrew per a aquesta consola (ni per ninguna), n’hi ha prou amb un cartutx com ara l’R4 per executar aplicacions i jocs homebrew en aquesta portàtil.

GP2X

La consola open-source coreana basada en GNU/Linux i pensada per a executar homebrew.

Funciona amb targetes SD i malgrat que a nivell de hardware es inferior que la DS, té un aspecte molt positiu per al homebrew: el mateix fabricant facilita diversos entorns de desenvolupament per tal que els programadors hi facin les seves aplicacions i/o jocs sense cap tipus de restriccions.

Semblaria lògic, per tant, dedicar els següents posts a muntar l’entorn per a la GP2X. Tanmateix, ho acabarem fent per a la Nintendo DS ja que:

• Des del punt de vista de hardware la DS és més interessant (té Wi-Fi, micròfon, acceleració 3D, pantalla tàctil, etc).
• La bateria de la DS dura molt més que el que puguin durar unes piles bones en la GP2X.
• La DS està molt més estesa que la GP2X.
• Muntar un entorn de desenvolupament per a la DS en Ubuntu és, si fa no fa, igual de costós que per a la GP2X.

Fonts consultades

Wikipedia: Definició de homebrew (anglès)
Wikipedia: Definició de homebrew (castellà)
Wikipedia: Nintendo DS
Wikipedia: GP2X
Comunitat espanyola de GP2X
Revista digital Alt Magazine

El fet de veure que hi havia una distribució que de base no porta el Netbook Launcher em va agradar, així que vaig decidir provar-la i donar-li una oportunitat.

Porto ja uns dies provant les dues distribucions (l’Easy Peasy i l’Eeebuntu Standard), i tot i que ambdues es basen en una Ubuntu 8.10, hi ha algunes diferències significatives:

Easy Peasy

Nucli del sistema: 2.6.27-8-eeepc
Escriptori: Gnome 2.24.1
Suite ofimàtica: OpenOffice 3.0
Client de correu: Evolution 2.24.3
Missatgeria instantània: Pidgin 2.5.2
Navegador web: Firefox 3.0.5
Gestió d’imatges: Picassa
Reproductor de vídeos: Totem

Skype isntal·lat: sí
Compiz instal·lat: no
Webcam detectada: sí
Espai de disc ocupat per la instal·lació: 2,7G

Eeebuntu Standard

Nucli del sistema: 2.6.27-8-eeepc
Escriptori: Gnome 2.24.1
Suite ofimàtica: OpenOffice 2.4.1
Client de correu: Thunderbird 2.0.0.19
Missatgeria instantània: Pidgin 2.5.2
Navegador web: Firefox 3.0.5
Gestió d’imatges: F-Spot
Reproductor de vídeos: VLC

Skype isntal·lat: no
Compiz instal·lat: sí
Webcam detectada: sí
Espai de disc ocupat per la instal·lació: 2,5G

Bàsicament l’ús que li faig a l’EeePC és per navegar, per consultar el correu (a través del navegador), per missatgeria instantània, i puntualment per veure algun vídeo i xerrar per l’skype. Suposadament m’aniria bé tant una distribució com l’altra (l’Eeeubuntu no porta l’skype de sèrie però aquest es pot instal·lar molt fàcilment afegint els repositoris de medibuntu). No obstant, de moment m’estimo més utilitzar l’Eeeubuntu ja que no porta instal·lat el Netbook Launcher (no m’acaba d’agradar), i els programes no es maximitzen al moment d’executar-los (amb Easy Peasy sí es maximitzen i no m’hi acabo d’acostumar).

Ara que segurament la pròxima vegada que reinstal·li el sistema utilitzaré la base i no l’estàndard. D’aquesta manera estalviaré espai en disc, i evitaré desinstal·lar programes que porta l’estàndard i que difícilment utilitzaré.

El NaN em va animar a que presentés alguna cosa, i com que no acostumo a fer aquest tipus de tasques vaig pensar que seria interessant participar-hi. Així que basant-me en que el nom de la nova distribució seria Easy Peasy Lemon Squeezy, vaig fer alguns corquis abans de treballar el logo definitiu.

No obstant, vaig veure que alguns dels logos que ja s’havien presentat s’assemblaven lleugerament a alguns que havia pensat, pel que no vaig poder desenvolupar la idea que més m’agradava. Així que finalment vaig agafar el darrer disseny i després de perfilar-lo i aplicar-hi 4 colors vaig presentar la següent proposta:

No es que n’estigui molt content de la proposta (la llimona em recorda més a una bola d’arbre de nadal) però tampoc va haver-hi temps per presentar res més. Tanmateix l’experiència va ser divertida i va servir per fer uns tipus de dissenys diferents als que acostumo a fer normalment.

Instal·lar-la és més senzill del que hem pensava i l’únic que s’ha de fer és baixar aquest arxiu i descomprimir-lo “a saco” dins l’R4. Al principi em vaig embolicar volent-lo instal·lar dins el SuperCard, però al final vaig desistir quan vagi veure que havia de formatejar la tarja microSD a FAT16 i aplicar un patch al software.

Així que res, R4 i ja està. Supersenzill!

Encara no hi ha gestor de finestres però tot i així el sistema és prou complert: hi ha varis terminals, funciona el WiFi, té un navegador web en mode text, jocs (també en mode text, de fet to és mode text), porta l’editor vi, permet fer connexions ssh, etc. L’única pega que hi he trobat és la mida de les fonts del terminal que es veuen molt petites, però bé, serà qüestió d’esbrinar si es poden posar més grans.

Cada dia que passa em quedo més parat de les possibilitats d’aquesta consola i només pel hombrew ja val la pena comprar-la: navegadors d’Internet, programes de veu per IP, programes de dibuix, jocs, agenda personal, GNU/Linux, … només falta que llencin el sintonitzador de tele per a la DS a Europa i ja serà el gadget definitiu!

Actualització 10-01-2008: El Miquel em comenta que sí porta un entorn gràfic. És tracta d’un port de PIXIL i per executar-lo només s’ha d’escriure la següent comanda des del terminal:

Una mica inestable (i lent) però si s’acaba de polir serà força interessant. Gràcies Miquel!

El cas és que necessitava recuperar les dades d’un disc dur que tenia espatllat, pel que vaig anar a la web i vaig descarregar la darrera versió d’aquesta distribució. Una vegada fet això va ser tot bufar i fer ampolles: posar el CD i dir quin tipus de teclat tinc, la resta es va detectar tot de forma automàtica. A partir d’aquí va ser muntar el disc dur, muntar un pendrive i copiar les dades que necessitava del disc dur al pen drive, i llestos!

La veritat, no em pensava que fos tant senzill. Quasi em va saber greu i tot no haver de consultar per internet i entrar més comandes en el terminal, costum de que no em funcionin les coses a la primera suposo :D

Trobo molt bé que hagin decidit ajuntar la live i la install en un sol CD, ja que al final, al descarregar també les versions de powerpc, acabava tenint un munt de CDs. Tot i que encara estaria millor que ho agrupessin tot en un sol DVD. Dos DVDs tampoc aniria malament (un per x86 i un per powerpc), així hi hauria espai per posar paquets i no caldria descarregar-los d’internet.

Ja era hora que el mètode d’instal·lació fos gràfic, sobretot la part de particionar el sistema de fitxers. És nota que aquesta vegada la gent de Canonical s’han posat en cura i han volgut deixar una distribució amb una part gràfica que no té res a veure amb les versions anteriors.

Icones noves, paleta de colors nova, un sistema de menús més clar i endreçat… la veritat és que s’han posat les piles en l’aspecte gràfic (que ja tocava!) i per primera vegada, he notat que l’ordinador que tinc a la feina (AMD 1 GHz amb 1 GB de RAM) és queda curt de recursos al moment de treballar amb el Linux.

Tanmateix, hi ha un parell de coses que no m’acaben de convèncer:

• Em sobren les ratlles verticals que surten en les barres de progrés.
• Trobo que el diàleg de tancar la sessió, reiniciar i apagar queda massa gran per culpa dels botons que han posat (m’agradava més abans, amb els radio buttons petits).
• Crec també que s’han passat amb els embellidors dels icones, finestres i demés.
• Em costa creure que encara segueixin amb el marró com a color base per a la distribució. No hi ha altres colors que puguin representar humanitat?