Ara fa una mica més de dos anys que tinc dues oficines des d’on treballo: TECOB, i el menjador del pis que la meva xicota té un un poble al costat de Tarragona. Ella treballa en una botiga situada a la costa daurada i per poder passar més temps junts vam pensar que estaria bé que jo hi vingués a treballar sense deixar TECOB. El cas es que després de dos anys m’han vingut ganes de reflexionar una mica sobre el tema i desmitificar el que és el teletreball.

Sovint la gent em diu que tinc molta sort per poder fer la feina des de casa, però personalment no ho acabo de veure així. Tindria molta sort si m’hagués tocat la loteria i no necessités treballar, però com no és el cas em toca treballar, ja sigui des del despatx els dies que estic per Andorra o sol des del menjador de casa. I aquest darrer punt és la pitjor part del teletreball: teletreballar significa estar sol, i estar sol és un pal.

Això no vol dir que estigui a disgust ni tampoc que no m’agradi teletreballar, al contrari, m’agrada molt la feina que faig i procuro fer-la el millor que sé des de qualsevol lloc on estic. Senzillament vull dir que si he d’escollir entre quin dels dos llocs m’estimo més treballar, aquí no hi ha cap mena de dubte: al despatx d’Andorra acompanyat dels TECOBs.

Ara bé, en el que sí crec que he tingut sort ha estat en el fet de tenir l’opció de fer la feina des de casa. El qual m’ha permès coneixe’m millor, passar més temps amb la meva xicota, conèixer gent, fer nous amics i descobrir la comarca del Tarragonès. Així que tot i que passo molt temps sol, podríem dir que l’experiència està sent força positiva i enriquidora.

Aquest dimecres vaig tornar finalment de vacances. En total han estat deu dies força cansats que m’han permès tornar a visitar Londres i Cambridge (al final ens van faltar dies per poder tornar a Oxford), i descobrir una altra ciutat molt maca que espero poder tornar a visitar algun dia o altre: Dublín.

El viatge en general ha anat molt bé i destacaria la bona companyia, les muffins i el cansament (crec que no havia caminat mai tant!). Tanmateix, aquesta vegada he gaudit més de Londres ja que he passejat més per anar d’un lloc a un altre, enlloc de fer servir el metro tal i com vaig fer fa quatres anys.

Prometo que tant bon punt trobi una mica de temps lliure faré la tria d’entre les més de 900 fotos i escriuré algunes línies de com ha estat l’experiència.

I amb prou feines he trobat temps per desfer la maleta que ja l’he hagut de tornar a preparar. Però aquesta vegada no ha estat per marxar de vacances, sinó per marxar d’Andorra.

Resulta que per motius de papers la meva xicota només pot estar a Andorra durant la temporada d’hivern (maleïdes fronteres!), pel que cansats de veure’ns només durant els caps de setmana, hem decidit que estaria bé que jo vingués a treballar a Espanya sense deixar TECOB.

I dit i fet. Amb l’ajut dels TECOBs hem desplegat tot un equip logístic per a que pugui teletreballar sense estar necessàriament a Andorra i de la manera més transparent per als clients.

Així que tot i que intentaré pujar tantes vegades com pugui al país dels Pirineus, no espereu veure’m per TECOB la pròxima vegada hi aneu ;)

Doncs sí, marxo de casa després d’haver passat quatre anys formidables amb mons pares. Porto des de dilluns sense anar-hi a dormir, però encara hi he anat unes quantes vegades per recollir trastos i per… menjar, pel que es podria dir que encara no he marxat del tot :D

Me’n vaig a compartir pis amb el Kgun10 i les seves dues gates (la Monxi i la Pepsi). Ja fa uns quants anys que ens coneixem i tot i els seus darrers posts macabres, gores, malaltissos i demencials, puc afirmar que és bon xaval.

No és que no estigui bé a casa (al contrari, vivia “a cuerpo de rey” com aquell què diu), i la decisió no ha estat fàcil, senzillament necessitava un canvi. Tinc molts bons records de l’època en que compartia pis a Barcelona i en certa manera tinc ganes de tornar a repetir l’experiència. A més, crec que ja va sent hora que em comenci a espavilar :D

A partir d’ara tocarà cuinar, anar a comprar, rentar, netejar… però bé, no em fa res. Per compensar-ho tocaran partides de DS, de Wii, de PS2, de pòquer, anime, pel·lícules del Stephen Chow… i la veritat és que em fa molta gràcia fer-ho.

M’he venut la moto! Una Kawasaki z750 de color blau i amb 110 cavalls desbocats de potència.

Ja feia temps que estava pensant en vendre-la i al final ha sorgit una bona oportunitat per fer-ho. Ho faig per que bàsicament no la utilitzo tant com m’agradaria (es passa ben bé mig any tancada al garatge acumulant pols) i per que els de l’assegurança em demanen masses peles per poder circular fora d’Andorra.

Total, que per tenir una scooter gran he pensat que és millor que la vengui.

Per sort (o no) se la queda el Kgun10. Un bon amic amb moltes ganes de moto, que de ben segur s’encarregarà de treure-li la “carbonilla” que ha anat acumulant durant aquests tres anys que l’he tingut.

Avui ja he començat a fer papers, i si tot va bé (snif snif!) a principis de la setmana que ve ja no lo tindré.

Em sap greu no haver fet cap escapada amb ella. No obstant, m’ha agradat molt tenir-la i segueixo pensant que és el millor vehicle per desplaçar-se per Andorra. Tant de bo pugui comprar-me’n una altra més endavant. Una que no contamini, amb motor elèctric i tot això. Tot i que una BMB K1200 R no estaria gens malament…

M’agrada moltíssim tot el que fa el Mikimoto. Des del mític Persones Humanes, fins al seu Afers Exteriors, passant per l’anunci de Font Picant (l’aigua, fina, d’agulla). Però de tot el que ha fet hi ha un programa el qual recordo amb força nostàlgia, el Pasta Gansa. Un concurs que feia a Catalunya Ràdio, on cada pregunta anava precedida per una breu història.

Vaig tenir la sort de poder assistir-hi com a públic gràcies a un viatge que vaig fer amb l’escola (el típic viatge que es fa per anar a veure les instal·lacions de TV3 i de Catalunya Ràdio). I durant el transcurs del programa vaig poder escoltar un dels meus relats preferits: Els Contes del Nano Zombi. El millor de tot va venir quan sortint del programa ens van facilitar una còpia dels diferents relats que acabàvem d’escoltar.

No obstant, només vaig decidir guardar un dels relats com a record, el qual va aparèixer fa poc mentre buscava uns papers per l’habitació. La de coses que s’arriben a guardar!

PASTA GANSA
Francesc Orteu

pregunta núm. 6

ELS CONTES DEL NANO ZOMBI
El carrer principal de la gran ciutat és ple de sucursals bancàries, sucursals on fan tota mena de regals als clients: bolígrafs, calendaris i caramels. Precisament això és el que busca… el Nano Zombi. Ell sap instintivament que dins de cada oficina hi ha una safata plena de caramels, i per això hi entra i el seu cap de síndria es desplaça discretament entre les cames dels clients, fins que arriba al mostrador taulell. Llavors s’enfila a un cendrer de peu i l’operari descobreix sobtadament la seva mirada d’ulls blancs. El Nano pren tants caramels com pot i intenta fugir, però el seu cap pesant li impedeix avançar amb agilitat i topa contra un guarda jurat que somriu confiat. I aquell somrís es converteix en una ganyota macabra quan el Nano li mossega el nas i se l’endú entre les dents cap al carrer. Per això, si quan sou dins d’un banc entra un xaval i pren caramels, no intenteu aturar-lo perquè podria ser… el Nano Zombi.

pregunta: qui presideix el Banc de Santander?
resposta: Emilio Botín.

PG. 169/24

Senzillament genial :D

Avui 31 d’agost és el dia dels blogs. Es va escollir aquest dia per la semblança que hi ha entre la data d’avui (31 del 08, és a dir, 3108), i la paraula Blog. I pel que estic veient a la blogosfera (…hmmm… i microsiervos), els bloggers han de donar a conèixer cinc altres blogs.

A veure que tenim al Bloglines:

• April Zero (en anglès): El blog d’Anand Sharma. Un blog amb un disseny impecable on de tant en tant, apareixen articles de disseny de pàgines web. Gran part del que sé sobre el disseny de pàgines web (que és poc), ho he après gràcies a aquest blog. Molt recomanable!
• HacheMuda.com (en castellà): El blog de Guillermo Latorre. També d’articles de disseny de pàgines web (HTML, CSS, etc.), d’altres de variats, i amb una secció de videotutorials de GIMP excel·lent!
• Eskema’s blog (en castellà): El blog de l’Alex on tracta programació homebrew (“casera”) amb C i SDL per a PCs i la consola PSP. És la darrera “incorporació” que he afegit al Bloglines i encara l’estic avaluant.
• Steve Streeting’s Blog (en anglès): El blog de líder del projecte OGRE, un motor 3D de llicència GNU amb el que es pot realitzar jocs. També en fase d’avaluació.
• Elephants Dream’s Blog (en anglès): El blog de la pel·lícula Elephants Dream. El primer llargmetratge d’animació fet amb ordinador i utilitzant únicament programari lliure. I jo encara no l’he vist, “cachis”!

El Franc em passa un meme sobre què faria si arribés la fi del món (la qual espero trigui molt i mooolt en arribar):

1 – ¿Qué canción te gustaría escuchar?
A Change of Seasons de Dream Theater.

2 – ¿Qué libro te gustaría ojear?
Ningun, fullejaria un còmic de Batman. Concretament The Dark Knight Returns de Frank Miller, sens dubte el millor còmic que he llegit mai.

3 – ¿Con quién te gustaría hablar?
Amb els meus pares, amb ma germana, amb la meva xicota, amb familiars dels qui fa temps que no en sé res, amb amics, amb els socis (que també són amics :-), amb excompanys de pis, de residència, de facultat, … Una bona colla suposo.

4 – ¿Qué te gustaría comer?
Li demanaria a ma mare que em preparés un bona plata de canelons i una dotzena de creps. Molt egoista de part meva fer passar a ma mare els seus últims moments a la cuina, ho sé.

5 – ¿Qué harías, qué te queda pendiente por hacer?
Uf, tinc tantes coses pendents a fer… aniria a fer un cim de com a mínim 3001m. I si a sobre fos el Mont Fuji i anés molt ben acompanyat, encara millor! així mataria dos pardals d’un tret ;-D

Fins aquí el meme. A veure que farien el Carles, el Kgun10 (a veure si arregles el problema que tens amb el blog, que ja toca) i el SiG.

Ja està, ja tinc la moto!!! Ahir a la tarda em van trucar per dir-me que ja la podia anar a recollir, i avui al matí l’he anat a buscar.

Al final m’han hagut de posar la injecció nova. Per sort no m’ha tocat fer-me’n càrrec (i pobre d’ells!), ja que la broma ha sortit per uns 1500€ segons m’ha dit el mecànic. També m’ha comentat que els de Kawasaki els hi han enviat (al concessionari) el recanvi sense càrrec, ja que es veu que passa sovint això de que es trenqui la injecció al moment de treure els topes.

El més bo de tot es que ara tampoc tinc els topes que duia la moto al venir de França (totes les motos de França no poden tenir més de 100cv, tinguin la cilindrada que tinguin), i ara enlloc de 100cv en tinc 110! Vaig entrar amb una scooter gran, i he sortir amb una moto de veritat!!! Mama perdona’m…

No obstant, segueixo pensant que em sobren cavalls i que els topes han d’estar al cap del conductor, i jo en tinc uns quants. De ben segur que em seguiran passant les Aprilies 250cc i les CBRs 125cc trucades.

El mes passat va fer dos anys que em vaig treure el carnet de moto gran (per portar fins a una 400cc), i com ha passat el temps suficient, ara ja puc portar una moto d’alta cilindrada. Total, que el dilluns vaig anar a demanar el canvi de carnet per poder conduir motos d’alta cilindrada, i treure així el kit de limitació que tinc posat a la moto (la moto té 100 cavalls però està limitada a 34).

Vaig anar a recollir el carnet nou ahir al matí i per la tarda vaig anar al concessionari per demanar hora per treure el kit, i de pas fer una revisió (que ja tocava). Porto la moto avui a primera hora, i al migdia em truquen per dir-me que se’ls ha trencat una peça de l’injector al treure el kit de limitació, que no tenen recanvi, i que trigaran una setmana en portar i muntar la peça nova.

Vaja home, doncs que bé! 7 dies sense moto, tot i que ben vist seran 4 ja que els caps de setmana no l’agafo. No es que m’hagi emprenyat ni res semblant (sempre s’han portat bé els del concessionari i això que se’ls hagi trencat la peça és quelcom que podia haver passat, de fet ha passat), però m’ha tocat la moral. Ara que m’havia acostumat a no dependre ni del bus ni de tercers, ara que fa bon temps!

En fi, si més no espero que sigui una setmana justa o que almenys no s’allargui massa. Tot i que mentrestant podrien deixar-me una moto, no? o fer-me un bon descompte a la factura, això sí que m’aniria bé, que entre la revisió, treure el kit, el carnet nou i l’assegurança, passaré l’estiu sense poder anar a prendre ni un gelat!