Farà qüestió d’un parell de setmanes que vaig llegir el còmic Cuarenta y sies. Una proposta signada pels dos italians que més admiro: Milo Manara i Valentino Rossi (si si, el de les motos).
La unió d’aquests dos genis ha donat fruit a un còmic que es centra en les curses de Moto GP, i en les peripècies que haurà de superar el pilot italià per evitar que una organització maligna li prengui el seu ADN. Tot barrejat amb noies lleugeres de roba (que per alguna cosa el còmic el signa el Manara) i d’altres paranoies d’en Rossi (el seu gos parla, la seva moto també, pateix visions on surten Steve McQuenn i Jim Morrison, etc.).
Des del meu punt de vista tota la història passa molt de pressa i trobo forçat que l’hagin volgut encabir en quaranta-sis pàgines (com no podia ser d’una altra manera). Crec que hauria quedat millor si s’hagués repartit en tres o quatre volums (així les curses durarien més d’un parell de vinyetes). No obstant, el còmic encara està prou bé i és d’agrair el nivell de detall d’algunes vinyetes dibuixades per Manara.
En definitiva, un còctel de Rossi, motos i “ties bones” que no deixa de ser una mera curiositat només apta per als incondicionals d’en Rossi.
Per acabar, i com a curiositat, vull comentar que és el segon còmic d’en Milo Manara que tinc i l’únic dels dos que puc llegir. El primer està en turc (crec) i me’l va portar el Kgun10 com a record d’unes vacances que va fer a Turquia (gràcies de nou “tiu”!).
