sergisogas.com

Mendoza

Tercer i últim post sobre Argentina en el qual parlaré sobre Mendoza, “tierra del sol y del buen vino”… tot i que no vaig acabar provant el vi. Però el que si vaig fer va ser gaudir del menjar (“asados”, “milanesas”, “empanadas”, “alfajores”, “lomos”, pizzes, pastes, …uf!) i descobrir la famosa hospitalitat argentina de la qual havia sentit a parlar tant.

M’hi vaig quedar uns deu dies (va ser on més temps hi vaig estar) el qual em va permetre recórrer a fons la ciutat. Vaig visitar les places, els parcs, algun que altre pub, shoppings, … vaig anar al cine, als museus, al zoo, vaig veure espectacles al carrer, … En definitiva, una bona dosis de turisme urbà a base de passejades i autobús, tot i que també vaig tenir temps de fer alguna excursió (impressionant El Canón del Atuel!).

També vaig tenir la sort de coincidir durant la Fiesta de la Vendimia, un seguit de festes majors on Mendoza i els districtes dels voltants es posen les millors gales, per celebrar actes festius amb un element en comú: el vi. Tot un espectacle amb un alt atractiu turístic i que fa venir gent de totes les parts del món.

Però el que més em va atraure l’atenció va ser el pla urbanístic de la ciutat. Resulta que tots els blocs de cases de Mendoza estan envoltats de recs. D’aquesta manera poden tenir totes les voreres dels carrers envoltades d’arbres (ideal per als dies de sol ;-). Una idea boníssima si no fos per que els recs acabaven acumulant gran part de la brossa que llença la gent.

Per acabar vull afegir que han estat unes vacances inoblidables. Ja tinc ganes de tornar-hi per veure més coses de Bariloche i Mendoza, i per visitar indrets que no he pogut fer durant aquest viatge com ara la Tierra del Fuego, el Glaciar Perito Moreno, les Cascades d’Iguazú, Ushuaia i Puerto Madryn, entre d’altres.

Bariloche

Seguim amb el segon dels tres posts sobre Argentina per parlar de San Carlos de Bariloche. Una ciutat d’uns 100.000 habitants que està situada al nord-est de la Patagonia i en ple centre del Parc Nacional Nahuel Hapi.

A primer cop d’ull sembla un típic poblet suís: cases de dos pisos, façanes de fusta, xocolateries, botigues d’esports, centres comercials, salons de té, restaurants… però a mesura que vas passejant vas descobrint edificis (sobretot hotels) que trenquen l’harmonia urbanística i que recorden al Pas de la Casa. No obstant, no deixa de tenir el seu encant hi ha indrets realment guapíssims.

Però el millor de tot és el lloc on es troba, just al mig del Parc Nacional i a la costa del llac que dóna nom al parc. Un llac amb més de 560 quilometres quadrats i més de 450 metres de profunditat. No si en el fons els llacs que tenim a Andorra no deixen de ser basses d’aigua :D

Resumint, un paradís de boscs, llacs, rius, muntanyes, pics, cascades, glaceres, estepes, deserts, … sens dubte els paisatges més espectaculars del viatge (per no dir els millors que he vist mai). Pel que vaig decidir quedar-m’hi més temps del que en un principi havia planejat, i per aprofitar per fer un bon grapat d’excursions.

Tot i que a l’hora de la veritat no eren excursions sinó tours amb microbús amb parades contades a miradors per a fer quatre fotos, menjar i comprar souvenirs (típic). La pròxima vegada que hi vagi (la qual cosa espero poder fer ;-) ja miraré de contractar excursions per fer amb bici o en trekking.

Finalment afegeixo un parell de coses per a qui estigui interessat en anar-hi alguna vegada:

• Visitar El Bosque de Arrayanes. Un bosc d’arbusts únics al món (hi havia un altre al Japò però es va cremar fa poc). S’hi pot arribar en vaixell, o bé amb excursions amb bici o a peu. Jo hi vaig anar i tornar en vaixell, d’haver-ho sabut hi hauria anat en vaixell i tornat a peu. Imprescindible!
• Intentar no passar totes les nits a Bariloche. Pels voltants hi ha pobles molt més macos que no s’han deixat “prostituir” per l’ànsia hotelera i urbanística. Els pobles de Villa La Angostura i San Martin de los Andes en són un bon exemple.

NOTA: Els panorames els he muntat amb hugin. Un programa per a fer panorames boníssim i que ja va comentar en el seu moment el Carles.