Al final va resultar que el MacBook va venir acompanyat per un iPod nano de 4 GB i de color platejat. I no, no me l’he comprat jo sinó que me l’han regalat.

Un detall de la meva Sis (que no me la mereixo ;-) que em permetrà jubilar del reproductor mp3 i podrit que tinc (no funciona el display, ha perdut el color, les enganxines, la tapa de la pila, ha caigut un fotimer de vegades a terra … no si el més fort és que encara funciona) des de fa vora uns cinc anys.

Ja fa uns quants dies que el porto amunt i avall i el resultat és millor del que m’esperava. Al igual que amb el post del MacBook no escriuré ningun review i em limitaré a escriure una llista d’elements a favor i elements en contra.

Coses que m’han agradat:

• El pes (és molt lleuger).
• El disseny (encara m’agrada més que l’iPod).
• La perfecta sincronització amb el Mac OS X (iTunes, iCal i Address Book).
• Que funcioni amb bateria (al final un es cansa d’anar a comprar piles), la duració d’aquesta i que es pugui carregar per usb.
• Que es pugui fer servir com a dispositiu d’emmagatzematge de dades (venint d’Apple pensava que no ho permetrien fer).

Coses que no m’han agradat:

• Que no porti ràdio (no els hi hauria costat res posar-li).
• La mida de la pantalla (estaria bé que fos una mica més gran).
• Que depengui de l’iTunes per poder remenar les cançons. S’hauran d’estudiar les solucions que hi ha per Linux.
• No saber, mentre està endollat, el temps que falta per a que la bateria estigui 100% carregada. Podria donar una estimació per saber el temps que ha d’estar endollat.
• Que no porti un adaptador usb que permeti endollar l’iPod a una presa de corrent normal i corrent. Si algun dia no tinc un ordinador a mà, com carregaré la bateria?

Sincerament, he de reconèixer que els productes d’Apple m’agraden cada vegada més. Al mateix temps penso que tot el que fan ho estudien al mínim detall (fins i tot els embalatges estan molt ben pensats), i realment es centren en què vol l’usuari final. Llàstima que encara pensin en formats tancats, DRMs i històries d’aquestes.

Doncs sí, ja tinc el MacBook!

Al final em vaig decantar pel negre i ja porto una setmana donant-li canya per comprovar que tots els components funcionen de forma correcta.

Vaig decidir d’agafar el negre pel color i pels 40 GB de més de disc dur. A priori sembla que 40 GB no és massa, però em conec i sé que en no res començaré a fer particions, a fer backups de les dades que tinc al PC de la feina (que el dia que peti el disc dur estaré perdut), a instal·lar el Linux, etc. Pel que vaig pensar que com més espai tingui millor.

No tinc la intenció d’escriure un review del portàtil, però el que sí m’agradaria fer és comentar una parell de coses que m’han agradat, i un altre parell que no.

Coses que m’han agradat:

• El disseny. Penso que la línia del portàtil és impecable i per mi està més ben acabat que el MacBook Pro.
• L’endoll de la font d’alimentació imantat. Una genial idea que de ben segur evitarà algun que altre accident.
• La tapa també està imantada.
• Porta un control remot.
• Canviar el disc dur és relativament fàcil, només cal treure la bateria, desenroscar un parell de cargols i treure una tapa. Abans, amb l’iBook, s’havia de desmuntar literalment el portàtil.

Coses que no m’han agradat:

• Sentir el ventilador a la mínima que s’exigeix una mica de CPU (per exemple passar un CD d’àudio a mp3), però que hi farem, porta un intel (això amb els PowerPC no passava).
• Que el control remot sigui de color blanc. Si el portàtil és negre, estaria bé que el comandament també fos negre.
• Que el negre no és tant net com em pensava (suposo que el blanc deu ser menys sofert).
• Que sigui difícil desmuntar el teclat (amb l’iBook n’hi havia prou amb afluixar un sól cargol).
• Que el cable de sortida DVI per endollar-hi un segon monitor s’hagi de comprar a part (amb l’iBook venia el cable de sortida VGA).

Per acabar m’agradaria comentar un element que a la vegada m’agrada i em desagrada: la tarja gràfica. La intel que porta és molt poca cosa i m’hauria estimat més que portés una NVIDIA com han fet amb els Pro (ni que fos de gama baixa). Per contra, els drivers d’aquesta tarja són lliures, fet que garanteix que amb Linux se li pugui treure un millor rendiment. A veure si la gent d’ATI i NVIDIA prenen nota.

Doncs no només he venut la moto, sinó que aquesta setmana li ha tocat el torn a l’iBook, el portàtil made in Cupertino que tenia des de feia un parell d’anys i mig. Aquesta vegada, però, no ha estat quelcom que hagi buscat i fins i tot m’ha sorprès haver-lo venut.

Resulta que vaig contactar amb una persona que necessitava ordinadors Apple amb processadors G4 per a la seva empresa. Vam quedar al cap d’una setmana per ensenyar-li en quin estat estava el portàtil (que per cert, estava impecable), i un parell de dies més tard ja li havia venut. Així de fàcil.

El portàtil m’anava molt bé i tal i com acabo de dir, ne tenia pensat vendre’l. Senzillament ha sorgit una bona oportunitat que difícilment es tornarà a repetir, i ho he volgut aprofitar per fer-me amb un portàtil nou, amb més prestacions i més petit (sembla mentida el que arriba a pesar un portàtil de 14 polzades després de portar-lo a sobre durant més d’una hora).

Total, que en qüestió de dues setmanes m’he trobat sense moto i sense portàtil :( Però bé, no problemo, ara serà qüestió de començar a mirar preus de MacBooks i decidir quin m’acabo quedant.

Per descomptat que serà el model superior dels MacBooks i l’únic dubte que hi ha és si serà el negre o el blanc. El negre és uns 150€ més car pel sol fet de ser negre (ho han volgut camuflar posant-hi 40 GB més de disc dur, però no cola), i el blanc tenia el problema de que a la llarga es tornava de color groc (algú sap si han solucionat aquest problema?). No ho sé, el negre té molts números però encara no tinc res decidit. Algú em vol donar un consell per acabar-ho de decidir durant el cap de setmana?

PeeKTON és la marca d’una empresa francesa que es dedica a la fabricació de reproductors DVD/DivX multizones (PAL i NTSC), entre d’altres aparells. Jo ja n’he comprat dos (els models PK6003 i PK6006N) i puc afirmar que el resultat és molt més que satisfactori.

Accepten diversos formats (DVD, DVD+/-R, DVD+/-RW, CD, CDR, CDRW, etc.), reprodueixen una gran varietat d’arxius (DivX 3.11, 4.xx i 5.xx, Xvid, DivX Pro, MP3, Ogg, WMA, etc.), tenen diverses sortides d’àudio i de vídeo, i el firmware és actualitzable (el PK6003 que tinc ja l’he actualitzat dues vegades).

La interfície de navegació és molt senzilla, intuïtiva i està en diversos idiomes. L’únic que s’ha d’anar en compte al moment d’actualitzar el firmware. Sense anar més lluny, jo vaig fer una mala actualització i em vaig quedar sense aparell durant tres mesos (temps que van trigar en gravar el firmware de nou), pel que no està malament llegir les instruccions que acompanyen l’actualització abans de fer l’upgrade (acostuma a ser un fitxer de text).

Tanmateix, no m’acaba de convèncer és la safata on es col·loquen els DVDs i els CDs. Sembla feta d’un plàstic no massa bo i dóna la impressió de no ser gaire resistent. Tota la resta és més que correcte.

I no, no cobro comissió del fabricant :D

Actualització 15-01-2007:

Afegeixo un parell d’enllaços per completar el post:

DivXTest: Pàgina que es dedica a fer tot tipus de proves a diferents reproductors de DVD/DivX i a comparar els resultats (els PeeKTON acostumen a treure notes altíssimes).

PIXmania: On he comprat un dels reproductors. Malauradament ja no es troben aquests reproductors a Andorra, aquest és l’únic comerç que he trobat que fan ventes de PeeKTON fora de França.

Han passat gairebé tres mesos i mig des de que el Kgun10 (“you’re still a cábron”) em va regalar el joc del Brain Training, i per fi ja tinc la Nintendo DS Lite en les meves mans.

Al final me l’ha regalat la meva xicota, la qual s’ha passat tres pobles amb el tros de regal que m’ha fet (I love you sweety :_-). Suposo que al final s’ha cansat de veure’m bavejar cada vegada que veia a un nen amb una DS (es pot saber que fa un nen de deu anys amb un gadget com aquest?), i per això ha decidit regalar-me-la. Però que consti que estava aguantant com un campió, i que tenia pensat comprar-la una vegada passessin les festes de nadal.

En fi, ara em tocarà demanar-li al Kgun10 que em torni el Brain Training (“que no tiene morro ni ná” el col·lega), comprar els filtres per protegir la pantalla tàctil, i comprar algun que altre joc. Estava pensant en el Metroid, el Mario Kart, o algun del Mario, però no ho tinc massa clar encara, serà qüestió de començar a llegir reviews per acabar de decidir-me. Algú me’n recomana algun? algú ha provat el Nintendo Browser, l’English Training o el Big Brain Academy?

Actualització:

Ja he comprat i posat els protectors per a les pantalles i demanat el joc del Brain Training. Escriuré un review de la consola i del joc quan els hagi provat en profunditat.

Ja és definitiu, s’ha mort el reproductor mp3 que tenia, després de donar-li canya durant més d’un any i mig.

L’aparell fabricat per la casa francesa ARCHOS encara funciona, no obstant el disc comença a donar errors de lectura, a la carcassa li falten un parell de cargols, i l’entrada on van connectats els auriculars falla, pel que he decidit que és un bon moment per jubilar-lo.

El vaig comprar per internet per uns 300€ (entre 300 i 350€, ja no ho recordo massa bé) i crec que és la millor compra que he fet per internet fins ara.

Reprodueix mp3, wma i wav, jpg i bmp (té una pantalla TFT en color), i fitxers de vídeo DivX 4.0, 5.0 i XviD fins a una resolució de 600×400 píxels. Disposa d’un disc dur intern de 20 GB i per transferir les dades utilitza USB 2.0, pel que és ideal com a dispositiu d’emmagatzematge extraible. A més, el Linux, el Windows i el Mac OS X el reconeixen a la primera.

Però el millor de tot és que incorpora un port per a targetes CompactFlash i una sortida de vídeo (PAL o NTSC). Una llàstima que ja no funcioni l’endoll dels auriculars, m’anava de nassos com a reproductor de música i pel·lícules. Era passar pel·lícules a l’ARCHOS i endollar-lo a la tele, sense necessitat de gravar un CD o un DVD. El que si que faré serà comprovar el disc dur per veure’n l’estat (la meva càmera de fer fotos també utilitza CompactFlash, i l’ARCHOS em va molt bé per fer còpies de seguretat de les fotos quan vaig viatge).

No crec que em compri un altre reproductor per ara (hi ha altres gadgets a la cua de compres ;-). De moment aprofitaré un altre que tinc (el primer que vaig comprar) i que funciona amb targetes CompactFlash. Té el display espatllat i està fet caldo (mai he aconseguit que un reproductor de música em duri més d’un any i mig), però per escoltar música n’hi haurà prou. A veure quan dura!

L’altre dia buscant una factura vaig topar amb la de l’iBook i em vaig adonar que aquesta setmana fa exactament un any que el vaig comprar.

Recordo que estava pensant en comprar-me un portàtil i com en aquella època tenia més diners, vaig pensar en comprar-me’n un de bo i no un d’aquests que venen a granel en grans superfícies per uns 600-700€. Podia haver-me comprat un x86 dels cars (vaig estar mirant els Sony VAIO), però al final em vaig decantar per un Apple ja que, al ser una màquina diferent a les que havia tocat fins al moment i amb un SO que desconeixia completament, aquesta m’aportaria més coneixements i n’aprendria més coses. Sinó m’hauria trobat amb un Windows XP i hauria instal·lat una Ubuntu, i això ja ho he fet moltes vegades. A part feia molt de temps que un col·lega no parava de donar-me la tabarra amb els Macs (que si són una canya, que si el Mac OS X és una passada, …) i segur que al final em va acabar influint.

Total, que al final em vaig quedar un iBook de la casa de la poma amb les següents característiques:

• Processador 1.33GHz PowerPC G4
• Memòria de 256 MB
• Disc dur de 60 GB
• Pantalla de 14 polzades
• Unitat Combo DVD-ROM/CD-RW
• Tarja gràfica Ati Mobility Radeon 9200 amb 32 MB
• Tarja Wi-Fi AirPort Extreme

i a més li vaig afegir un mòdul de 512 MB més de RAM (el mateix col·lega em va dir que el Mac OS X no fa res amb 256 MB).

Després d’un any d’utilitzar-lo puc dir que n’estic molt content. És molt silenciós (poques vegades es posa en marxa el ventilador i quan es posa fa poc soroll), la bateria segueix durant com el primer dia (unes 3,5 hores), el so dels altaveus és prou bo per escoltar música i veure pel·lícules, i el micròfon serveix perfectament per mantenir converses a través de l’skype.

Tot i que si hagués de comprar-me’n un altre, l’agafaria amb la resta d’extres opcionals (unitat SuperDrive i tarja Bluetooth integrada) i una pantalla més gran (a la que fas edició d’imatges les 14 polzades es queden curtes de seguida). I ja posats a escollir, eliminaria el mòdem de 56k que porta (i que no serveix per res, de fet em sorprèn que els models actuals d’iBook encara el portin integrat) i l’agafaria en un altre color (llàstima que no estigui en negre sinó…), que tot i que el blanc és molt “xulo” la zona del teclat sempre acaba embrutant-se.