sergisogas.com

Per fi trobo una estoneta per escriure un parell de línies sobre la DSLinux, una distribució de GNU/Linux pensada per a la Nintendo DS. Ja fa uns quants dies que l’estic remenant i m’ha sorprès el bon ritme que porta el projecte.

Instal·lar-la és més senzill del que hem pensava i l’únic que s’ha de fer és baixar aquest arxiu i descomprimir-lo “a saco” dins l’R4. Al principi em vaig embolicar volent-lo instal·lar dins el SuperCard, però al final vaig desistir quan vagi veure que havia de formatejar la tarja microSD a FAT16 i aplicar un patch al software.

Així que res, R4 i ja està. Supersenzill!

Encara no hi ha gestor de finestres però tot i així el sistema és prou complert: hi ha varis terminals, funciona el WiFi, té un navegador web en mode text, jocs (també en mode text, de fet to és mode text), porta l’editor vi, permet fer connexions ssh, etc. L’única pega que hi he trobat és la mida de les fonts del terminal que es veuen molt petites, però bé, serà qüestió d’esbrinar si es poden posar més grans.

Cada dia que passa em quedo més parat de les possibilitats d’aquesta consola i només pel hombrew ja val la pena comprar-la: navegadors d’Internet, programes de veu per IP, programes de dibuix, jocs, agenda personal, GNU/Linux, … només falta que llencin el sintonitzador de tele per a la DS a Europa i ja serà el gadget definitiu!

Actualització 10-01-2008: El Miquel em comenta que sí porta un entorn gràfic. És tracta d’un port de PIXIL i per executar-lo només s’ha d’escriure la següent comanda des del terminal:

Una mica inestable (i lent) però si s’acaba de polir serà força interessant. Gràcies Miquel!

Ahir vaig estar remenant la SystemRescueCd, una distro GNU/Linux molt lleugera (pesa uns 120 MB) que arrenca des d’un live CD i que està pensada per reparar sistemes que han quedat malmesos. A més, també porta utilitats de xarxa, eines per particionar i permet treballar tant en mode consola com en mode gràfic.

El cas és que necessitava recuperar les dades d’un disc dur que tenia espatllat, pel que vaig anar a la web i vaig descarregar la darrera versió d’aquesta distribució. Una vegada fet això va ser tot bufar i fer ampolles: posar el CD i dir quin tipus de teclat tinc, la resta es va detectar tot de forma automàtica. A partir d’aquí va ser muntar el disc dur, muntar un pendrive i copiar les dades que necessitava del disc dur al pen drive, i llestos!

La veritat, no em pensava que fos tant senzill. Quasi em va saber greu i tot no haver de consultar per internet i entrar més comandes en el terminal, costum de que no em funcionin les coses a la primera suposo :D

Ja fa tres dies que m’he instal·lat la darrera versió d’Ubuntu a la feina. Dimarts passat em va entrar la dèria i vaig aprofitar per formatejar tot el sistema i reinstal·lar-ho tot de nou (a veure quan arriba el dia en que no s’hagi de formatejar un PC).

Trobo molt bé que hagin decidit ajuntar la live i la install en un sol CD, ja que al final, al descarregar també les versions de powerpc, acabava tenint un munt de CDs. Tot i que encara estaria millor que ho agrupessin tot en un sol DVD. Dos DVDs tampoc aniria malament (un per x86 i un per powerpc), així hi hauria espai per posar paquets i no caldria descarregar-los d’internet.

Ja era hora que el mètode d’instal·lació fos gràfic, sobretot la part de particionar el sistema de fitxers. És nota que aquesta vegada la gent de Canonical s’han posat en cura i han volgut deixar una distribució amb una part gràfica que no té res a veure amb les versions anteriors.

Icones noves, paleta de colors nova, un sistema de menús més clar i endreçat… la veritat és que s’han posat les piles en l’aspecte gràfic (que ja tocava!) i per primera vegada, he notat que l’ordinador que tinc a la feina (AMD 1 GHz amb 1 GB de RAM) és queda curt de recursos al moment de treballar amb el Linux.

Tanmateix, hi ha un parell de coses que no m’acaben de convèncer:

• Em sobren les ratlles verticals que surten en les barres de progrés.
• Trobo que el diàleg de tancar la sessió, reiniciar i apagar queda massa gran per culpa dels botons que han posat (m’agradava més abans, amb els radio buttons petits).
• Crec també que s’han passat amb els embellidors dels icones, finestres i demés.
• Em costa creure que encara segueixin amb el marró com a color base per a la distribució. No hi ha altres colors que puguin representar humanitat?

El diumenge passat vaig agafar l’autobús per tornar a Andorra des de Barcelona, i just sortint de l’estació Barcelona Nord (ja de camí cap a Andorra) vam passar per davant d’un local a l’alçada del carrer Ausiàs Marc, amb un cartell que em va cridar força l’atenció pel seu joc de paraules: GNUinos. Per sort tenia el mòbil a mà i em va donar temps de fer-li una foto:

Una vegada vaig arribar a casa va ser entrar al Google, buscar “GNUinos” i començar xafardejar la seva pàgina web per treure’m les sospites de que aquella empresa es dedicava al software lliure:

GNUinos és un projecte empresarial català que neix amb la clara voluntat d’impulsar l’ús del programari públic (projecte GNU) entre els usuaris, les empreses, i l’àmbit de l’educació. Davant de cars postulats de Software Propietari, el projecte GNU defensa la llibertat d’utilització, còpia, distribució, estudi i millora, entre tots, del software. Tanmateix GNUinos impulsarà i fomentarà l’ús de Programari Lliure en la nostra llengua.

D’aquesta manera ofereixen assessorament a empreses i a particulars basat en software lliure. Una opció a tenir en compte per a la gent de Barcelona i voltants. Sort GNUinos!

El passat dia 9 de Març es va alliberar finalment la Yellow Dog. No obstant, no ha estat fins fa dos dies que l’he pogut provar, amb un resultat decebedor.

Sí que arregla errors que hi havia en l’anterior versió (munta dispositius usb al vol i detecta bé la tarja de so), però molts dels paquets segueixen sent antics: gnome 2.10 i OpenOffice 1.1.2 (1.1.2, per favor!) entre d’altres. Que per ser una distribució basada en Fedora ja podrien agafar uns RPMs més nous. Almenys porta un kernel 2.6.15-5, que ja és “algo”.

La veritat és que m’esperava moltes més coses d’una distribució pensada només per a maquines Apple. Fins i tot m’esperava poder fer servir la tarja AirPort amb el driver aquell experimental (aquell que han obtingut mitjançant enginyeria inversa) i poder navegar per Wi-Fi, però no.

En fi, seguirem amb Ubuntu per a màquines Apple (i PC).

El NaN em va demanar l’altre dia per què no buscava una distribució de Linux específica per a PowerPC. Ell feia poc havia provat Arch Linux (optimitzada per a i686) en el seu portàtil i en va acabar molt content. Pel que em va animar a que fes el mateix i provés la distro Yellow Dog en el meu iBook.

La darrera versió de Yellow Dog és la 4.1, però com de moment és de “pago” (no l’alliberen fins als dos mesos) he hagut de baixar la 4.0.

Total, que ja la tinc instal·lada (no deixa de ser una Fedora per a processadors PowerPC) i que tot i ser un pèl antiga (kernel 2.6.10-1 i gnome 2.6) i no funcionar del tot correctament (no munta dispositius usb al vol, no m’ha detectat la tarja de so i tampoc m’ha detectat bé el teclat), m’està agradant bastant.

A veure si no triguen massa en alliberar la nova versió i es corregeixen els problemes que he comentat. De moment seguirem amb Mac OS X (per descomptat) i Ubuntu.