M’agrada moltíssim tot el que fa el Mikimoto. Des del mític Persones Humanes, fins al seu Afers Exteriors, passant per l’anunci de Font Picant (l’aigua, fina, d’agulla). Però de tot el que ha fet hi ha un programa el qual recordo amb força nostàlgia, el Pasta Gansa. Un concurs que feia a Catalunya Ràdio, on cada pregunta anava precedida per una breu història.
Vaig tenir la sort de poder assistir-hi com a públic gràcies a un viatge que vaig fer amb l’escola (el típic viatge que es fa per anar a veure les instal·lacions de TV3 i de Catalunya Ràdio). I durant el transcurs del programa vaig poder escoltar un dels meus relats preferits: Els Contes del Nano Zombi. El millor de tot va venir quan sortint del programa ens van facilitar una còpia dels diferents relats que acabàvem d’escoltar.
No obstant, només vaig decidir guardar un dels relats com a record, el qual va aparèixer fa poc mentre buscava uns papers per l’habitació. La de coses que s’arriben a guardar!
PASTA GANSA
Francesc Orteupregunta núm. 6
ELS CONTES DEL NANO ZOMBI
El carrer principal de la gran ciutat és ple de sucursals bancàries, sucursals on fan tota mena de regals als clients: bolígrafs, calendaris i caramels. Precisament això és el que busca… el Nano Zombi. Ell sap instintivament que dins de cada oficina hi ha una safata plena de caramels, i per això hi entra i el seu cap de síndria es desplaça discretament entre les cames dels clients, fins que arriba almostradortaulell. Llavors s’enfila a un cendrer de peu i l’operari descobreix sobtadament la seva mirada d’ulls blancs. El Nano pren tants caramels com pot i intenta fugir, però el seu cap pesant li impedeix avançar amb agilitat i topa contra un guarda jurat que somriu confiat. I aquell somrís es converteix en una ganyota macabra quan el Nano li mossega el nas i se l’endú entre les dents cap al carrer. Per això, si quan sou dins d’un banc entra un xaval i pren caramels, no intenteu aturar-lo perquè podria ser… el Nano Zombi.pregunta: qui presideix el Banc de Santander?
resposta: Emilio Botín.PG. 169/24
Senzillament genial :D
Síiiii!! jo me’n recordo!!! buníssiiim!! q fort, fins i tot algún cop haviem parat la classe del Kubiac per escoltar-lo (bé, 1 cop :P). I recordo el viatge en qüestió, i el programa, i també q a la sortida ens vem trobar al pare del Jordi Coll, q vivia a Barcelona i fins al moment era un misteri, i q a l’autobús anavem inventant-nos històries del Nano Zombie… no sabia d’on em venia l’afició als zombies, i ara entenc q potser aquest programa té alguna cosa a veure jejeje
de fet, cada cop q passo per davant de Catalunya Ràdio (l’últim cop fa menys d’una setmana) recordo aquell viatge… aish… snif….
Dels millors programes que recordo!!!!!
M’encantaria trobar-los en mp3!!! si algu sap on poden estar que avisi!!!
Ueo Maldia! La veritat és que mentre escrivia el post m’estava recordant de tu. Tenia el dubte de si t’hauries oblidat d’ “El Nano”, o no. Però ja veig que no :D
Mític el moment d’escoltar el Pasta Gansa en mig de classe. Això en una altra escola hauria estat impensable he he
Jo tampoc hi havia caigut fins ara, serà Zimbo un producte inconscient d’ “El Nano”? Bona pregunta…
Ep Bison! Vaig estar buscant informació per la xarxa (i per l’emule) mentre escrivia el post. Però no vaig trobar res. Seria qüestió de contactar amb Catalunya Ràdio per esbrinar si tenen quelcom del Pasta Gansa i en format digital (mp3, ogg, doc, …), i si ho volen compartir ;D
Algú s’anima?
Ja ho crec q no m’he oblidat jejeje i sembla q sí, no hi ha dubte q tant el nano zombie com el thriller son germens de zimbo ;)
si aconseguiu els programes o els guions o el q sigui aviseu!!
hola!!
heu aconseguit els mp3 amb el pasta gansa?
Ahir vam treure el tema amb la colla…
Un bon programa, i tant…
Hi ha coses que no passen de moda..:)
joana
Hola Joana,
He seguit buscant per la xarxa i per l’emule però segueixo sense trobar res. Només queda contactar amb Catalunya Ràdio, us hi animeu? :D
Merci per rescatar el relat. Homenatge zombi a:
http://perekoniec.blogspot.com/2008/02/ilustracin-aquellos-dibujos-para-els.html
He he, no es mereixen! Tant de bo tingués més relats per publicar.
Estaria bé que els de Catalunya Ràdio els publiquessin. I si pengessin els mp3 ja seria la repera!
Salut a tots els qui en el seu moment vàreu poder gaudir dels contes de l’autèntic…. nano, zombiee…. i molt especialment a aquells qui encara en guarden un bon i tenebrós record.
Despres de molt de temps buscant, he aconseguit grabacions digitalitzades del programa Pasta Gansa del Mikimoto. En tinc un fotimer del Dietari del capellà d’Alfons lo Magnànim i una barreja dels altres que feia. La joia de la corona són 4 contes de l’honorable nano zombie. Amb aquesta musica tan fabulosa… XD
Si algú vol que li passi que m’escrigui a
charliebrown150385@hotmail.com
Si algú n’ha aconseguit més, siusplau, us agrairia que m’ho comuniquessiu.
I ja per acabar, no sabia que aquests relats havies estat escrits per Eulalia Carrillo, Josep Maria Ferrer Sirvent, Francesc Orteu i Joan Tharrats. Sabeu si s’ha publicat en algun llibre tot aquest material?
P.S. No us perdeu les intervencions de Quim Monzó al Persones Humanes: tot al YouTube!
M’apunto escriure’t en breu per a que m’enviïs alguna de les gravacions. Em moro de ganes de tornar a escoltar el Pasta Gansa :)
Desconec si s’ha publicat algun tipus de material però no estaria malament que alguna editorial ho publiqués. Bé que ho fa l’Andreu Buenafuente amb els seus monòlegs (també boníssims), no?
Salut Roger!
Jo he trobat per emules i similars un munt d’audios del Pasta Gansa. “un munt no”, però unes quantes hores de riures sí. Un munt d’Alfons el Magnànim i també alguna que altra carta d’amor a na Chelsea Clinton.
Responent a en Roger, doncs sí, hi ha 2 llibres editats per Columna (ja descatalogats): Pasta Gansa i Pasta Gansa II. Jo els he trobat algun cop en alguna llibreria i me’ls he comprat. Segur que demanant-ho bé a alguna d’aquestes de tota la vida els pots aconseguir.
p.d. jo al cole tb l’escoltava :)
Doncs moltes gràcies per la teva informació Àlex!
Serà qüestió de passejar-se per les llibreries a veure si queda alguna edició oblidada. Salutacions!