sergisogas.com

Aquesta cap de setmana vam fer una sortida en BTT amb la Gisi i el Raulo fins a l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca, una capella situada al cim d’un turó que queda prop de Tarragona.

L’itinerari va ser sortint des de Cambrils, passant per Mont-roig del Camp i arribant fins a l’ermita en qüestió. En total poc menys de 30 km (anar i tornar) que vam completar en unes tres hores tranquil·lament passejant, parant de tant en tant per beure o per fer alguna que altra fotografia.

El camí fins a Mont-roig és força entretingut. Un passeig per camins, barrancs i carreteres secundàries envoltades d’arbres que ajuden a que no castigui tant el sol mentre es recórrer al trajecte. Una vegada arribat al poble només queda creuar-lo i agafar una altra carretera secundaria que porta fins a l’ermita.

Un passeig molt “xulo” de fer que al ser tot per camins amb prou feines et pots arribar a creuar amb un parell de cotxes. A més és força senzill i l’únic tram difícil són els 4 últims quilòmetres que porten fins a l’ermita (sobretot l’últim tros on el pendent és brutal!). Per sort la panoràmica que ens trobem al final de l’excursió compensa la gran suada.

La veritat és que feia molt de temps que no m’ho passava tant bé anant en bici… tot i que val a dir que també feia molt de temps que no suava tant la samarreta per arribar a un lloc. Suposo que serà qüestió de fer més sortides i anar descobrint d’altres indrets del Baix Camp.

Aquest estiu hem tornat a fer samarretes de TECOB. Tot i semblar una tasca senzilla al final l’assumpte es va allargar i per poc que no les fem.

Que si la primera proposta no acabava de convèncer, que si millor no fer-les en color (si volíem fer color s’havia de fer un transfer o enviar-les a Barcelona per fer una impressió tèrmica), que si el color que volíem de la samarreta no s’assemblava gens al de la proposta, que si no hi havia talles en estoc, etc.

Al final i recordant una samarreta que va fer el Taekwondo Club Andorra, vam optar per una samarreta de color verd militar i el logotip en blanc:

Hem fet una tirada de cent samarretes (ens hem passat! ;), així que qui en vulgui una que passi pel despatx i agafi la talla que més li convingui. Tranquils que no us la cobrarem, són totalment gratuïtes!

Ja fa gairebé un mes que vam tornar de Londres amb el Kgun10 però no volia deixar passar l’ocasió d’explicar com van anar les minivacances.

Londres

Sembla mentida però els quatre dies de vacances van donar joc per fer molta cosa. Vam aprofitar per tornar a llocs on tant el Kgun10 com jo ja hi havíem anat però que sempre fa gràcia tornar-hi: el Parlament i el Big Ben, Picadilly Circus, el mercat de Camden, el Natural History Museum, Notting Hill i Portobello, i la visita obligada a la blue door i a la travel bookshop que s’ha de fer si vas a aquesta ciutat amb el Kgun10 ;)

No obstant, també va haver-hi temps per anar a fer de turista a d’altres llocs on no hi havíem estat, com ara el Science Museum, el National Gallery i el museu d’art modern de Londres: el Tate, on vaig confirmar que no entenc ni fava d’art modern (de tot el que vam veure l’únic que em va agradar van ser els grafits de la façana).

Finalment, visita a l’interior del Parlament per, després de passar els molestos controls de seguretat, veure la House of Lords i la House of Commons, que per resumir-ho podríem dir que va ser curiós i un xic avorrit al mateix temps.

Concert d’Iron Maien

El veritable motiu del viatge, anar a veure als Iron Maiden a casa seva i en funció de la data de l’espectacle planificar el viatge i els dies de les vacances.

El concert que va tenir lloc al Twickenham Stadium de Londres va presentar les actuacions de quatre grups en total: Lauren Harris (grup liderat per la filla d’Steve Harris, el baixista dels Maiden), Within Temptation, Avenged Sevenfold i Iron Maiden.

En total unes cinc hores de festival on destacaria la bona organització (autobusos gratuïts per arribar i marxar de l’estadi, gent facilitant informació per tot arreu, puntualitat, etc) i el poc fum de tabac que vam haver d’empassar (res a veure amb el concert de Dream Theater on vam acabar ben farts).

Llàstima que estiguéssim una mica lluny i el so era lleugerament fluix, tota la resta genial! No crec que sigui la darrera vegada que organitzi unes vacances en funció d’un concert.