sergisogas.com

M’he venut la moto! Una Kawasaki z750 de color blau i amb 110 cavalls desbocats de potència.

Ja feia temps que estava pensant en vendre-la i al final ha sorgit una bona oportunitat per fer-ho. Ho faig per que bàsicament no la utilitzo tant com m’agradaria (es passa ben bé mig any tancada al garatge acumulant pols) i per que els de l’assegurança em demanen masses peles per poder circular fora d’Andorra.

Total, que per tenir una scooter gran he pensat que és millor que la vengui.

Per sort (o no) se la queda el Kgun10. Un bon amic amb moltes ganes de moto, que de ben segur s’encarregarà de treure-li la “carbonilla” que ha anat acumulant durant aquests tres anys que l’he tingut.

Avui ja he començat a fer papers, i si tot va bé (snif snif!) a principis de la setmana que ve ja no lo tindré.

Em sap greu no haver fet cap escapada amb ella. No obstant, m’ha agradat molt tenir-la i segueixo pensant que és el millor vehicle per desplaçar-se per Andorra. Tant de bo pugui comprar-me’n una altra més endavant. Una que no contamini, amb motor elèctric i tot això. Tot i que una BMB K1200 R no estaria gens malament…

M’agrada moltíssim tot el que fa el Mikimoto. Des del mític Persones Humanes, fins al seu Afers Exteriors, passant per l’anunci de Font Picant (l’aigua, fina, d’agulla). Però de tot el que ha fet hi ha un programa el qual recordo amb força nostàlgia, el Pasta Gansa. Un concurs que feia a Catalunya Ràdio, on cada pregunta anava precedida per una breu història.

Vaig tenir la sort de poder assistir-hi com a públic gràcies a un viatge que vaig fer amb l’escola (el típic viatge que es fa per anar a veure les instal·lacions de TV3 i de Catalunya Ràdio). I durant el transcurs del programa vaig poder escoltar un dels meus relats preferits: Els Contes del Nano Zombi. El millor de tot va venir quan sortint del programa ens van facilitar una còpia dels diferents relats que acabàvem d’escoltar.

No obstant, només vaig decidir guardar un dels relats com a record, el qual va aparèixer fa poc mentre buscava uns papers per l’habitació. La de coses que s’arriben a guardar!

PASTA GANSA
Francesc Orteu

pregunta núm. 6

ELS CONTES DEL NANO ZOMBI
El carrer principal de la gran ciutat és ple de sucursals bancàries, sucursals on fan tota mena de regals als clients: bolígrafs, calendaris i caramels. Precisament això és el que busca… el Nano Zombi. Ell sap instintivament que dins de cada oficina hi ha una safata plena de caramels, i per això hi entra i el seu cap de síndria es desplaça discretament entre les cames dels clients, fins que arriba al mostrador taulell. Llavors s’enfila a un cendrer de peu i l’operari descobreix sobtadament la seva mirada d’ulls blancs. El Nano pren tants caramels com pot i intenta fugir, però el seu cap pesant li impedeix avançar amb agilitat i topa contra un guarda jurat que somriu confiat. I aquell somrís es converteix en una ganyota macabra quan el Nano li mossega el nas i se l’endú entre les dents cap al carrer. Per això, si quan sou dins d’un banc entra un xaval i pren caramels, no intenteu aturar-lo perquè podria ser… el Nano Zombi.

pregunta: qui presideix el Banc de Santander?
resposta: Emilio Botín.

PG. 169/24

Senzillament genial :D