Tant el Franc com jo hem parlat vàries vegades en els nostres blogs sobre aplicacions homebrew, les quals permetien ampliar les funcionalitats de les nostres Nintendo DSs amb programes de VeuIP, de missatgeria instantània i navegadors d’Internet, entre d’altres.
És per això que m’he engrescat a escriure una sèrie de posts en els quals aprofundirem més en això del homebrew, començant per definir-lo i acabant per muntar un entorn desenvolupament per a la distribució basada en GNU/Linux, Ubuntu.
1.1 Definició
S’entén per homebrew el conjunt d’aplicacions i jocs desenvolupats per “aficionats” de forma casolana per a un dispositiu en concret, normalment una consola de videojocs.
Teòricament és necessari adquirir llicències i entorns de desenvolupament cars per realitzar aplicacions i/o jocs per als diferents sistemes d’entreteniment. No obstant, gràcies a l’esforç de molts usuaris i de comunitats molt ben assentades es pot programar per a gairebé qualsevol dispositiu, sense la necessitat d’adquirir aquests entorns de desenvolupaments.
1.2 Consoles a considerar
Tal i com acabem de dir és poden desenvolupar aplicacions homebrew per a gairebé qualsevol consola. Per fer-ho, sovint s’han de manipular aquests dispositius (ja sigui per hardware o per software) per a que acceptin programes no oficials. No obstant, algun d’aquests dispositius no requereix ninguna modificació i n’hi ha prou amb un altre producte que permeti introduir els programes casolans de forma còmoda a la consola.
La portàtil de l’empresa japonesa que es caracteritza per tenir dues pantalles (una d’elles tàctil), micròfon i Wi-Fi. Va ser llençada al mercat a principis de 2004 i en breu sortirà una tercera versió amb pantalles una mica més grans, dues càmeres de vídeo i un slot per a targetes SD.
Tot i que Nintendo no dóna suport oficial al homebrew per a aquesta consola (ni per ninguna), n’hi ha prou amb un cartutx com ara l’R4 per executar aplicacions i jocs homebrew en aquesta portàtil.
La consola open-source coreana basada en GNU/Linux i pensada per a executar homebrew.
Funciona amb targetes SD i malgrat que a nivell de hardware es inferior que la DS, té un aspecte molt positiu per al homebrew: el mateix fabricant facilita diversos entorns de desenvolupament per tal que els programadors hi facin les seves aplicacions i/o jocs sense cap tipus de restriccions.
Semblaria lògic, per tant, dedicar els següents posts a muntar l’entorn per a la GP2X. Tanmateix, ho acabarem fent per a la Nintendo DS ja que:
- Des del punt de vista de hardware la DS és més interessant (té Wi-Fi, micròfon, acceleració 3D, pantalla tàctil, etc).
- La bateria de la DS dura molt més que el que puguin durar unes piles bones en la GP2X.
- La DS està molt més estesa que la GP2X.
- Muntar un entorn de desenvolupament per a la DS en Ubuntu és, si fa no fa, igual de costós que per a la GP2X.
Fonts consultades
Home posats a criticar t’ha faltat parlar de la PSP, no?
L’enllaç de la revista Alt Magazine molt interessant, no la coneixia.
Pel que m’han comentat la PSP s’ha de “downgradejar”, hi ha firmwares falsos per la xarxa, s’ha d’executar un “exploit”… masses històries. Es per això que només he considerat la DS i la GP2X, per que no s’ha de manipular la consola.
Per no dir que no tinc la PSP i no ho hauria pogut provar xD
L’Alt Magazine està molt bé, hi ha tant articles de consoles noves, de jocs retro i de programació. Molt completa :)
Veus amb aixo tens rao, es un cachondeo de fer. Jo de fet encara no li he fet per la ma de passos que s’han de fer!