sergisogas.com

Aquesta cap de setmana vam fer una sortida en BTT amb la Gisi i el Raulo fins a l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca, una capella situada al cim d’un turó que queda prop de Tarragona.

L’itinerari va ser sortint des de Cambrils, passant per Mont-roig del Camp i arribant fins a l’ermita en qüestió. En total poc menys de 30 km (anar i tornar) que vam completar en unes tres hores tranquil·lament passejant, parant de tant en tant per beure o per fer alguna que altra fotografia.

El camí fins a Mont-roig és força entretingut. Un passeig per camins, barrancs i carreteres secundàries envoltades d’arbres que ajuden a que no castigui tant el sol mentre es recórrer al trajecte. Una vegada arribat al poble només queda creuar-lo i agafar una altra carretera secundaria que porta fins a l’ermita.

Un passeig molt “xulo” de fer que al ser tot per camins amb prou feines et pots arribar a creuar amb un parell de cotxes. A més és força senzill i l’únic tram difícil són els 4 últims quilòmetres que porten fins a l’ermita (sobretot l’últim tros on el pendent és brutal!). Per sort la panoràmica que ens trobem al final de l’excursió compensa la gran suada.

La veritat és que feia molt de temps que no m’ho passava tant bé anant en bici… tot i que val a dir que també feia molt de temps que no suava tant la samarreta per arribar a un lloc. Suposo que serà qüestió de fer més sortides i anar descobrint d’altres indrets del Baix Camp.

I seguint en la línia de voler aprofitar el cap de setmana, diumenge passat vam anar amb el Kgun10 a fer la Via Ferrada Regina. Aquesta via es troba al ben mig de la carretera que passa pel pantà d’Oliana (Alt Urgell), i segons diuen és una de les millors vies ferrades de Catalunya, tant per l’equipament com per les vistes que ofereix.

És la segona via ferrada que faig i en comparació amb la primera (la Via Ferrada d’Engolasters, Andorra) aquesta és molt més difícil, suposo que pel fet de que la via d’Oliana dura com unes tres hores més. No obstant, al llarg del recorregut et vas trobant varies vies d’escapatòria (algunes de “delicades”), pel que no és necessari completar tot el trajecte de la via.

Potser el començament de la via és el pas més difícil ja que s’ha d’escalar uns tres metres per arribar a la primera grapa (una dona va haver de pujar-se sobre les nostres espatlles per fer aquest pas). Però una vegada superat aquest pas i estant ja assegurat, la resta és anar pujant.

L’ascensió és molt entretinguda i pel camí hi ha moments on no cal anar assegurat. També hi ha un pont de mico (el qual no té res a veure amb el de la Via Ferrada d’Engolasters), un sostre molt “cabr*n” (el qual em va deixat fet caldo), passos laterals, passos amb escales, algun altre pas prohibit als nens per la seva dificultat… resumint, una via molt i molt complerta i amb unes vistes increïbles!

Una llàstima que no l’acabéssim però és que va arribar un punt on no podia donar més de mi (la pujada al Coma Pedrosa del dia abans em va passar factura), i després de 3h i 10min pujant vam decidir agafar una escapatòria. En fi, la propera vegada segur que l’acabem, prometo anar més ben preparat i descansat.