sergisogas.com

La setmana passada va fer un any que vaig presentar una carta indicant que deixava de prestar els meus serveis en l’empresa on treballava anteriorment.

Va arribar un punt on vaig plantejar-me deixar aquesta empresa, i com no em feia gràcia quedar-me a Andorra (l’oferta d’empreses informàtiques no és massa atractiva, almenys pel meu gust) vaig començar a buscar empreses catalanes per començar a enviar currículums.

No obstant i abans de que enviés algun currículum, va passar quelcom d’inesperat: dos amics i excompanys de la mateixa empresa on treballava (el Franc i el NaN) em van proposar d’associar-me amb ells i muntar una nova empresa. No m’ho vaig pensar dues vegades i vaig acceptar de bon grat.

Vaig redactar la carta i el mateix dia que la vaig presentar em van donar la llibertat per poder marxar. Ens vam començar a moure i en qüestió de 4 mesos vam obtenir els permisos per poder començar a desenvolupar la nostra activitat comercial.

Encara no fa un any des de que vam començar i pel moment puc dir que la experiència està sent molt positiva i molt enriquidora. Sens dubte una de les millors decisions que he pres mai.

Ep, que estic connectat a internert “de gratis”!

Resulta que els caps de setmana els passo a Cambrils i ahir quan vaig arribar, després de 5 hores d’autobús i d’estar carregant el portàtil i la motxilla amunt i avall per mig Salou i Cambrils, encenc el portàtil per mirar una pel·lícula i em surt un missatge de “…join the network…” sense cap tipus de control d’accés.

El nivell de senyal era bastant dolent i per obrir una pàgina web va trigar bastant. El més bo de tot és que avui ho he tornat a provar des d’una posició diferent, i no només m’ha donat més nivell de senyal, sinó que he detectat una altra xarxa amb encara més bona connectivitat i també sense control d’accés.

Hauré de passejar-me per la casa per veure que més detecto i quin nivell de senyal trobo. Llàstima que no tingui una palm o algun dispositiu amb Wi-Fi per fer proves d’aquest tipus. Una Nintendo DS Lite tampoc estaria gens malament.

Feia més de tres mesos que no agafava la moto (és el que té viure en un país de neu i en un barri on toca poc el sol a la carretera), però per fi avui ho he pogut fer. Ja en tenia ganes!

Almenys m’he tret el neguit de si m’hauria quedat sense bateria.

La veritat, sempre que porto una temporada sense agafar la moto m’ho he de pensar un parell de vegades abans d’engegar-la (sempre em demano que dimonis faig jo amb un coet com aquest), però els dubtes passen tot just quan l’engego: mare meva, com sona! Però el millor de tot és quan arriba a les 3000 voltes, llavors és quan penso: com és que he estat tant de temps sense agafar-la? doncs per la neu, vet aquí.

Bé, el cas és que el passeig ha durat uns 20 minuts, que tot i fer un dia esplèndid seguia fent fred. A part, he sortit sense la documentació i no era “plan” d’estar passejant tota la tarda no fos cas que… En fi, que el passeig ha estat molt bé, i tant de bo faci bon temps la resta d’aquest cap de setmana llarg i puc fer ni que sigui un parell de tombs més.

I a veure si penso en agafar la documentació.

Actualització 27-02-2006: Doncs res, que no he tornat a agafar la moto. Diumenge mal temps i fred, avui sol i vent, i per tant fred. La tornarem a deixar ben tapada al garatge i esperarem que pugin un pèl les temperatures. Almenys si que he pogut fer uns quants tombs amb el panda.

manu_drac m’envia un meme “obligant-me” a escriure 5 manies que tinc.

Anem a veure (manu_drac, “you’re a cábron”):

• Sempre he de pujar el volum de la minicadena seguint una seqüència de números parells, menys quan arribo al 12, després toca el 15, després el 18 i després torno a seguir amb els números parells. És a dir: …8, 10, 12, 15, 18, 20, 22, … El reproductor mp3 també segueix una seqüència un pèl estranya.
• Mai compro el còmic/llibre/DVD/quelcom que estigui a dalt de tot de la pila. Sempre agafo un que estigui pel mig (abans però, he de comprovar que no estigui fet malbé o que no tingui algun defecte d’impressió, …).
• Sempre netejo la part de dalt de la llauna de refresc abans d’obrir-la.
• Sempre poso el despertador acabant amb 2, és a dir: 7.02 h, 7.32 h etc.
• Em rebenta començar a llegir un llibre i no poder acabar-lo en menys d’una setmana.

I aquestes són només 5 de les moltes que tinc.

En fi, a veure quines té el Company Carles.

Tenia pensat de començar el blog a mitjans de la setmana que ve. D’aquesta manera hauria tingut temps de personalitzar la plantilla que ve per defecte, de crear una pàgina de presentació personal, i d’afegir la típica pàgina d’enllaços a pàgines que considero indispensables. Però a conseqüència de la GRAN NEVADA m’he vist obligat a no poder marxar fora aquest cap de setmana, pel que he considerat més que oportú fer el primer post avanç del que em pensava.

No obstant, sembla que de moment tinc més ganes de parlar d’inquietuds professionals (programació, programes, gadgets, software lliure, linux, apple, macosx, …) i personals (viatges, llibres, còmics, pel·lícules, …), més que no pas de començar a esbudellar el WordPress. Pel que segurament la presentació i la personalització quedarà aplaçada per a més endavant.

Qui sap, tot al seu temps.