sergisogas.com

Aquest cap de setmana la Federació Andorrana de Taekwondo i el Club d’Escaldes Principat de Taekwondo organitzen la cinquena Copa d’Andorra de Taekwondo. L’esdeveniment es farà aquest dissabte set d’octubre de 10h a 13h i de 16h a 20h, al Pavelló del Prat Gran d’Escaldes-Engordany, i hi participaran una trentena d’equips amb un total d’uns 150 competidors.

Enguany vindran els millors equips d’Europa, d’entre els quals cal destacar les seleccions nacionals d’Espanya (amb els equips del Car de Sant Cugat i del Car de Murcia), França, Bèlgica, Portugal i Alemanya. A més, abans de les finals es faran exhibicions de tècnica a càrrec dels actuals subcampions mundials.

D’altra banda, l’equip andorrà estarà format per:
- Lara GARC�A (equip femení, categoria: menys de 57 Kg)
- Carla BERTEIL (equip femení, categoria: menys de 67 Kg)
- Yuri VILLACIEROS (equip masculí, categoria: menys de 68 Kg)
- Carlos RODR�GUEZ (equip masculí, categoria: menys de 80 Kg)
- Aitor ALEGRE (equip masculí, categoria: menys de 68 Kg)
- Alfonso RIOS (eqiop masculí, categoria: menys de 58 Kg)

Jo hi estaré durant tot el dia ja que em toca fer d’àrbitre, així que no deixeu de venir a saludar si al final us animeu a donar-hi un cop d’ull. A veure si andorra aconsegueix bons resultats!

Per cert, “el màquina” de la foto es diu Chema Palacios i la foto li va fer el Kgun10 durant la Copa de l’any 2004. Podeu trobar més fotografies seves a la web de la federació.

Aquí estem, a la terrassa de la Jijonenca “celebrant” el primer Beers and Blogs andorrà. Al final la participació ha estat prou bona i hem gaudit de la presència del Manu, del Kgun10, de l’Albert, del Marcel i dels TECOBs, entre d’altres.

Al principi ens hem posat a dins de la Jijonenca (des d’on no hi ha senyal del WiFi que hem muntat), però després quan ja s’han començat a alliberar les taules de fora, el Manu i jo hem sortit amb els portàtils a fer proves de connectivitat.

Jo no he tingut problemes i m’he connectat a la primera (el post el faig des d’aquí la terrassa), però el Manu encara s’hi està treballant (segur que la culpa la té el Windows ;-).

En fi, la experiència ha estat prou bona i tant de bo s’organitzin més trobades d’aquestes per arribar a conèixer a la resta de la blogosfera andorrana. Tot i que segur que serà difícil poder coincidir tots.

Amb els col·legues de la feina hem pensat de fer un Beers and Blogs per als bloggers andorrans, que ja som una bona colla i estaria bé veure’ns les cares i conèixer-nos una mica.

També hem pensat de fer la trobada d’aquí a un parell de setmanes (un dimarts o un dimecres) i trobar-nos a la Jijonenca de la plaça de les arcades. No es que siguem amics amb els de la Jijonenca, tampoc creiem que les begudes siguin barates, però es que just aquest local ens queda molt a prop de la feina i podem donar connexió a internet mitjançant WiFi. Així podríem postejar amb els portàtils mentre fem un beure i xarrem.

Què bloggers andorrans, us sembla bé la iniciativa? us van bé les dates? Qualsevol comentari i/o suggeriment seran benvinguts!

Cada any el Comú d’Andorra la Vella organitza uns concerts de rock per a les nits dels dijous dels mesos de juliol i agost. Enguany hi haurà diverses novetats, però la que cal destacar és la retransmissió dels concerts en directe per internet, gràcies a nosaltres.

No vull repetir res que ja hagin dit els meus companys sobre aquest esdeveniment (podeu llegir els seus posts aquí i aquí), pel que em limitaré a afegir el programa per a aquest estiu:

Així que si no us trobeu a Andorra en algunes d’aquestes dates, podeu escoltar els concerts en directe mitjançant els diferents enllaços que hi ha en la pàgina dels Dijous de Rock. Cada dijous a partir de les 22h 22.30h (o 23h).

Déu n’hi do la sorpresa que m’he endut aquesta tarda quan he vist que han remodelat el boulder d’Ordino. De fet encara està en fase de remodelació i no s’hi pot escalar. Jo que tenia pensat d’anar-hi a aquest vespre a escalar una estoneta i a endreçar els meus pensaments, ara m’he quedat amb les ganes…

Pel que he vist han afegit un sostre nou a la part esquerra del boulder (ja era hora que arreglessin la part on hi havia el sostre de fibra), i han allargat un parell de metres la via que quedava al mig (la del macarró) i les del costat d’aquesta. També han tret les preses que hi havia, aprofitaran per col·locar-les en una posició diferent?

Espero que no triguin gaire temps a obrir-lo de nou ja que em queda relativament a prop de casa, i ara que s’acosta el bon temps em venen ganes d’anar-hi. Tot i que podria aprofitar i anar d’una vegada a la zona d’escalada que han muntat al costat del Govern, total ho tinc a dos minuts de la feina. Ja veurem.

Com cada any per aquestes dates, s’ha celebrat durant aquesta setmana i l’anterior la desena edició de La Massana Còmic, a l’Edifici La Closeta de la Massana (P. Andorra). Un Microsaló del Còmic, però fet a les Valls D’Andorra i sense un caràcter tant comercial com el Saló Internacional del Còmic de Barcelona. De fet no hi les típiques parades d’editorials presentant les darreres novetats, sinó que més aviat és un conjunt d’exposicions de diferents autors. A més, també organitzen tallers de còmics per als més petits, conferències, concursos i visionats de pel·lícules.

No obstant, sempre munten un parell d’estands on poder comprar algun còmic i alguna figura de merchandising. Així que aprofitant que hi anava, he estat buscant el còmic V de Vendetta de Moore (reeditat fa no res per Planeta). Però res, no l’he trobat (ja el compraré a Barcelona la pròxima vegada que baixi). Pel que m’he dedicat a passejar per les diferents exposicions de Miralles, Rosinski, Vance, Denayer i Jan Op de Beeck (excel·lent caricaturista), entre d’altres.

Cal comentar que gairebé sempre les exposicions són els mateixos originals dels autors. Pel que és una gran oportunitat de veure el treball que ha realitzat l’autor (llapis, tinta i color). Però el millor de tot és que durant el primer cap de setmana del Microsaló, els autors estan disponibles als fans, fet que ajuda a obtenir un dibuix o una firma del dibuixant, i oblidar-te així de les cues quilomètriques del Saló de Barcelona.

Recordo que abans jo era un dels (pocs) “plastes” que anava en busca de firmes i dibuixos en aquest Microsaló (segur que més d’un autor es pensaria que es lliuraria dels fans pel sòl fet de pujar a Andorra, je je):

- Sr. Royo, ¿me firma este libro?
- Sr. Azpiri, ¿me hace un dibujo en este bloc?

Però no sé que em passa que en les darreres edicions ja no ho he fet. M’estaré fent gran? NO! Senzillament no aconsegueixo coincidir amb el cap de setmana de la inauguració, que sinó més d’un autor dubtaria en tornar a pujar.

El passat divendres vaig estar tot el dia (molt ben acompanyat) a PortAventura. Era la segona vegada que hi anava i m’ho vaig passar tant bé que ja hi tinc ganes de tornar. A part, va fer molt bon temps (com un dia d’estiu però sense la calor angoixant) i tant en les atraccions com en els espectacles hi havia com a molt mitja hora de cua. Fins al punt que a les sis de la tarda ja estàvem fora del parc havent fet i visitat tot el que ens havíem plantejat.

La darrera (i primera) vegada que hi vaig anar va ser per Halloween i m’ha fet gràcia tornar-hi ara, ja que canvia força l’ambientació. Decoració, espectacles, vestuaris, souvenris, música, … tot diferent. Sí que m’imaginava que el tema de la decoració, vestuaris i demés canviaria segons l’època, però no sé per quin motiu pensava que els espectacles eren sempre els mateixos. Tot i que el més normal és que els variïn per a que la gent hi vagi sovint. De fet, si parles amb gent dels voltants del parc (Cambrils, Reus, etc.) tots et diuen que estan farts de les atraccions i que si hi van, és per passar el dia i veure els espectacles.

D’aquesta manera, només arribar vam agafar una guia i horari dels espectacles, per planificar-nos com podíem combinar els espectacles i les atraccions. Així, vam aprofitar el dia al màxim i vam aconseguir pujar a l’Hurakan Condor (el qual em va destrossar les cervicals), al Dragon Khan (el qual les va acabar de triturar), al Tutuki Splash i al Kon-Tiki Wave, i vam poder veure els espectacles Aloha Tahití, The Can Can Show, Bubblebou i China Town.

Dels quatre espectacles que vam veure, el millor de tots va ser sens dubte el de China Town (acrobàcies a lo Jackie Chan), i el que més em va decebre va ser el de Bubblebou (del qual m’esperava molt més). No obstant, el que més bon record m’ha deixat ha estat el The Can Can Show ja que vaig sortir de voluntari (sense haver dit res) a l’escenari, formant part de l’espectacle en el típic número del “lanzacuchillos”. Molt divertit!

Per acabar, només vull comentar que el pitjor de la jornada no va ser el mal que em van acabar fent les cervicals (del qual encara ara em ressento), sinó el fàstic d’hamburguesa que serveixen al Saloon on fan l’espectacle del Can Can. És molt millor comprar-se un entrepà de pernil que venen en les parades del parc.

Ahir a les 22 h es va celebrar el concert de Rosana al Pavelló Prat Gran d’Escaldes-Engordany (P. Andorra). Hi vaig anar (molt ben acompanyat) i m’ho vaig passar de conya!

En no res aquesta dóna es va saber guanyar al públic i abans de mig concert em vaig trobar botant davant de l’escenari. El que confirma la meva teoria de que qualsevol persona s’ho ha de passar bé en un concert de música heavy, sempre i quan l’artista/grup sàpiga guanyar-se al públic.

I això és el que va fer la Rosana: va cantar molt bé, va improvisar, va fer algun que altre acudit, va baixar de l’escenari i es va passejar entre els assistents, i fins i tot va acceptar una petició.

Resumint: una gran artista, i a més molt simpàtica.

Reconec també que no ha aconseguit que m’animi a comprar algun disc seu (això ja ho fa ma germana), però si que ha aconseguit que tingui ganes de tornar-la a veure.

Tant de bo hi haguessin més iniciatives com aquestes aquí a Andorra i vinguessin més artistes a actuar. Que no fes falta esperar a les festes majors per veure artistes com Apache o Macaco.