sergisogas.com

Una vegada més el Comú d’Andorra la Vella ha organitzat les nits dels Dijous de Rock per als mesos de juliol i agost.

Però per a mi, el millor d’enguany no són els grups, ni el fet que tornin a tocar a la Plaça del Poble d’Andorra la Vella. No, el millor d’aquesta edició és el cartell:

No sé vosaltres però jo el trobo boníssim i personalment crec que és el millor que han fet fins ara. Felicito des d’aquí als Freehand Conspirators per aquest cartell tant original.

Segur que s’ho deurien passar de conya durant la sessió de fotografies: que si el Toni en barnús (que consti que això m’ho invento), que si el fotògraf i els focus dins el bany, que si la foto no es bona, que si falta més escuma dins la banyera… no si fins i tot m’agradaria veure el “cómo se hizo”.

Us heu fixat que darrera el Toni hi ha una ampolla? de què podrà ser? no sé per què però crec que no és un xampú :D

L’altre dia vaig llegir al diari BONDIA que el comú de la Massana està estudiant fer un museu dedicat al còmic i a l’animació. Una iniciativa que sens cap mena de dubte està lligada a l’èxit de La Massana Còmic (dita mostra celebrarà enguany la dotzena edició).

Com a aficionat del còmic que sóc valoro molt positivament aquesta iniciativa. No obstant, no em vull fer moltes il·lusions i m’estimo més tocar de peus a terra. No sé per què aquí a Andorra s’acostuma a fer servir el terme “museu” molt alegrement i sovint es confon amb el de “sala d’exposicions”. Per a mi un museu és un espai de centenars de metres quadrats dedicat a exposar i conservar elements amb un cert valor històric i/o cultural, no pas un parell de sales dedicades a exhibir alguna mostra de forma puntual.

Que consti que amb això no vull menysprear La Massana Còmic, ni em passaria pel cap! de fet sempre dic que m’estimo més anar a La Massana Còmic més que no pas anar al Saló del Còmic de Barcelona (sempre enfocat a les editorials i als llançaments comercials). El que sí vull fer és criticar els espais que es pengen l’etiqueta de “museu” al principat: el museu de maquetes d’Andorra, el museu Viladomat, el museu de la nina russa, … no sé vosaltres però jo sovint m’avergonyeixo quan parlo sobre els nostres museus amb gent de fora el país.

Personalment m’agradaria que es fes quelcom semblant al Museu Nacional de l’Automòbil (l’únic espai que qualificaria com a museu, tot i que es podria condicionar millor): un establiment amb diverses sales, amb visites guiades o autoguiades en diversos idiomes per atraure gent de fora, amb diferents esdeveniments al llarg de l’any… Que facin alguna cosa que realment valgui la pena visitar i que serveixi com a reclam per atraure gent dels països veïns per a que vinguin a visitar Andorra.

Sé que segurament demano massa, però també penso que amb temps i ganes es pot arribar a fer més que un minimuseu. Si més no espero que l’actual candidatura comenci amb un bon projecte i permeti crear la base per tenir en un futur quelcom força interessant.

Ahir a la nit vaig anar a Encamp a veure La Vida Mata, un espectacle d’EL TERRAT on hi participen Fermí Fernandes, David Fernández i David Ramírez, tots tres col·laboradors del programa Buenafuente i Homo Zapping de la cadena Antena 3.

L’espectacle dura una hora i mitja i s’autodefineix com “una obra d’humor intel·ligent”. Està formada per diversos sketchs i monòlegs combinats amb música i audiovisuals. Tot i tenir alguns moments fluixos, l’obra està prou bé i vaig acabar passant una bona estona (com amb quasi tot el que produeix EL TERRAT). No obstant, em va costar acostumar-me a sentir al Fernandes i al Fernández parlar en català (des de que el Buenafuente va anar a Antena 3 que no segueixo gairebé res del que fa).

Llàstima que la sala de festes d’Encamp no estava plena al 100%, que per una vegada que ve porten un espectacle com aquest penso que val la pena anar-hi. No si en el fons he de reconèixer que a Andorra es fan propostes interessants, l’únic que s’ha d’estar al cas de les diferents agendes culturals que hi ha al país, especialment de les comunals.

Aquest és el títol d’uns dels darrers volums del Superlópez, la història del qual està ambientada al Principat d’Andorra. El vaig llegir el diumenge passat mentre tornava cap a Andorra des de Cambrils, i a la vegada que em va fer passar una bona estona, també em va portar molts bons records ja que va ser gràcies a aquestes historietes que vaig començar a aficionar-me als còmics.

Tot comença quan un tal Boris II, presumpte hereu a la corona de les Valls d’Andorra (WTF?), s’alia amb el Gran Tchupón per poder arrencar literalment les valls del principat i elevar-les fins al mar, per convertir el petit país en una illa i així requalificar el seu sòl i guanyar diners amb inversors (més o menys). Per sort els seus plans es veuen esgarrats gràcies a la visita d’en Juan (Superlópez) i els seus amics a Andorra.

Personalment crec que no és una de les millors històries del Superlópez (si no hagués estat per que està ambientat a Andorra no l’hauria comprat), però fa gràcia veure els detalls que ha arribat a capturar en JAN al llarg de totes les vinyetes (el Centre Comercial River, la Casa d’Areny-Plandolit, Caldea, els Grans Magatzems Pyrénées, …) i com arriba a esmentar alguns dels tòpics del principat (blanqueig de diners, especulació immobiliària, …).

D’altra banda, navegant per buscar més informació sobre aquest còmic m’he topat amb aquesta pàgina, que conté enllaços cap a un article que va fer el Diari d’Andorra sobre el còmic, i cap a una entrevista que li van fer a l’autor. Deixo els enllaços de l’article aquí i de l’entrevista aquí per a qui vulgui tafanejar més sobre el tema.

Del 19 d’octubre al 19 de novembre es pot veure a la Sala d’Exposicions de La Massana (edifici del telecabina), una exposició de dibuixos i esbossos del disseny de personatges de la pel·lícula La Novia Cadáver de Tim Burton.

Dit disseny de personatges es va portar a terme per Grangel Studio. Un estudi català que ja te força experiència en realitzar el disseny de personatges per a estudis de Hollywood (també van ser els encarregats de dissenyar els personatges de El Príncipe de Egipto o Hormigaz de DreamWorks).

A banda dels diferents dibuixos i esbossos que hi ha (que personalment diria que no són originals, sinó còpies), també hi ha un parell de vitrines amb figures/joguines cedides per La Bauhaus. No obstant, es troben a faltar maquetes fetes per l’estudi Grangel ja que, a banda de realitzar el disseny de personatges (dibuixos), també fan les respectives maquetes amb argila o resina.

L’exposició està prou bé i es veu en qüestió d’uns quinze minuts. La única pega és l’emplaçament, com és que han posat una sala d’exposicions en aquell edifici? mira que arriba a molestar el soroll del telecabina!

Aquest cap de setmana la Federació Andorrana de Taekwondo i el Club d’Escaldes Principat de Taekwondo organitzen la cinquena Copa d’Andorra de Taekwondo. L’esdeveniment es farà aquest dissabte set d’octubre de 10h a 13h i de 16h a 20h, al Pavelló del Prat Gran d’Escaldes-Engordany, i hi participaran una trentena d’equips amb un total d’uns 150 competidors.

Enguany vindran els millors equips d’Europa, d’entre els quals cal destacar les seleccions nacionals d’Espanya (amb els equips del Car de Sant Cugat i del Car de Murcia), França, Bèlgica, Portugal i Alemanya. A més, abans de les finals es faran exhibicions de tècnica a càrrec dels actuals subcampions mundials.

D’altra banda, l’equip andorrà estarà format per:
- Lara GARC�A (equip femení, categoria: menys de 57 Kg)
- Carla BERTEIL (equip femení, categoria: menys de 67 Kg)
- Yuri VILLACIEROS (equip masculí, categoria: menys de 68 Kg)
- Carlos RODR�GUEZ (equip masculí, categoria: menys de 80 Kg)
- Aitor ALEGRE (equip masculí, categoria: menys de 68 Kg)
- Alfonso RIOS (eqiop masculí, categoria: menys de 58 Kg)

Jo hi estaré durant tot el dia ja que em toca fer d’àrbitre, així que no deixeu de venir a saludar si al final us animeu a donar-hi un cop d’ull. A veure si andorra aconsegueix bons resultats!

Per cert, “el màquina” de la foto es diu Chema Palacios i la foto li va fer el Kgun10 durant la Copa de l’any 2004. Podeu trobar més fotografies seves a la web de la federació.

Aquest cap de setmana m’he tornat a quedar a Andorra, i donat que queden pocs dies d’estiu vaig decidir aprofitar-lo al màxim. D’aquesta manera dissabte me’n vaig anar d’excursió amb el Kgun10 a fer el Pic de Coma Pedrosa.

Està situat a la parròquia de La Massana i és el pic (corregiu-me si m’equivoco, si us plau ;-) més alt d’Andorra (té una alçada de 2942m).

És una excursió que intento fer cada any (si més no arribar al refugi, i si m’hi puc quedar a dormir encara millor!) ja que per a mi és la més maca que es pot fer a Andorra. Té de tot: bosc, rius, tarteres, cascades, estanys, … una “passada”. A més, no és molt difícil de fer i en poc més de tres hores et plantes a dalt de tot del cim (nosaltres vam trigar 3h i 10min i això que vam parar per fer fotos, per beure aigua, per agafar aire, etc.).

De l’excursió cal destacar el refugi pel bon estat en que es troba (crec que és l’únic d’Andorra que està vigilat durant tota la temporada) i pels luxes que hi pots arribar a trobar, des de dutxes, fins a refrescs a uns preus quasi prohibitius (una Coca-Cola de llauna a 3,5€, ouch!).

De fet puc dir que he estat en hotels de tres estrelles més “cutres” que aquest refugi, pel que sempre recomano passar-hi almenys una nit. De veritat que val la pena!

Dissabte passat al matí vam anar amb el NaN a fer el Pic de Casamanya que, amb 2740m, és un dels pics amb millors vistes del principat.

Feia anys que volia anar a fer aquest pic ja que el veig cada matí només aixecar-me. Finalment ho vaig fer el cap de setmana passat després d’un parell d’intents esguerrats per culpa del mal temps (déu n’hi do quin temps està fent aquest estiu!).

L’excursió parteix des del coll d’Ordino a 1980m (760m de desnivell) i triga en completar-se unes dues hores i mitja (nosaltres vam trigar 1h i 35min per pujar, i 1h i 10min per baixar). D’altra banda, el camí està molt ben marcat i la única dificultat que hi ha són tres pujades que trobem abans d’arribar al cim (les quals em van deixar fet caldo, ho reconec), i que tenen un pendent molt elevat.

No obstant, l’esforç val la pena una vegada s’arriba a dalt de tot del cim, ja que la vista és espectacular, molt millor que no pas la vista que hi ha des del Pic de Coma Pedrosa. Es veuen les parròquies d’Ordino, La Massana, Canillo i Encamp, el Santuari de Nostra Senyora de Meritxell, casa meva… segurament el millor indret des de on poder contemplar i gaudir dels paisatges que formen les Valls d’Andorra.

Resumint, una molt bona excursió per a gent que, al igual que jo, encara no ha superat els 3000m ;-)

Aquí estem, a la terrassa de la Jijonenca “celebrant” el primer Beers and Blogs andorrà. Al final la participació ha estat prou bona i hem gaudit de la presència del Manu, del Kgun10, de l’Albert, del Marcel i dels TECOBs, entre d’altres.

Al principi ens hem posat a dins de la Jijonenca (des d’on no hi ha senyal del WiFi que hem muntat), però després quan ja s’han començat a alliberar les taules de fora, el Manu i jo hem sortit amb els portàtils a fer proves de connectivitat.

Jo no he tingut problemes i m’he connectat a la primera (el post el faig des d’aquí la terrassa), però el Manu encara s’hi està treballant (segur que la culpa la té el Windows ;-).

En fi, la experiència ha estat prou bona i tant de bo s’organitzin més trobades d’aquestes per arribar a conèixer a la resta de la blogosfera andorrana. Tot i que segur que serà difícil poder coincidir tots.

Amb els col·legues de la feina hem pensat de fer un Beers and Blogs per als bloggers andorrans, que ja som una bona colla i estaria bé veure’ns les cares i conèixer-nos una mica.

També hem pensat de fer la trobada d’aquí a un parell de setmanes (un dimarts o un dimecres) i trobar-nos a la Jijonenca de la plaça de les arcades. No es que siguem amics amb els de la Jijonenca, tampoc creiem que les begudes siguin barates, però es que just aquest local ens queda molt a prop de la feina i podem donar connexió a internet mitjançant WiFi. Així podríem postejar amb els portàtils mentre fem un beure i xarrem.

Què bloggers andorrans, us sembla bé la iniciativa? us van bé les dates? Qualsevol comentari i/o suggeriment seran benvinguts!