sergisogas.com

Per fi trobo una estoneta per escriure un parell de línies sobre la DSLinux, una distribució de GNU/Linux pensada per a la Nintendo DS. Ja fa uns quants dies que l’estic remenant i m’ha sorprès el bon ritme que porta el projecte.

Instal·lar-la és més senzill del que hem pensava i l’únic que s’ha de fer és baixar aquest arxiu i descomprimir-lo “a saco” dins l’R4. Al principi em vaig embolicar volent-lo instal·lar dins el SuperCard, però al final vaig desistir quan vagi veure que havia de formatejar la tarja microSD a FAT16 i aplicar un patch al software.

Així que res, R4 i ja està. Supersenzill!

Encara no hi ha gestor de finestres però tot i així el sistema és prou complert: hi ha varis terminals, funciona el WiFi, té un navegador web en mode text, jocs (també en mode text, de fet to és mode text), porta l’editor vi, permet fer connexions ssh, etc. L’única pega que hi he trobat és la mida de les fonts del terminal que es veuen molt petites, però bé, serà qüestió d’esbrinar si es poden posar més grans.

Cada dia que passa em quedo més parat de les possibilitats d’aquesta consola i només pel hombrew ja val la pena comprar-la: navegadors d’Internet, programes de veu per IP, programes de dibuix, jocs, agenda personal, GNU/Linux, … només falta que llencin el sintonitzador de tele per a la DS a Europa i ja serà el gadget definitiu!

Actualització 10-01-2008: El Miquel em comenta que sí porta un entorn gràfic. És tracta d’un port de PIXIL i per executar-lo només s’ha d’escriure la següent comanda des del terminal:

Una mica inestable (i lent) però si s’acaba de polir serà força interessant. Gràcies Miquel!

Ja feia dies que l’R4 no anava massa fi: no el detectava la DS, no detectava la tarja microSD, es penjava mentre estava executant homebrew, etc. Així que farà qüestió d’una setmana vaig decidir jubilar-lo i comprar-ne’n un altre, i de pas, vaig aprofitar per demanar un SuperCard Lite (Micro), que a a l’igual que l’R4 també serveix per executar homebrew amb la Nintendo DS.

La diferència principal es troba en que el SuperCard es col·loca dins l’Slot-2 de la consola, mentre que l’R4 va dins l’Slot-1. I vet aquí la pregunta: per què comprar un altre cartutx per executar homebrew si amb l’R4 en tenia prou i anava la mar de bé? doncs per la senzilla raó de que el SuperCard Lite li dóna 32MB més de RAM a la DS.

Resulta que la DS només te 4MB per treballar (en què pensaven els de Nintendo? no n’hi podien haver posat una mica més?). Tanmateix, hi ha aplicacions que en necessiten més per poder treballar (com ara el Nintendo DS Browser o el DSLinux), pel que s’han de buscar solucions por donar-li a la portàtil més memòria. I la solució més senzilla es fer-ho amb cartutxos d’expansió col·locats a l’Slot-2.

Conclusió: que he comprat el SuperCard per tenir més memòria a la DS i poder provar el DSLinux, un Linux adaptat per a la petita de Nintendo. Ja fa temps que segueixo aquest projecte i portava uns quants dies amb ganes de provar-lo. A veure quan trobo una estona i el xafardejo una mica.

Al final va resultar que el MacBook va venir acompanyat per un iPod nano de 4 GB i de color platejat. I no, no me l’he comprat jo sinó que me l’han regalat.

Un detall de la meva Sis (que no me la mereixo ;-) que em permetrà jubilar del reproductor mp3 i podrit que tinc (no funciona el display, ha perdut el color, les enganxines, la tapa de la pila, ha caigut un fotimer de vegades a terra … no si el més fort és que encara funciona) des de fa vora uns cinc anys.

Ja fa uns quants dies que el porto amunt i avall i el resultat és millor del que m’esperava. Al igual que amb el post del MacBook no escriuré ningun review i em limitaré a escriure una llista d’elements a favor i elements en contra.

Coses que m’han agradat:

• El pes (és molt lleuger).
• El disseny (encara m’agrada més que l’iPod).
• La perfecta sincronització amb el Mac OS X (iTunes, iCal i Address Book).
• Que funcioni amb bateria (al final un es cansa d’anar a comprar piles), la duració d’aquesta i que es pugui carregar per usb.
• Que es pugui fer servir com a dispositiu d’emmagatzematge de dades (venint d’Apple pensava que no ho permetrien fer).

Coses que no m’han agradat:

• Que no porti ràdio (no els hi hauria costat res posar-li).
• La mida de la pantalla (estaria bé que fos una mica més gran).
• Que depengui de l’iTunes per poder remenar les cançons. S’hauran d’estudiar les solucions que hi ha per Linux.
• No saber, mentre està endollat, el temps que falta per a que la bateria estigui 100% carregada. Podria donar una estimació per saber el temps que ha d’estar endollat.
• Que no porti un adaptador usb que permeti endollar l’iPod a una presa de corrent normal i corrent. Si algun dia no tinc un ordinador a mà, com carregaré la bateria?

Sincerament, he de reconèixer que els productes d’Apple m’agraden cada vegada més. Al mateix temps penso que tot el que fan ho estudien al mínim detall (fins i tot els embalatges estan molt ben pensats), i realment es centren en què vol l’usuari final. Llàstima que encara pensin en formats tancats, DRMs i històries d’aquestes.

Doncs sí, ja tinc el MacBook!

Al final em vaig decantar pel negre i ja porto una setmana donant-li canya per comprovar que tots els components funcionen de forma correcta.

Vaig decidir d’agafar el negre pel color i pels 40 GB de més de disc dur. A priori sembla que 40 GB no és massa, però em conec i sé que en no res començaré a fer particions, a fer backups de les dades que tinc al PC de la feina (que el dia que peti el disc dur estaré perdut), a instal·lar el Linux, etc. Pel que vaig pensar que com més espai tingui millor.

No tinc la intenció d’escriure un review del portàtil, però el que sí m’agradaria fer és comentar una parell de coses que m’han agradat, i un altre parell que no.

Coses que m’han agradat:

• El disseny. Penso que la línia del portàtil és impecable i per mi està més ben acabat que el MacBook Pro.
• L’endoll de la font d’alimentació imantat. Una genial idea que de ben segur evitarà algun que altre accident.
• La tapa també està imantada.
• Porta un control remot.
• Canviar el disc dur és relativament fàcil, només cal treure la bateria, desenroscar un parell de cargols i treure una tapa. Abans, amb l’iBook, s’havia de desmuntar literalment el portàtil.

Coses que no m’han agradat:

• Sentir el ventilador a la mínima que s’exigeix una mica de CPU (per exemple passar un CD d’àudio a mp3), però que hi farem, porta un intel (això amb els PowerPC no passava).
• Que el control remot sigui de color blanc. Si el portàtil és negre, estaria bé que el comandament també fos negre.
• Que el negre no és tant net com em pensava (suposo que el blanc deu ser menys sofert).
• Que sigui difícil desmuntar el teclat (amb l’iBook n’hi havia prou amb afluixar un sól cargol).
• Que el cable de sortida DVI per endollar-hi un segon monitor s’hagi de comprar a part (amb l’iBook venia el cable de sortida VGA).

Per acabar m’agradaria comentar un element que a la vegada m’agrada i em desagrada: la tarja gràfica. La intel que porta és molt poca cosa i m’hauria estimat més que portés una NVIDIA com han fet amb els Pro (ni que fos de gama baixa). Per contra, els drivers d’aquesta tarja són lliures, fet que garanteix que amb Linux se li pugui treure un millor rendiment. A veure si la gent d’ATI i NVIDIA prenen nota.

Doncs no només he venut la moto, sinó que aquesta setmana li ha tocat el torn a l’iBook, el portàtil made in Cupertino que tenia des de feia un parell d’anys i mig. Aquesta vegada, però, no ha estat quelcom que hagi buscat i fins i tot m’ha sorprès haver-lo venut.

Resulta que vaig contactar amb una persona que necessitava ordinadors Apple amb processadors G4 per a la seva empresa. Vam quedar al cap d’una setmana per ensenyar-li en quin estat estava el portàtil (que per cert, estava impecable), i un parell de dies més tard ja li havia venut. Així de fàcil.

El portàtil m’anava molt bé i tal i com acabo de dir, ne tenia pensat vendre’l. Senzillament ha sorgit una bona oportunitat que difícilment es tornarà a repetir, i ho he volgut aprofitar per fer-me amb un portàtil nou, amb més prestacions i més petit (sembla mentida el que arriba a pesar un portàtil de 14 polzades després de portar-lo a sobre durant més d’una hora).

Total, que en qüestió de dues setmanes m’he trobat sense moto i sense portàtil :( Però bé, no problemo, ara serà qüestió de començar a mirar preus de MacBooks i decidir quin m’acabo quedant.

Per descomptat que serà el model superior dels MacBooks i l’únic dubte que hi ha és si serà el negre o el blanc. El negre és uns 150€ més car pel sol fet de ser negre (ho han volgut camuflar posant-hi 40 GB més de disc dur, però no cola), i el blanc tenia el problema de que a la llarga es tornava de color groc (algú sap si han solucionat aquest problema?). No ho sé, el negre té molts números però encara no tinc res decidit. Algú em vol donar un consell per acabar-ho de decidir durant el cap de setmana?

La setmana passada em va arribar (per fi) l’R4 Revolution. Un cartutx (no em sona malament ni res la paraula “cartucho” en català) per a la Nintendo DS, que combinat amb una tarja microSD permet executar backups de jocs i aplicacions hombrew sense necessitat de modificar la consola o canviar el firmware.

L’he comprat a través DiscoAzul.com, una empresa online que es dedica a la venta i a la distribució de productes relacionats amb el món dels videojocs. D’aquesta manera, i després d’haver llegit aquest review i passejat per uns quants fòrums vaig decidir compra-ls’hi aquest flashcart d’entre tots els que venen.

Encara que costi de creure no l’he comprat per poder executar backups de jocs de la Nintendo DS (de veritat que no), sinó que més aviat l’he comprat per poder executar homebrew. Sembla mentida però s’està programant un bon grapat d’aplicacions molt interessants i que proporcionen a aquesta consola portàtil noves funcionalitats:

• OKIWI: Un navegador d’Internet lliure. Per navegar per Internet aprofitant que la consola disposa de Wi-Fi i d’una pantalla tàctil. Encara en fase alpha tot i que s’espera alliberar una versió funcional en breu.
• Scumm VM DS: Un port de l’Scumm per poder jugar a jocs com el Monkey Island o el Day of the Tentacle amb la nostra portàtil. Només per aquest programa ja val la pena haver comprat el cartutx :D
• DSiP: Una aplicació de veu per IP i que amb prou feines s’està començant a desenvolupar. Tant de bo arribi el dia en que es puguin fer trucades des de la DS fent servir un compte SIP.
• DSLinux: Un port del sistema operatiu GNU/Linux per a la petita de Nintendo i tot el que això implica: sistema de fitxers, editor de fitxers, ssh cap a un altre ordinador via Wi-Fi, enviar i rebre e-mails, reproduir música…

A més, tinc ganes de programar alguna cosa per a la DS i aquest flashcart permet carregar el homebriew de forma senzilla. Prometo escriure algun post al respecte si és que algun dia m’animo a programar quelcom.

PeeKTON és la marca d’una empresa francesa que es dedica a la fabricació de reproductors DVD/DivX multizones (PAL i NTSC), entre d’altres aparells. Jo ja n’he comprat dos (els models PK6003 i PK6006N) i puc afirmar que el resultat és molt més que satisfactori.

Accepten diversos formats (DVD, DVD+/-R, DVD+/-RW, CD, CDR, CDRW, etc.), reprodueixen una gran varietat d’arxius (DivX 3.11, 4.xx i 5.xx, Xvid, DivX Pro, MP3, Ogg, WMA, etc.), tenen diverses sortides d’àudio i de vídeo, i el firmware és actualitzable (el PK6003 que tinc ja l’he actualitzat dues vegades).

La interfície de navegació és molt senzilla, intuïtiva i està en diversos idiomes. L’únic que s’ha d’anar en compte al moment d’actualitzar el firmware. Sense anar més lluny, jo vaig fer una mala actualització i em vaig quedar sense aparell durant tres mesos (temps que van trigar en gravar el firmware de nou), pel que no està malament llegir les instruccions que acompanyen l’actualització abans de fer l’upgrade (acostuma a ser un fitxer de text).

Tanmateix, no m’acaba de convèncer és la safata on es col·loquen els DVDs i els CDs. Sembla feta d’un plàstic no massa bo i dóna la impressió de no ser gaire resistent. Tota la resta és més que correcte.

I no, no cobro comissió del fabricant :D

Actualització 15-01-2007:

Afegeixo un parell d’enllaços per completar el post:

DivXTest: Pàgina que es dedica a fer tot tipus de proves a diferents reproductors de DVD/DivX i a comparar els resultats (els PeeKTON acostumen a treure notes altíssimes).

PIXmania: On he comprat un dels reproductors. Malauradament ja no es troben aquests reproductors a Andorra, aquest és l’únic comerç que he trobat que fan ventes de PeeKTON fora de França.

Han passat gairebé tres mesos i mig des de que el Kgun10 (”you’re still a cábron”) em va regalar el joc del Brain Training, i per fi ja tinc la Nintendo DS Lite en les meves mans.

Al final me l’ha regalat la meva xicota, la qual s’ha passat tres pobles amb el tros de regal que m’ha fet (I love you sweety :_-). Suposo que al final s’ha cansat de veure’m bavejar cada vegada que veia a un nen amb una DS (es pot saber que fa un nen de deu anys amb un gadget com aquest?), i per això ha decidit regalar-me-la. Però que consti que estava aguantant com un campió, i que tenia pensat comprar-la una vegada passessin les festes de nadal.

En fi, ara em tocarà demanar-li al Kgun10 que em torni el Brain Training (”que no tiene morro ni ná” el col·lega), comprar els filtres per protegir la pantalla tàctil, i comprar algun que altre joc. Estava pensant en el Metroid, el Mario Kart, o algun del Mario, però no ho tinc massa clar encara, serà qüestió de començar a llegir reviews per acabar de decidir-me. Algú me’n recomana algun? algú ha provat el Nintendo Browser, l’English Training o el Big Brain Academy?

Actualització: Ja he comprat i posat els protectors per a les pantalles i demanat el joc del Brain Training. Ja escriuré un review de la consola i del joc quan els hagi provat en profunditat.

Fa un parell de setmanes que vam decidir comprar un parell de codificadors per a la televisió digital terrestre (TDT). Bàsicament per que alguns dels canals que es poden veure a Andorra no es veien ni es sentien del tot bé (malgrat el gran de servei de l’STA ;-).

Després de passejar-me per un parell de centres de foto-ràdio, vam optar per uns Philips DTR 200. La seva instal·lació és molt fàcil i intuïtiva (fins i tot m’atreviria a dir que no és necessari qui vingui amb un manual d’instruccions), i en qüestió d’un parell de minuts ja estaven tots els canals buscats i en un determinat ordre.

Com a nota curiosa cal remarcar que pot arribar a gestionar uns 500 canals diferents. Arribarà algun dia en què puguem veure tants canals a Andorra? Ja em costa creure que n’hi hagi 15 amb la m*rda de programació que hi ha (no va per tu Ruth, de fet els informatius són de les pocs programes que miro, en serio!).

Clar que en quant a gustos no hi ha res escrit i reconec que soc el primer que es mor de ganes de que emetin el canal Quatro, per poder veure el programa Humor Amarillo (sense comentaris). Un altre canal en anglès tampoc estaria malament.

En fi, sembla que tocarà esperar a que facin l’ “apagón� de l’analògic por poder sintonitzar més canals en digital. Pel 2007 diuen, no? Per sort hem guanyat qualitat pel que fa a la imatge, al so i al teletext, i podem veure uns quants canals més.

Ja és definitiu, s’ha mort el reproductor mp3 que tenia, després de donar-li canya durant més d’un any i mig.

L’aparell fabricat per la casa francesa ARCHOS encara funciona, no obstant el disc comença a donar errors de lectura, a la carcassa li falten un parell de cargols, i l’entrada on van connectats els auriculars falla, pel que he decidit que és un bon moment per jubilar-lo.

El vaig comprar per internet per uns 300€ (entre 300 i 350€, ja no ho recordo massa bé) i crec que és la millor compra que he fet per internet fins ara.

Reprodueix mp3, wma i wav, jpg i bmp (té una pantalla TFT en color), i fitxers de vídeo DivX 4.0, 5.0 i XviD fins a una resolució de 600×400 píxels. Disposa d’un disc dur intern de 20 GB i per transferir les dades utilitza USB 2.0, pel que és ideal com a dispositiu d’emmagatzematge extraible. A més, el Linux, el Windows i el Mac OS X el reconeixen a la primera.

Però el millor de tot és que incorpora un port per a targetes CompactFlash i una sortida de vídeo (PAL o NTSC). Una llàstima que ja no funcioni l’endoll dels auriculars, m’anava de nassos com a reproductor de música i pel·lícules. Era passar pel·lícules a l’ARCHOS i endollar-lo a la tele, sense necessitat de gravar un CD o un DVD. El que si que faré serà comprovar el disc dur per veure’n l’estat (la meva càmera de fer fotos també utilitza CompactFlash, i l’ARCHOS em va molt bé per fer còpies de seguretat de les fotos quan vaig viatge).

No crec que em compri un altre reproductor per ara (hi ha altres gadgets a la cua de compres ;-). De moment aprofitaré un altre que tinc (el primer que vaig comprar) i que funciona amb targetes CompactFlash. Té el display espatllat i està fet caldo (mai he aconseguit que un reproductor de música em duri més d’un any i mig), però per escoltar música n’hi haurà prou. A veure quan dura!