sergisogas.com

El passat dissabte vaig tenir la sort d’anar al concert que el grup Europe va realitzar a Barcelona, per tal de presentar el seu darrer treball Last Look at Eden a la Ciutat Comtal. L’actuació va ser tot un recital on no només van sonar temes dels darrers treballs, si no que també es van poder escoltar algunes de les cançons més mítiques del conjunt suec.

El grup va tocar d’allò més bé i el Joey Tempest, que és tot un Rock Star, no va parar de fer partícip a un públic entregat a més no poder. Segurament el fet de que el concert no fos en un estadi va fer que la sensació de proximitat amb el grup fos més accentuada. En certa manera em va recordar al concert que en Jorn Lande va fer a Barcelona ara fa poc menys de tres anys.

Sens dubte un molt bon concert i personalment, molt millor que no pas el d’en Manson. Tant de bo pugui repetir l’experiència algun dia.

avui

Actualització 22-12-2009: Per resumir-ho en dues paraules podríem dir que el concert de Manson va ser complert i justet.

Complert per que vam veure al reverend en acció, a gent maquillada, a gent encara més maquillada, a gent repartint mastegots, a gent rebent mastegots … Vam escoltar balades, cançons més “canyeres”, discursos sobre “lo bones” que són les drogues, etc. I justet per que amb prou feines va durar una hora i mitja, quan pel mateix preu he anat a concerts que han durat gairebé el doble.

Al principi no les tenia totes ja que a conseqüència de la Copa Davis el concert va haver de fer-se en una carpa i vaig estar patint per la acústica. Per sort al final tot va anar bé i va acabar sent força distret. Ara bé, si torna a Barcelona m’ho pensaré dues vegades abans de tornar-lo a veure.

Per acabar, un parell de fotos que vaig fer durant el concert (les úniques que van quedar més o menys bé), i un enllaç a un vídeo de YouTube amb un dels millors moments del concert:

Marilyn Manson “Running to the Edge of the World” Barcelona 2009

avui

Actualització 15-11-2007: Déu n’hi do quin concert. Per a mi no hi ha cap mena de dubte, Dream Theater = gods of metal!!!

L’espectacle va tenir lloc al Palau Olímpic de Badalona i va començar amb Symphony X com a teloners, un grup americà que desconeixia completament (n’havia sentit a parlar però no havia escoltat res). El seu concert va estar força bé, i tot i que no sonaven massa bé encara van tenir alguns moments molt bons quan el vocalista del grup va animar el públic parlant en castellà (chapeau per Allen!).

Després d’això va tocar esperar a que els tècnics preparessin l’escenari per al següent concert (mai hauria imaginat que aplaudiria una formiga de cartó pedra :-). Mentrestant, un semàfor com els de Nova York col·locat a dalt de l’escenari indicava quan sortirien a escena els de Dream Theater.

Finalment semàfor en ambar, i al cap de no res en verd per donar pas a la mítica banda de Nova York que presentava el seu darrer treball: Systematic Chaos.

Era la segona vegada que els anava a veure i he de dir que m’ho vaig passar tant bé com a la primera. Brutal en Portnoy (impressionants les bateries que fa servir), boníssims els solos d’en Rudess i d’en Petrucci, i impecables les actuacions d’en Myung i d’en LaBrie. La veritat es que és increïble el nivell de virtuosisme que tenen cadascun dels membres del grup. De fet, ara mateix no sabria dir si hi ha algun altre grup amb un nivell semblant.

Per sort aquesta vegada vaig pensar en agafar la càmera de fotos. La llàstima es que d’entre totes les fotos que vaig fer només se’n poder aprofitar unes poques (i encara gràcies!). Hauré de practicar i provar de fer més fotos en entorns amb menys llum.

Tanmateix, he estat buscant i he trobat aquest post i aquest altre de dos bloggers que també van anar al concert, i que relaten força més bé que jo com va anar l’esdeveniment. A més, tots dos han penjat molt bones fotos i algun que altre vídeo.

avui

Actualització 27-04-2007: Bé, el concert va ser tal i com m’esperava: una passada! tot i que va acabar un pèl tard i al final vaig acabar força cansat (es fa molt dur sortir d’un concert a les 0.30h i haver de pujar a Andorra per llevar-se a l’endemà a dos quarts de vuit). Serà que m’estic fent gran? ;-)

Els teloners van sortir mitja hora més tard de l’anunciat. Després va sortir un segon grup de teloners que no sortia al cartell. I al final, i després de gairebé una hora de proves de so, va aparèixer Jorn Lande i la seva banda per oferir un bon espectacle al públic assistent.

I quin espectacle!!! La veritat és que no fa falta un Sant Jordi ni un bon show per sortir ben animat d’un concert. Van tocar els temes mítics del darrer disc, d’altres d’àlbums anteriors, algun de The Ark, els guitarres i el bateria es van currar uns solos bestials… però el millor de tot: en Jorn Lande. Em va donar la sensació de que no se li han pujat els fums de Rock Star al cap i en el fons el vaig veure simpàtic i tot. Posava per sortir bé a les fotos que li feien la gent de la primera fila, al final del concert va estar saludant al públic… chapeau per Jorn!

Ja tinc ganes d’anar a un altre concert seu!!!

A veure si per a la pròxima vegada penso en endur-me una càmera de veritat, que la del mòbil serveix per a ben poca.