Archive for the ‘Música’ Category

Some Kind of Monster (2004)

Thursday, September 28th, 2006

Fa uns dies que vaig mirar la pel·lícula Some Kind of Monster, un documental que cobreix un període de crisis del grup Metallica. Me la va recomanar un amic i ja portava uns quants dies pensant en escriure un parell de línies.

El documental comprèn l’etapa des de que marxa el baixista del grup (2001), fins a la publicació del darrer àlbum St. Anger (2003). I el que comença sent la història de com un grup heavy (per a alguns el millor que hi ha) enregistra i prepara un àlbum, acaba sent un relat de les mil i una dificultats que afronta la banda.

Els problemes amb la beguda d’en Hetfield, la querella que van tenir contra Napster, les picabaralles entre el Hetfield i l’Ulrich (pobre Kirk, la paciència que ha de tenir aquest home!), les teràpies de grup a les quals es van sotmetre, etc. Si és que en el fons, la vida d’una estrella del rock no és gens fàcil… Per sort al final tot acaba bé i com a gran grup que són, aconsegueixen superar tots els entrebancs i enregistrar un disc molt bo.

Malgrat que la pel·lícula dura més de dues hores, aquesta no es fa llarga (al contrari). Personalment em vaig quedar amb les ganes de saber més de cada un dels membres. Clar que fer això implicaria allargar el documental un parell d’hores més, i tampoc és “plan”.

Sembla que darrerament m’estic afeccionant a veure documentals (ja vaig comentar quant em va agradar el documental del Kevin Smith aquí), i la veritat és que el gènere m’atrau força. Algú podria recomanar-me’n d’altres de semblants? que no siguin els de Michael Moore o el de Super Size me.

Jorn Lande

Saturday, August 26th, 2006

Jorn Lande és un cantant de heavy que ha passat a formar part de la llista dels meus cantants preferits, juntament amb el reverend Manson, Bruce Dickinson (cantant d’Iron Maiden) i Maynard James Keenan (cantant de TOOL).

Nascut a Noruega l’any 1968, és un cantant tot terreny que em recorda al Ronnie James Dio (cantant de Rainbow, Black Sabbath i DIO entre d’altres) i que és capaç de cantar qualsevol cosa, des de heavy melòdic fins al metal més “canyero”. És per això que no em sorprèn gens que hagi estat el cantant d’un bon grapat de grups de rock, i que també hagi tingut temps de gravar discs en solitari.

El vaig descobrir com a cantant de ARK, després com a cantant de Vagabond (tot i que cronològicament primer va ser cantant de Vagabond i després ho va ser d’ARK), i finalment com a cantant de Masterplan, un grup metal molt potent amb pinzellades d’Iron Maiden, Helloween i Stratovarius. Tanmateix, també ha fet diverses col·laboracions en d’altres bandes.

Durant el passat mes de maig es va separar de Masterplan per discrepàncies amb la resta de membres del grup (Jorn volia que el grup anés cap a un heavy més melòdic, mentre que la resta volien tornar a les seves arrels més metal). Una llàstima ja que m’hauria agradat escoltat un altre CD de Masterplan amb Jorn com a cantant.

És curiós veure com en cap dels tres grups que he comentat en el paràgraf anterior, no ha arribat a gravar un tercer CD d’estudi.

En qualsevol cas, espero que em sorprengui aviat, ja sigui en solitari o com cantant d’algun altre grup.

Dijous de Rock 2006

Thursday, July 6th, 2006

Cada any el Comú d’Andorra la Vella organitza uns concerts de rock per a les nits dels dijous dels mesos de juliol i agost. Enguany hi haurà diverses novetats, però la que cal destacar és la retransmissió dels concerts en directe per internet, gràcies a nosaltres.

No vull repetir res que ja hagin dit els meus companys sobre aquest esdeveniment (podeu llegir els seus posts aquí i aquí), pel que em limitaré a afegir el programa per a aquest estiu:

mes de juliol
dia 6 dia 13 dia 20 dia 27
Persefone
(rock dur)
The Exploited Teens
(rock)
Mano Inocente
+
Maelstorm
(rock dur)
Gwärroteville
(metal-rock)
mes d’agost
dia 17 dia 24 dia 31
The River Band
(rock’n'roll)
The Axle
(pop-rock)
Alter Ego
+
Anonymous
(punk-rock)

Així que si no us trobeu a Andorra en algunes d’aquestes dates, podeu escoltar els concerts en directe mitjançant els diferents enllaços que hi ha en la pàgina dels Dijous de Rock. Cada dijous a partir de les 22h 22.30h (o 23h).

Lordi a Eurovisió

Wednesday, April 26th, 2006

Al igual que el Kgun10, jo també m’animo a fer un post sobre el grup que representarà a Finlàndia en el proper Festival d’Eurovisió: Lordi. Un grup de heavy metal el qual vaig descobrir la setmana passada a la feina i que segons els experts, és força conegut dins el marc europeu.

Les pintes que tenen són increïbles i m’agradaria saber si realment poden tocar en condicions amb tot aquest atrezzo que porten a sobre. Jo que em pensava que seria difícil superar al Reverend Manson o a Slipknot, i ara em trobo amb aquests finlandesos sortits de l’infern. Algú pot dir-me si hi ha algun altre grup que superi aquestes pintes? és que fins i tot no sabria dir si l’Awa (el teclista del grup) és home o dona.

No obstant, i deixant de banda les pintes satànico-alienígenes, m’agrada com toquen. Ja porto un parell de dies escoltant el seu àlbum The Arockalypse i m’està agradant bastant. Un heavy melòdic, comercial i que entra molt bé, em recorda força a Crematory. Pel que fa a la cançó que tocaran en el certamen, doncs més del mateix: heavy comercial amb “estribillo” repetitiu i tot el que un tema d’Eurovisió pugui requerir (però en heavy).

Segur que el fet d’anar a Eurovisió els fa molt bona publicitat. Tant de bo aconsegueixin un bon resultat (com en el seu moment va fer l’Alf Poier), i serveixi de precedent per a que en properes edicions del festival, grups com Persefone o Awake puguin representar Andorra.

Descobrint W.A.S.P.

Thursday, March 9th, 2006

Porto ja com una setmana escoltant només W.A.S.P. Un grup heavy amb una retirada d’Iron Maiden i Guns N’ Roses, que va començar allà als anys 80 i que desconeixia completament.

Me’n va parlar un amic a la vegada que em va deixar una recopilació per a que l’escoltés, dient-me que per l’estil de música que m’agrada, aquell grup m’havia d’agradar per força. Va encertar de ple, i just després d’escoltar la recopilació vaig anar a la pàgina www.allmusic.com per informar-me més sobre aquest grup.

Acostumo a consultar aquesta pàgina sempre que descobreixo un grup nou. Una web molt completa (encara ara no hi he trobat algun grup de “renom” que no hi sigui) i amb molts apartats per a cada grup: Biografia, Discografia (àlbums, singles, recopilacions, vídeos), Cançons, Premis, etc. Però segurament els apartats més interessants són els de Biografia (bastant clara, completa i no tant extensa com passa a vegades amb la WikiPedia) i Discografia. Aquest últim és molt útil sobretot quan consultes grups amb una discografia extensa, ja que gràcies a la puntuació que li donen als àlbums, pots anar directament al gra i passar a escoltar les millors compilacions.

D’aquesta manera he escoltat els àlbums The Last Command, Inside the Electric Circus, The Headless Children, The Crimson Idol i Dying for the World de W.A.S.P. Tots amb una qualitat excel·lent (musicalment parlant) i tots molt recomanables. Un must-listen per a tots els amants del heavy, gràcies amic!

Concert de Rosana

Monday, February 27th, 2006

Ahir a les 22 h es va celebrar el concert de Rosana al Pavelló Prat Gran d’Escaldes-Engordany (P. Andorra). Hi vaig anar (molt ben acompanyat) i m’ho vaig passar de conya!

En no res aquesta dóna es va saber guanyar al públic i abans de mig concert em vaig trobar botant davant de l’escenari. El que confirma la meva teoria de que qualsevol persona s’ho ha de passar bé en un concert de música heavy, sempre i quan l’artista/grup sàpiga guanyar-se al públic.

I això és el que va fer la Rosana: va cantar molt bé, va improvisar, va fer algun que altre acudit, va baixar de l’escenari i es va passejar entre els assistents, i fins i tot va acceptar una petició.

Resumint: una gran artista, i a més molt simpàtica.

Reconec també que no ha aconseguit que m’animi a comprar algun disc seu (això ja ho fa ma germana), però si que ha aconseguit que tingui ganes de tornar-la a veure.

Tant de bo hi haguessin més iniciatives com aquestes aquí a Andorra i vinguessin més artistes a actuar. Que no fes falta esperar a les festes majors per veure artistes com Apache o Macaco.