El passat divendres vaig estar tot el dia (molt ben acompanyat) a PortAventura. Era la segona vegada que hi anava i m’ho vaig passar tant bé que ja hi tinc ganes de tornar. A part, va fer molt bon temps (com un dia d’estiu però sense la calor angoixant) i tant en les atraccions com en els espectacles hi havia com a molt mitja hora de cua. Fins al punt que a les sis de la tarda ja estàvem fora del parc havent fet i visitat tot el que ens havíem plantejat.
La darrera (i primera) vegada que hi vaig anar va ser per Halloween i m’ha fet gràcia tornar-hi ara, ja que canvia força l’ambientació. Decoració, espectacles, vestuaris, souvenris, música, … tot diferent. Sí que m’imaginava que el tema de la decoració, vestuaris i demés canviaria segons l’època, però no sé per quin motiu pensava que els espectacles eren sempre els mateixos. Tot i que el més normal és que els variïn per a que la gent hi vagi sovint. De fet, si parles amb gent dels voltants del parc (Cambrils, Reus, etc.) tots et diuen que estan farts de les atraccions i que si hi van, és per passar el dia i veure els espectacles.
D’aquesta manera, només arribar vam agafar una guia i horari dels espectacles, per planificar-nos com podíem combinar els espectacles i les atraccions. Així, vam aprofitar el dia al màxim i vam aconseguir pujar a l’Hurakan Condor (el qual em va destrossar les cervicals), al Dragon Khan (el qual les va acabar de triturar), al Tutuki Splash i al Kon-Tiki Wave, i vam poder veure els espectacles Aloha Tahití, The Can Can Show, Bubblebou i China Town.
Dels quatre espectacles que vam veure, el millor de tots va ser sens dubte el de China Town (acrobàcies a lo Jackie Chan), i el que més em va decebre va ser el de Bubblebou (del qual m’esperava molt més). No obstant, el que més bon record m’ha deixat ha estat el The Can Can Show ja que vaig sortir de voluntari (sense haver dit res) a l’escenari, formant part de l’espectacle en el típic número del “lanzacuchillos”. Molt divertit!
Per acabar, només vull comentar que el pitjor de la jornada no va ser el mal que em van acabar fent les cervicals (del qual encara ara em ressento), sinó el fàstic d’hamburguesa que serveixen al Saloon on fan l’espectacle del Can Can. És molt millor comprar-se un entrepà de pernil que venen en les parades del parc.