Archive for the ‘Gadgets’ Category

Provant els sistemes Jolicloud i Ubuntu Netbook

Tuesday, August 10th, 2010

Segueixo en l’intent de trobar la distribució GNU/Linux més adient per a l’ús que li dono a l’ASUS EeePC 901. D’aquesta manera porto un parell de dies provant els sistemes operatius Jolicloud i Ubuntu Netbook Edition.

Jolicloud

És tracta d’un sistema operatiu basat en Ubuntu Netbook Edition i pensat per donar el pas al cloud computing, on la idea principal és estar sempre connectat a Internet (porta una gran quantitat de controladors per treballar amb targes WiFi, Bluetooth i mòdems 3G) i interactuar amb les xarxes socials.

De les 5 o 6 distribucions que he provat per a l’EeePC aquesta és, sense cap mena de dubte, la que menys m’ha agradat. Ja d’entrada és obligatori crear un compte a Jolicloud.com per provar-la (que per cert, encara no he esbrinat com es pot esborrar) i una vegada instal·lada la meitat de les icones que hi ha a l’escriptori van a parar a enllaços de pàgines web (Facebook, Twitter, YouTube, Wikipedia, Google calendar, Google docs, Gmail, Netvibes, …). No poden posar un programa com el Pino o el Gwibber per connectar-se al Twitter? han de posar un enllaç a la web?

Per no parlar de que que el sistema no es va actualitzar fins que vaig entrar un parell de comendes des del terminal, o que el ventilador estava funcionant tota l’estona.

No va durar ni una hora instal·lada en l’ordinador. La idea d’estar sempre connectat a Internet pot estar bé per segons qui, però per a mi no és la distribució més adequada.

Ubuntu Netbook Edition

De les distribucions que he provat és la que millor cobreix les meves necessitats. A l’igual que la la Jolicloud és senzilla d’instal·lar i detecta el hardware a la primera. No obstant, no és necessari crear ningun compte a ubuntu.com i és molt més fàcil d’actualitzar. En qüestió de mitja hora ja havia tret els programes que no pensava fer servir i afegit els que volia. Tot “a cop de ratolí”, sense haver d’entrar comandes des del terminal ni res.

A més el sistema arrenca més ràpid que el Jolicloud i el ventilador no està funcionant sempre. Segurament em quedaré amb l’Ubuntu Netbook Edition per una bona temporada.

Ubuntu Netbook Edition

Provant el sistema operatiu MeeGo

Wednesday, August 4th, 2010

MeeGo és un sistema operatiu pensat per a netbooks i d’altres dispositius portàtils amb una pantalla de mida reduïda (mòbils, sistemes de navegació i entreteniment, …). Està basat en GNU/Linux i és la fusió de dos projectes de programari lliure: moblin (de l’empresa Intel i la Linux Foundation) i Maemo (de l’empresa Nokia), en un intent de plantar cara al sistema Android de Google.

Com ja porto un temps cansat de l’Eeebuntu que tinc instal·lada a l’EeePC, m’han vingut ganes de provar-la. Per fer-ho només cal anar a aquesta pàgina, descarregar la imatge de la segona opció (la qual no demana acceptar ninguna llicència, la primera opció sí que ho demana), i copiar-la en un pendrive d’almenys 1GB d’espai. El que té de bo és que no requereix instal·lació per provar el sistema pel que no és necessari esborrar res que estigui instal·lat en l’ordinador.

Així a primer cop d’ull el sistema fa bona pinta, és força colorit (igual un pèl infantil) i la seva interfície orientada a les xarxes socials sembla senzilla. M’agrada perquè d’entrada només porta les aplicacions que faig servir quan m’emporto el portàtil de viatge: navegador web, accés al correu, al twitter, a la missatgeria instantània, reproductor multimèdia i poca cosa més (res de paquets d’ofimàtica). A més detecta i activa el bluetooth, el WiFi i la càmera de vídeo a la primera.

No obstant hi ha uns quants punts que no m’acaben de convèncer:

  • Que el gestor de paquets sigui el Yum (m’estimaria més que portés l’apt-get o l’aptitude).
  • Que porti el Google Chrome com a navegador (m’estimaria més que portés el Firefox).
  • Que porti el Banshee com a reproductor d’àudio (m’estimaria més que portés el Rhythmbox o l’Amarok).
  • Que no hi hagi un reproductor de vídeo (l’VLC seria ideal).
  • Que no hi hagi un programa de VoIP i/o l’Skype.
  • Que la connexió per WiFi és perdi cada dos per tres.

També cal dir que totes les proves les he fet des de l’usb. Vaig provar d’actualitzar el sistema però al final de tot es penjava amb un kernel panic. Igual si instal·lés el sistema al portàtil i l’actualitzés alguns dels punts negatius que comento s’arreglarien. De la mateixa manera igual també podria instal·lar les aplicacions que acabo de comentar. Però de moment no l’instal·laré, trobo que encara li falten coses i no m’acaba de fer el pes. Així que toca esperar i seguir buscant una altra alternativa per a l’Eeebuntu.

MeeGo

Recuperant la taula de particions

Monday, July 5th, 2010

L’altre dia vaig patir la desgràcia d’esborrar la taula de particions del disc dur. Estava copiant una imatge de MeeGo en un usb per provar-la amb l’Eee PC, i alguna cosa deuria fer malament que vaig esborrar la taula de particions del MacBook, que és l’ordinador que faig servir a diari per treballar.

El cas es que després d’apagar i tornar a encendre el MacBook el sistema no arrencava. Ni sortia el rEFIt, ni tampoc podia escollir la partició d’arrencada mitjançant la tecla opció del portàtil.

Sovint faig còpies de seguretat de les dades pel que el desastre no era molt crític. Tanmateix la idea d’haver de tornar a instal·lar el sistema no em feia molta gràcia ja que al MacBook hi tinc dos sistemes operatius: Mac OS X i GNU/Linux, i a la vegada dins del sistema GNU/Linux dos sistemes operatius més: win 2000 i win xp en dues màquines virtuals diferents. Així que tornar-ho a instal·lar i configurar tot era, d’entrada, inviable.

Quan em trobo amb problemes de disc acostumo a fer servir la distribució de GNU/Linux SystemRescueCd (ja n’he parlat alguna vegada en el blog). D’entre les moltes utilitats que porta hi ha l’aplicació TestDisk que just serveix per detectar, reparar i recuperar taules de particions. Malauradament no funcionava des del CD, així que vaig optar per instal·lar el Mac OS X en un usb de 8GB i executar el TestDisk des d’aquesta instal·lació:

$ cd Desktop/testdisk/darwin/
$ sudo ./testdisk /dev/rdisk0
  • Amb el disc dur seleccionat clicar a Proceed
  • Clicar a Continue
  • Seleccionar l’opció EFI GPT
  • Clicar a Analyse
  • Una vegada detectades totes les particions clicar sobre Write

L’única partició que no va recuperar bé va ser la de swap. Per sort aquesta la vaig poder recuperar de forma molt senzilla executant el GParted que ve amb la SystemRescueCd.

Introducció al homebrew (3 de 3)

Sunday, April 5th, 2009

En aquest tercer i darrer tutorial instal·larem un emulador de Nintendo DS que ens servirà per comprovar els resultats de les nostres aplicacions sense la necessitat de fer servir la consola portàtil.

Tal i com vam comentar en la primera part, el cartutx R4 ens servirà per carregar el nostre homebrew a la DS. No obstant, això només és pràctic una vegada els programes estan acabats i no pas pels que encara s’estan desenvolupant. Més que res per que cada vegada que volguéssim provar el programa en la consola hauríem de compilar, gravar el programa a l’R4, encendre la DS i observar els resultats. Per això instal·larem un emulador, el qual ens permetrà veure els resultats en el nostre ordinador de forma immediata, sense la necessitat d’haver de gravar el programa a l’R4 i encendre la DS.

Per acabar també instal·larem i configurarem un IDE que enllaçarem amb l’emulador i que ens ajudarà al moment d’escriure els nostres programes.

3.1 Instal·lació de l’emulador

Instal·larem l’emulador DeSmuME que per sort es pot instal·lar des dels repositoris d’Ubuntu escrivint una sola línia en el terminal:

$ sudo aptitude install desmume

$

3.2 Instal·lació i configuració de l’IDE

Com a entorn de desenvolupament instal·larem un eclipse, que tot i que en un principi està pensat per a desenvolupar projectes en Java, podem trobar versions preparades per a programar projectes en C i C++.

Obrim un navegador i descarreguem en la nostra home l’eclipse IDE per C/C++ des d’aquesta pàgina. Un cop descarregat obrim una sessió de terminal i el descomprimim:

$ tar -zxvf eclipse-cpp-ganymede-SR2-linux-gtk.tar.gz
$

Des del navegador d’arxius anem a la carpeta eclipse i executem el programa (és necessita tenir la màquina virtual de Java per fer-ho!). Al ser la primera vegada que l’executem ens demanarà de crear un directori de treball en la nostra home a on s’emmagatzemaran els projectes. Podem deixar tranquil·lament el nom el que ens proposa per defecte.

Acte seguit,

  • Tanquem la pestanya de Welcome
  • Des del menú anem a File -> New -> C Project

Screenshot 01

  • Li donem un nom al projecte (per exemple prova)
  • A tipus de projecte seleccionem Makefile -> empty project
  • Cliquem el botó Finish

Screenshot 02

  • Des del menú anem a File -> Import…
  • Seleccionem General -> File System
  • Cliquem el botó Next
  • Cliquem el botó Browse…
  • Busquem i seleccionem la carpeta template de les PAlib
  • Cliquem el botó Finish

Screenshot 03

  • Tornem al menú i cliquem File -> Properties
  • Seleccionem la categoria C/C++ Build
  • Anem a la pestanya Behaviour
  • Substituïm tots els camps all per build
  • Cliquem el botó Apply

Screenshot 04

  • Seleccionem la categoria C/C++ Build -> Build Variables
  • Cliquem l’opció Show system variables
  • Fem doble clic sobre les variables DEVKITPRO, DEVKITARM i PAPATH
  • Cliquem el botó Apply

Screenshot 05

  • Seleccionem la categoria C/C++ General -> Path and Symbols
  • Anem a la pestanya Includes
  • A Languages cliquem l’opció GNU C
  • Cliquem el botó Add…
  • Cliquem el botò d’File system…
  • Busquem i seleccionem la carepta lib/include/nds de les PAlib
  • Cliquem el botó Ok
  • Cliquem el botó Apply
  • Repetim el procés per al llenguatge GNU C++
  • Cliquem el botó Ok

Screenshot 06

3.3 Enllaçar l’eclipse amb l’emulador

Arribat en aquest punt només ens queda enllaçar l’entorn de desenvolupament amb l’emulador que hem instal·lat en l’apartat 3.1.

  • Des del menú anem a Run -> External Tools
  • Seleccionem External Tools Configurations…

Screenshot 07

  • Seleccionem Program
  • Fem clic amb el botó dret sobre Program
  • Creem una nova configuració

Screenshot 08

  • A Name podem posar DeSmuME
  • A Location posem /usr/games/desmume
  • A Working Directory cliquem Browse Workpsace…
  • Seleccionem el projecte i cliquem OK
  • A Arguments posem prova.nds (“nom_projecte” + “.nds”)

Screenshot 09

  • Cliquem el botó Apply
  • I per últim cliquem el botó Run

Això generarà un fitxer prova.nds (que posaríem a l’R4) dins la carpeta del projecte del nostre directori de treball, que l’emulador recuperarà com a paràmetre i executarà:

Screenshot 10

Ara només quedaria adquirir uns bons llibres de C, algun altre de videojocs, estudiar la gran varietat d’exemples que venen amb les PAlib, i començar a programar. Happy coding!

Enllaços per començar amb les PAlib

PAlib – Wiki
PAlib – Fòrums
Nintendo DS Development Tutorial :: PAlib

Fonts consultades

Toshen Project Devblog – Configurer Eclipse
PlayerAdvance.org – Utiliser Eclipse comme IDE

Introducció al homebrew (2 de 3)

Wednesday, April 1st, 2009

En aquest segon tutorial instal·larem en el nostre sistema les llibreries necessàries per poder desenvolupar aplicacions i jocs per a la nostra Nintendo DS.

Abans però, caldrà que tinguem instal·lats un parell de paquets els quals ens permetran compilar programes i descomprimir algun dels fitxers que descarregarem més endavant. D’aquesta manera, obrirem una sessió de terminal i executarem les següents comandes:

$ sudo aptitude install build-essentials

$ sudo aptitude install unzip

$

Una vegada fet això ja podrem instal·lar les llibreries específiques per al desenvolupament de la Nintendo DS: les devkitARM i les PAlib.

Les devkitARM són unes llibreries que formen part del projecte devkitPro i que han estat pensades per compilar programes per a dispositius amb processadors ARM (com ara la Nintendo DS, la Game Boy Advance o la GP2X). Treballen a un nivell baix de hardware, pel que escriure un joc des de zero fent servir aquestes llibreries pot ser força tediós. Es per això que també instal·larem les PAlib, unes segones llibreries que estan just per sobre les devkitARM (no treballen a un nivell tant baix de hardware) i que ens facilitaran la feina a l’hora de crear els nostres programes.

És important comentar que les PAlib són una mica antigues i només funcionen amb les versions del devkitARM que descarregarem a continuació. Si instal·léssim versions més noves podríem trobar-nos amb problemes a l’hora de compilar i els nostres programes no funcionarien.

2.1 Instal·lació de les llibreries devkitARM

Obrirem el navegador i descarregarem aquest fitxer en la nostra home. Quan s’hagi descarregat obrirem una altra vegada una sessió de terminal i crearem una carpeta anomenada devkitpro en la nostra home, hi posarem el fitxer que acabem de descarregar i el descomprimirem:

$ mkdir devkitpro
$ mv devkitARM_r21-linux.tar.bz2 devkitpro/
$ cd devkitpro/
devkitpro$ bzip2 -dc devkitARM_r21-linux.tar.bz2 | tar -xv
devkitpro$

Seguim treballant des del terminal per descarregar un parell de llibreries més, les quals desarem dins d’una carpeta que anomenarem libnds:

devkitpro$ mkdir libnds
devkitpro$ cd libnds/
devkitpro/libnds$ wget aquest fitxer
devkitpro/libnds$ bzip2 -dc libnds-20071023.tar.bz2 | tar -xv
devkitpro/libnds$ wget aquest fitxer
devkitpro/libnds$ bzip2 -dc dswifi-0.3.4.tar.bz2 | tar -xv
devkitpro/libnds$ wget aquest fitxer
devkitpro/libnds$ bzip2 -dc libfat-nds-20070127.tar.bz2 | tar -xv
devkitpro/libnds$

2.2 Instal·lació de les llibreries PAlib

Descarreguem les PAlib i les descomprimim dins la carpeta devkitpro:

devkitpro/libnds$ cd ../
devkitpro$ wget aquest fitxer
devkitpro$ unzip PAlib_080823_Archive.zip
devkitpro$

Un cop arribat en aquest punt ja tindrem les llibreries instal·lades en una estructura de directoris semblant a la següent:

/
|__ home
     |__ la_meva_home
          |__ devkitPro
               |__ devkitARM
               |__ libnds
               |__ Other Libs
               |__ PAlib

2.3 Variables d’entorn i prova de compilació

Ara només queda definir unes variables d’entorn i provar de compilar un dels exemples que venen amb les PAlib per comprovar que tot s’ha instal·lat satisfactòriament. Per fer-ho obrim el fitxer .bashrc situat a la nostra home (el fitxer és ocult!), i afegim les següents línies al final del fitxer:


# devkitPro
export DEVKITPRO=$HOME/devkitpro
export DEVKITARM=$DEVKITPRO/devkitARM
export PAPATH=$DEVKITPRO/PAlib/lib

Per acabar refresquem les variables d’entorn i provem de compilar un dels exemples des del terminal:

$ source .bashrc
$ cd devkitpro/PAlib/examples/Text/Normal/HelloWorld
devkitpro/PAlib/examples/Text/Normal/HelloWorld$ make

built … HelloWorld.ds.gba
dsbuild 1.21 – Oct 23 2007
using default loader
devkitpro/PAlib/examples/Text/Normal/HelloWorld$

Si veiem que la comanda make no torna ningun error i acaba amb les línies de “dsbuild 1.21 – Oct 23 2007″ i “using default loader”, voldrà dir que les llibreries s’han instal·lat correctament. Per contra, si observem algun error o avís, i un resultat diferent a l’esperat, voldrà dir que alguna cosa s’ha fet malament i haurem de repassar el procés d’instal·lació.

Fonts consultades

Wiki devkitPro:Getting Started/devkitARM
Wiki PAlib: Installing Your Dev Environment
Dev-Scene.com
ElOtroLado.net

Introducció al homebrew (1 de 3)

Tuesday, March 31st, 2009

Tant el Franc com jo hem parlat vàries vegades en els nostres blogs sobre aplicacions homebrew, les quals permetien ampliar les funcionalitats de les nostres Nintendo DSs amb programes de VeuIP, de missatgeria instantània i navegadors d’Internet, entre d’altres.

És per això que m’he engrescat a escriure una sèrie de posts en els quals aprofundirem més en això del homebrew, començant per definir-lo i acabant per muntar un entorn desenvolupament per a la distribució basada en GNU/Linux, Ubuntu.

1.1 Definició

S’entén per homebrew el conjunt d’aplicacions i jocs desenvolupats per “aficionats” de forma casolana per a un dispositiu en concret, normalment una consola de videojocs.

Teòricament és necessari adquirir llicències i entorns de desenvolupament cars per realitzar aplicacions i/o jocs per als diferents sistemes d’entreteniment. No obstant, gràcies a l’esforç de molts usuaris i de comunitats molt ben assentades es pot programar per a gairebé qualsevol dispositiu, sense la necessitat d’adquirir aquests entorns de desenvolupaments.

1.2 Consoles a considerar

Tal i com acabem de dir és poden desenvolupar aplicacions homebrew per a gairebé qualsevol consola. Per fer-ho, sovint s’han de manipular aquests dispositius (ja sigui per hardware o per software) per a que acceptin programes no oficials. No obstant, algun d’aquests dispositius no requereix ninguna modificació i n’hi ha prou amb un altre producte que permeti introduir els programes casolans de forma còmoda a la consola.

Nintendo DS
Nintendo DS Lite
La portàtil de l’empresa japonesa que es caracteritza per tenir dues pantalles (una d’elles tàctil), micròfon i Wi-Fi. Va ser llençada al mercat a principis de 2004 i en breu sortirà una tercera versió amb pantalles una mica més grans, dues càmeres de vídeo i un slot per a targetes SD.

Tot i que Nintendo no dóna suport oficial al homebrew per a aquesta consola (ni per ninguna), n’hi ha prou amb un cartutx com ara l’R4 per executar aplicacions i jocs homebrew en aquesta portàtil.

GP2X
GP2X
La consola open-source coreana basada en GNU/Linux i pensada per a executar homebrew.

Funciona amb targetes SD i malgrat que a nivell de hardware es inferior que la DS, té un aspecte molt positiu per al homebrew: el mateix fabricant facilita diversos entorns de desenvolupament per tal que els programadors hi facin les seves aplicacions i/o jocs sense cap tipus de restriccions.

Semblaria lògic, per tant, dedicar els següents posts a muntar l’entorn per a la GP2X. Tanmateix, ho acabarem fent per a la Nintendo DS ja que:

  • Des del punt de vista de hardware la DS és més interessant (té Wi-Fi, micròfon, acceleració 3D, pantalla tàctil, etc).
  • La bateria de la DS dura molt més que el que puguin durar unes piles bones en la GP2X.
  • La DS està molt més estesa que la GP2X.
  • Muntar un entorn de desenvolupament per a la DS en Ubuntu és, si fa no fa, igual de costós que per a la GP2X.

Fonts consultades

Wikipedia: Definició de homebrew (anglès)
Wikipedia: Definició de homebrew (castellà)
Wikipedia: Nintendo DS
Wikipedia: GP2X
Comunitat espanyola de GP2X
Revista digital Alt Magazine

Easy Peasy vs. Eeebuntu

Friday, February 6th, 2009

L’altre dia vaig descobrir per casualitat l’Eeebuntu, una distribució GNU/Linux que a l’igual que l’Easy Peasy està pensada per al portàtil d’ASUS EeePC. Em va atraure l’atenció veure que hi ha tres versions d’Eeebuntu: la base (instal·lació lleugera amb un mínim de programes), l’estàndard (instal·lació completa) i la netbook (semblant a l’estàndard però amb el Netbook Launcher).

El fet de veure que hi havia una distribució que de base no porta el Netbook Launcher em va agradar, així que vaig decidir provar-la i donar-li una oportunitat.

Porto ja uns dies provant les dues distribucions (l’Easy Peasy i l’Eeebuntu Standard), i tot i que ambdues es basen en una Ubuntu 8.10, hi ha algunes diferències significatives:

Easy Peasy

Easy Peasy

Nucli del sistema: 2.6.27-8-eeepc
Escriptori: Gnome 2.24.1
Suite ofimàtica: OpenOffice 3.0
Client de correu: Evolution 2.24.3
Missatgeria instantània: Pidgin 2.5.2
Navegador web: Firefox 3.0.5
Gestió d’imatges: Picassa
Reproductor de vídeos: Totem

Skype isntal·lat: sí
Compiz instal·lat: no
Webcam detectada: sí
Espai de disc ocupat per la instal·lació: 2,7G

Eeebuntu Standard

Easy Peasy

Nucli del sistema: 2.6.27-8-eeepc
Escriptori: Gnome 2.24.1
Suite ofimàtica: OpenOffice 2.4.1
Client de correu: Thunderbird 2.0.0.19
Missatgeria instantània: Pidgin 2.5.2
Navegador web: Firefox 3.0.5
Gestió d’imatges: F-Spot
Reproductor de vídeos: VLC

Skype isntal·lat: no
Compiz instal·lat: sí
Webcam detectada: sí
Espai de disc ocupat per la instal·lació: 2,5G

Bàsicament l’ús que li faig a l’EeePC és per navegar, per consultar el correu (a través del navegador), per missatgeria instantània, i puntualment per veure algun vídeo i xerrar per l’skype. Suposadament m’aniria bé tant una distribució com l’altra (l’Eeeubuntu no porta l’skype de sèrie però aquest es pot instal·lar molt fàcilment afegint els repositoris de medibuntu). No obstant, de moment m’estimo més utilitzar l’Eeeubuntu ja que no porta instal·lat el Netbook Launcher (no m’acaba d’agradar), i els programes no es maximitzen al moment d’executar-los (amb Easy Peasy sí es maximitzen i no m’hi acabo d’acostumar).

Ara que segurament la pròxima vegada que reinstal·li el sistema utilitzaré la base i no l’estàndard. D’aquesta manera estalviaré espai en disc, i evitaré desinstal·lar programes que porta l’estàndard i que difícilment utilitzaré.

Dissenyant un logo

Friday, January 30th, 2009

No fa gaire la distribució Ubuntu Eee (una distribució de GNU/Linux pensada per al portàtil Asus Eee), va decidir fer un canvi d’imatge i passar-se a dir Easy Peasy. El bo de l’assumpte va ser que el canvi d’imatge el van deixar a mans de la comunitat, permetent que la gent presentés els seus dissenys i les seves idees, amb l’al·licient de que el guanyador seria obsequiat amb un ultraportàtil de la marca taiwanesa.

El NaN em va animar a que presentés alguna cosa, i com que no acostumo a fer aquest tipus de tasques vaig pensar que seria interessant participar-hi. Així que basant-me en que el nom de la nova distribució seria Easy Peasy Lemon Squeezy, vaig fer alguns corquis abans de treballar el logo definitiu.

Sketch 1

Sketch 2

No obstant, vaig veure que alguns dels logos que ja s’havien presentat s’assemblaven lleugerament a alguns que havia pensat, pel que no vaig poder desenvolupar la idea que més m’agradava. Així que finalment vaig agafar el darrer disseny i després de perfilar-lo i aplicar-hi 4 colors vaig presentar la següent proposta:

Easy Peasy Logo

No es que n’estigui molt content de la proposta (la llimona em recorda més a una bola d’arbre de nadal) però tampoc va haver-hi temps per presentar res més. Tanmateix l’experiència va ser divertida i va servir per fer uns tipus de dissenys diferents als que acostumo a fer normalment.

DSLinux

Monday, December 31st, 2007

Per fi trobo una estoneta per escriure un parell de línies sobre la DSLinux, una distribució de GNU/Linux pensada per a la Nintendo DS. Ja fa uns quants dies que l’estic remenant i m’ha sorprès el bon ritme que porta el projecte.

Instal·lar-la és més senzill del que hem pensava i l’únic que s’ha de fer és baixar aquest arxiu i descomprimir-lo “a saco” dins l’R4. Al principi em vaig embolicar volent-lo instal·lar dins el SuperCard, però al final vaig desistir quan vagi veure que havia de formatejar la tarja microSD a FAT16 i aplicar un patch al software.

Així que res, R4 i ja està. Supersenzill!

Fent un ping a www.tecob.com

Encara no hi ha gestor de finestres però tot i així el sistema és prou complert: hi ha varis terminals, funciona el WiFi, té un navegador web en mode text, jocs (també en mode text, de fet to és mode text), porta l’editor vi, permet fer connexions ssh, etc. L’única pega que hi he trobat és la mida de les fonts del terminal que es veuen molt petites, però bé, serà qüestió d’esbrinar si es poden posar més grans.

Cada dia que passa em quedo més parat de les possibilitats d’aquesta consola i només pel hombrew ja val la pena comprar-la: navegadors d’Internet, programes de veu per IP, programes de dibuix, jocs, agenda personal, GNU/Linux, … només falta que llencin el sintonitzador de tele per a la DS a Europa i ja serà el gadget definitiu!

Actualització 10-01-2008: El Miquel em comenta que sí porta un entorn gràfic. És tracta d’un port de PIXIL i per executar-lo només s’ha d’escriure la següent comanda des del terminal:

>> /usr/pixil/nxstart.sh

Una mica inestable (i lent) però si s’acaba de polir serà força interessant. Gràcies Miquel!

SuperCard Lite

Friday, December 7th, 2007

SuperCard Lite (Micro)

Ja feia dies que l’R4 no anava massa fi: no el detectava la DS, no detectava la tarja microSD, es penjava mentre estava executant homebrew, etc. Així que farà qüestió d’una setmana vaig decidir jubilar-lo i comprar-ne’n un altre, i de pas, vaig aprofitar per demanar un SuperCard Lite (Micro), que a a l’igual que l’R4 també serveix per executar homebrew amb la Nintendo DS.

La diferència principal es troba en que el SuperCard es col·loca dins l’Slot-2 de la consola, mentre que l’R4 va dins l’Slot-1. I vet aquí la pregunta: per què comprar un altre cartutx per executar homebrew si amb l’R4 en tenia prou i anava la mar de bé? doncs per la senzilla raó de que el SuperCard Lite li dóna 32MB més de RAM a la DS.

Resulta que la DS només te 4MB per treballar (en què pensaven els de Nintendo? no n’hi podien haver posat una mica més?). Tanmateix, hi ha aplicacions que en necessiten més per poder treballar (com ara el Nintendo DS Browser o el DSLinux), pel que s’han de buscar solucions por donar-li a la portàtil més memòria. I la solució més senzilla es fer-ho amb cartutxos d’expansió col·locats a l’Slot-2.

Conclusió: que he comprat el SuperCard per tenir més memòria a la DS i poder provar el DSLinux, un Linux adaptat per a la petita de Nintendo. Ja fa temps que segueixo aquest projecte i portava uns quants dies amb ganes de provar-lo. A veure quan trobo una estona i el xafardejo una mica.