sergisogas.com

Cada any el Comú d’Andorra la Vella organitza uns concerts de rock per a les nits dels dijous dels mesos de juliol i agost. Enguany hi haurà diverses novetats, però la que cal destacar és la retransmissió dels concerts en directe per internet, gràcies a nosaltres.

No vull repetir res que ja hagin dit els meus companys sobre aquest esdeveniment (podeu llegir els seus posts aquí i aquí), pel que em limitaré a afegir el programa per a aquest estiu:

Així que si no us trobeu a Andorra en algunes d’aquestes dates, podeu escoltar els concerts en directe mitjançant els diferents enllaços que hi ha en la pàgina dels Dijous de Rock. Cada dijous a partir de les 22h 22.30h (o 23h).

Al igual que el Kgun10, jo també m’animo a fer un post sobre el grup que representarà a Finlàndia en el proper Festival d’Eurovisió: Lordi. Un grup de heavy metal el qual vaig descobrir la setmana passada a la feina i que segons els experts, és força conegut dins el marc europeu.

Les pintes que tenen són increïbles i m’agradaria saber si realment poden tocar en condicions amb tot aquest atrezzo que porten a sobre. Jo que em pensava que seria difícil superar al Reverend Manson o a Slipknot, i ara em trobo amb aquests finlandesos sortits de l’infern. Algú pot dir-me si hi ha algun altre grup que superi aquestes pintes? és que fins i tot no sabria dir si l’Awa (el teclista del grup) és home o dona.

No obstant, i deixant de banda les pintes satànico-alienígenes, m’agrada com toquen. Ja porto un parell de dies escoltant el seu àlbum The Arockalypse i m’està agradant bastant. Un heavy melòdic, comercial i que entra molt bé, em recorda força a Crematory. Pel que fa a la cançó que tocaran en el certamen, doncs més del mateix: heavy comercial amb “estribillo” repetitiu i tot el que un tema d’Eurovisió pugui requerir (però en heavy).

Segur que el fet d’anar a Eurovisió els fa molt bona publicitat. Tant de bo aconsegueixin un bon resultat (com en el seu moment va fer l’Alf Poier), i serveixi de precedent per a que en properes edicions del festival, grups com Persefone o Awake puguin representar Andorra.

Porto ja com una setmana escoltant només W.A.S.P. Un grup heavy amb una retirada d’Iron Maiden i Guns N’ Roses, que va començar allà als anys 80 i que desconeixia completament.

Me’n va parlar un amic a la vegada que em va deixar una recopilació per a que l’escoltés, dient-me que per l’estil de música que m’agrada, aquell grup m’havia d’agradar per força. Va encertar de ple, i just després d’escoltar la recopilació vaig anar a la pàgina www.allmusic.com per informar-me més sobre aquest grup.

Acostumo a consultar aquesta pàgina sempre que descobreixo un grup nou. Una web molt completa (encara ara no hi he trobat algun grup de “renom” que no hi sigui) i amb molts apartats per a cada grup: Biografia, Discografia (àlbums, singles, recopilacions, vídeos), Cançons, Premis, etc. Però segurament els apartats més interessants són els de Biografia (bastant clara, completa i no tant extensa com passa a vegades amb la WikiPedia) i Discografia. Aquest últim és molt útil sobretot quan consultes grups amb una discografia extensa, ja que gràcies a la puntuació que li donen als àlbums, pots anar directament al gra i passar a escoltar les millors compilacions.

D’aquesta manera he escoltat els àlbums The Last Command, Inside the Electric Circus, The Headless Children, The Crimson Idol i Dying for the World de W.A.S.P. Tots amb una qualitat excel·lent (musicalment parlant) i tots molt recomanables. Un must-listen per a tots els amants del heavy, gràcies amic!

Ahir a les 22 h es va celebrar el concert de Rosana al Pavelló Prat Gran d’Escaldes-Engordany (P. Andorra). Hi vaig anar (molt ben acompanyat) i m’ho vaig passar de conya!

En no res aquesta dóna es va saber guanyar al públic i abans de mig concert em vaig trobar botant davant de l’escenari. El que confirma la meva teoria de que qualsevol persona s’ho ha de passar bé en un concert de música heavy, sempre i quan l’artista/grup sàpiga guanyar-se al públic.

I això és el que va fer la Rosana: va cantar molt bé, va improvisar, va fer algun que altre acudit, va baixar de l’escenari i es va passejar entre els assistents, i fins i tot va acceptar una petició.

Resumint: una gran artista, i a més molt simpàtica.

Reconec també que no ha aconseguit que m’animi a comprar algun disc seu (això ja ho fa ma germana), però si que ha aconseguit que tingui ganes de tornar-la a veure.

Tant de bo hi haguessin més iniciatives com aquestes aquí a Andorra i vinguessin més artistes a actuar. Que no fes falta esperar a les festes majors per veure artistes com Apache o Macaco.