sergisogas.com

Cada any el Comú d’Andorra la Vella organitza uns concerts de rock per a les nits dels dijous dels mesos de juliol i agost. Enguany hi haurà diverses novetats, però la que cal destacar és la retransmissió dels concerts en directe per internet, gràcies a nosaltres.

No vull repetir res que ja hagin dit els meus companys sobre aquest esdeveniment (podeu llegir els seus posts aquí i aquí), pel que em limitaré a afegir el programa per a aquest estiu:

Així que si no us trobeu a Andorra en algunes d’aquestes dates, podeu escoltar els concerts en directe mitjançant els diferents enllaços que hi ha en la pàgina dels Dijous de Rock. Cada dijous a partir de les 22h 22.30h (o 23h).

Déu n’hi do la sorpresa que m’he endut aquesta tarda quan he vist que han remodelat el boulder d’Ordino. De fet encara està en fase de remodelació i no s’hi pot escalar. Jo que tenia pensat d’anar-hi a aquest vespre a escalar una estoneta i a endreçar els meus pensaments, ara m’he quedat amb les ganes…

Pel que he vist han afegit un sostre nou a la part esquerra del boulder (ja era hora que arreglessin la part on hi havia el sostre de fibra), i han allargat un parell de metres la via que quedava al mig (la del macarró) i les del costat d’aquesta. També han tret les preses que hi havia, aprofitaran per col·locar-les en una posició diferent?

Espero que no triguin gaire temps a obrir-lo de nou ja que em queda relativament a prop de casa, i ara que s’acosta el bon temps em venen ganes d’anar-hi. Tot i que podria aprofitar i anar d’una vegada a la zona d’escalada que han muntat al costat del Govern, total ho tinc a dos minuts de la feina. Ja veurem.

Ja deu fer un mes que torno a agafar la moto per anar cap aquí i cap allà, i he estat parant atenció en l’estat de les carreteres andorranes. Personalment penso que tot i ser un país de neu, on la sal i les màquines llevaneu estan a l’ordre del dia, l’estat en que que es troben les carreteres és molt bo. Molt millor que no pas les dels països veïns.

No obstant, hi ha un detall que em té força creuat: com és que en algun tram de carretera t’hi pots trobar un forat durant un parell d’anys, i ningú no fa res per arreglar-lo?

Resulta que cada matí per baixar a la feina passo per la carretera que va cap a l’Hospital Nostra Senyora de Mertixell, i just abans d’arribar al pas de vianants que permet anar de l’hospital a la Clínica Verge de Meritxell (direcció Pont dels Escalls cap a l’Av. Meritxell), hi a un forat que per al que va amb cotxe no li deu suposar cap problema, però per al que va amb moto… el més fort de tot és que deu fer uns dos anys que hi deu ser. Tant costa tapar-lo? Espero que ara que hi estan fent obres al costat aprofitin per deixar el tram en condicions, que a la que hi ha un cotxe aparcat per allà al mig no hi ha manera d’esquivar el forat!

A la zona de Caldea també hi havia un forat similar, el qual han tapat farà qüestió d’uns dos mesos i també va estar uns dos anys generant situacions perill. El més “bo” de tot és que a mesura que passava el temps, el forat guanyava superfície i profunditat, sobretot profunditat. Que hem d’esperar a que vingui algun turista despistat i s’hi deixi els genolls? Per “sort” hi ha l’hospital al costat…

Com cada any per aquestes dates, s’ha celebrat durant aquesta setmana i l’anterior la desena edició de La Massana Còmic, a l’Edifici La Closeta de la Massana (P. Andorra). Un Microsaló del Còmic, però fet a les Valls D’Andorra i sense un caràcter tant comercial com el Saló Internacional del Còmic de Barcelona. De fet no hi les típiques parades d’editorials presentant les darreres novetats, sinó que més aviat és un conjunt d’exposicions de diferents autors. A més, també organitzen tallers de còmics per als més petits, conferències, concursos i visionats de pel·lícules.

No obstant, sempre munten un parell d’estands on poder comprar algun còmic i alguna figura de merchandising. Així que aprofitant que hi anava, he estat buscant el còmic V de Vendetta de Moore (reeditat fa no res per Planeta). Però res, no l’he trobat (ja el compraré a Barcelona la pròxima vegada que baixi). Pel que m’he dedicat a passejar per les diferents exposicions de Miralles, Rosinski, Vance, Denayer i Jan Op de Beeck (excel·lent caricaturista), entre d’altres.

Cal comentar que gairebé sempre les exposicions són els mateixos originals dels autors. Pel que és una gran oportunitat de veure el treball que ha realitzat l’autor (llapis, tinta i color). Però el millor de tot és que durant el primer cap de setmana del Microsaló, els autors estan disponibles als fans, fet que ajuda a obtenir un dibuix o una firma del dibuixant, i oblidar-te així de les cues quilomètriques del Saló de Barcelona.

Recordo que abans jo era un dels (pocs) “plastes” que anava en busca de firmes i dibuixos en aquest Microsaló (segur que més d’un autor es pensaria que es lliuraria dels fans pel sòl fet de pujar a Andorra, je je):

- Sr. Royo, ¿me firma este libro?
- Sr. Azpiri, ¿me hace un dibujo en este bloc?

Però no sé que em passa que en les darreres edicions ja no ho he fet. M’estaré fent gran? NO! Senzillament no aconsegueixo coincidir amb el cap de setmana de la inauguració, que sinó més d’un autor dubtaria en tornar a pujar.

Mentre estava fent el passeig que acostumo a fer després de dinar, m’he topat per primera vegada a Andorra amb un Sex Shop, que per als que no sigueu del país, estaven prohibits fins fa poc. El cas es que he llegit la “coletilla” de l’establiment i no he pogut evitar fer-li una foto i penjar-la al blog… el que em recorda que hauré de pensar en netejar l’objectiu de la càmera del mòbil…

Desconec si realment està obert o no ja que si no tinc mal entès, aquest tipus d’establiment no pot estar en una avinguda principal, i aquest ho estava. Segurament deurien tenir la botiga ja muntada abans de que entrés la regularització del Govern, i ara es troben en que han de canviar de local.

En qualsevol cas, segur que a partir d’ara hi haurà molta gent que deixarà de baixar a La Seu o a Barcelona per comprar aquests tipus d’articles “amistosos”.

Ahir a les 22 h es va celebrar el concert de Rosana al Pavelló Prat Gran d’Escaldes-Engordany (P. Andorra). Hi vaig anar (molt ben acompanyat) i m’ho vaig passar de conya!

En no res aquesta dóna es va saber guanyar al públic i abans de mig concert em vaig trobar botant davant de l’escenari. El que confirma la meva teoria de que qualsevol persona s’ho ha de passar bé en un concert de música heavy, sempre i quan l’artista/grup sàpiga guanyar-se al públic.

I això és el que va fer la Rosana: va cantar molt bé, va improvisar, va fer algun que altre acudit, va baixar de l’escenari i es va passejar entre els assistents, i fins i tot va acceptar una petició.

Resumint: una gran artista, i a més molt simpàtica.

Reconec també que no ha aconseguit que m’animi a comprar algun disc seu (això ja ho fa ma germana), però si que ha aconseguit que tingui ganes de tornar-la a veure.

Tant de bo hi haguessin més iniciatives com aquestes aquí a Andorra i vinguessin més artistes a actuar. Que no fes falta esperar a les festes majors per veure artistes com Apache o Macaco.