Archive for January, 2008

Dos anys de blog!

Tuesday, January 29th, 2008

Doncs sí, aquesta setmana ha fet dos anys que porto escrivint les meves cabòries en aquest blog. Dos anys que han permès escriure 96 posts, rebre 476 comentaris (dels quals la meitat deuen ser meus ja que acostumo a contestar gairebé tot) i aturar 11.712 missatges d’spam (gràcies Akismet!).

Això m’ha animat a consultar les estadístiques d’aquests dos anys i fer una mitja amb les dades per veure com ha anat aquest període:

- 1206 visites al mes el primer any
- 378 visitants únics al mes el primer any

- 2605 visites al mes el segon any
- 1117 visitants únics al mes el segon any

Però el millor de tot ha estat consultar les frases clau i veure quines consultes han fet alguns dels visitants per arribar al blog:

N’hi ha hagut de culinàries:

  • passos per fer caldo
  • quin es el menjar tipic de gales
  • quin es el tipic menjar de xina

d’existencials:

  • como agradar a jesucristo
  • tot el que fa un rey en un dia normal

d’autoescola:

  • que es necesita per poder conduir una motocicleta
  • com em puc treure es carnet de moto

d’informàtica:

  • per que serveix el ventilador
  • per que a la part del darrera dels cd hi ha ratlles de colors

i d’altres que no sé ben bé com classificar:

  • els habitants de argentina com es diuen?
  • on porten a un tren espatllat
  • quin llibre regalar a la meva xicota
  • jocs per fer el dia de la dona

La veritat es que no m’esperava que l’experiència seria tant positiva i de moment encara hi ha ganes d’escriure almenys un bon parell d’anys més. Qui sap, igual arribem als cinc anys si no sorgeix una nova moda.

Kuru Kuru Kururin (Game Boy Advance)

Friday, January 18th, 2008
Kuru Kuru Kururin 1
Kuru Kuru Kururin 2

imatges d’IGN.com

Darrerament només he estat jugant a un videojoc: el Kuru Kuru Kururin. Segurament el joc de Game Boy Advance amb el nom més ximple que hi ha, i l’únic que tinc per a aquesta consola (tot i ser de Game Boy Advance s’hi pot jugar amb la Nintendo DS fent servir l’Slot-2).

El joc consisteix en dirigir un bastonet que va girant al llarg de diversos circuits, al mateix temps que s’intenta evitar que xoqui amb les parets i d’altres obstacles que hi ha al mig del trajecte.

És a dir, l’únic que s’ha de fer és evitar impactar. Ni més ni menys.

Tanmateix, i tot i la seva mecànica senzilla, hi ha circuits que són força difícils de passar i fa falta una bona dosis de paciència per superar-los, pensar abans quin trajecte recórrer i quina és la velocitat idònia en que ha de moure’s el bastonet per arribar al final del circuit.

El joc és un vici al més pur estil Tetris i no hi he parat de jugar fins que no m’he passat tots els nivells. Ni gràfics bestials ni punyetes, un joc senzill i una bona idea i ja s’han garantit un bon grapat d’hores de joc.

Llàstima que la segona part del joc no sortís del Japó, que sinó també me’l compraria :D