sergisogas.com

Buenos Aires

Comencem per fi amb el primer dels tres posts que tinc pensat fer sobre les meves darreres vacances a Argentina, el país del tango, del mate, del “asado”, i dels “alfajores”. Un país on les distancies són grans, molt grans!!! on el futbol és més que una religió i a on agafar un autobús aporta les mateixes sensacions que pujar al Dragon Khan.

El viatge el vaig començar visitant la capital, Buenos Aires. Em vaig basar en aquesta guia per fer el recorregut de la ciutat i el que en un principi tenia pensat fer en uns quatre dies, al final ho vaig fer en tres (i encara va sobrar temps per anar a veure un espectacle de tango i un cafè-concert).

D’aquesta manera vaig visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat com “El Obelisco”, “Caminito”, “La Cancha de Boca”, “El Cementerio de la Recoleta”, “El Jardín Japonés”, “El Puente de la Mujer”, “Puerto Madero”, “La Casa Rosada” i el “Teatro Colón”, entre d’altres.

Val a dir que visitant la capital t’acabes fent una idea de la situació que es viu el país actualment: inseguretat, crisi (arriben a finançar el calçat), monuments tancats, carreteres en mal estat, policies de carrer amb armilles antibales… al cap i a la fi una situació gens agradable fins i tot per a la gent d’allà.

Això, juntament amb que vaig trobar el “La Casa Rosada” i el “Teatro Colón” en fase de restauració, van fer que Buenos Aires em decepcionés una mica i decidís marxar abans. Una llàstima tenint en compte el que va arribar a ser Buenos Aires fa uns anys, i el gran potencial que te l’Argentina.

Tant de bo es repartissin millor tots els diners que s’estan gastant a la zona de “Puerto Madero” (la zona més “chic” de la ciutat) i el turista es trobés amb una ciutat més maca, arreglada i segura.

El humor que nos sale de los fogones

Aquest és el títol de l’obra de teatre que vaig anar a veure aquest cap de setmana passat a Barcelona. Es podria dir que en ma vida he anat al teatre, i coses de la vida que la setmana passada hi vaig acabar anant un parell de vegades.

Hi vaig anar sense saber de què anava, sense conèixer a ningun dels actors i sense haver llegit res de l’obra. Senzillament vaig passar per davant del Club Capitol (a dalt de tot de Les Rambles) i em va semblar que podria estar entretingut.

A l’igual que en l’obra que havia vist feia quatre dies, en aquesta també hi participaven tres actors. No obstant, els actors només interactuaven entre ells al principi i al final de la obra, pel que l’obra acaba sent tot un seguit de monòlegs (un per cada actor).

L’obra va durar un bon parell d’hores i la vaig trobar divertidíssima, fins al punt que vaig acabar amb mal de panxa i de galtes de tant riure. Molt més divertida que no pas l’obra que vaig anar a veure d’EL TERRAT. A més, els actors van tenir el detall d’esperar-se a la sortida per rebre les salutacions i felicitacions del públic (tot un detall que no havia vist fer mai).

Total, que qui estigui per Barcelona i tingui ganes de passar una bona estona, que no deixi d’anar a veure aquest espectacle. Segur que s’ho passarà dallò més bé!

Ahir a la nit vaig anar a Encamp a veure La Vida Mata, un espectacle d’EL TERRAT on hi participen Fermí Fernandes, David Fernández i David Ramírez, tots tres col·laboradors del programa Buenafuente i Homo Zapping de la cadena Antena 3.

L’espectacle dura una hora i mitja i s’autodefineix com “una obra d’humor intel·ligent”. Està formada per diversos sketchs i monòlegs combinats amb música i audiovisuals. Tot i tenir alguns moments fluixos, l’obra està prou bé i vaig acabar passant una bona estona (com amb quasi tot el que produeix EL TERRAT). No obstant, em va costar acostumar-me a sentir al Fernandes i al Fernández parlar en català (des de que el Buenafuente va anar a Antena 3 que no segueixo gairebé res del que fa).

Llàstima que la sala de festes d’Encamp no estava plena al 100%, que per una vegada que ve porten un espectacle com aquest penso que val la pena anar-hi. No si en el fons he de reconèixer que a Andorra es fan propostes interessants, l’únic que s’ha d’estar al cas de les diferents agendes culturals que hi ha al país, especialment de les comunals.

Ahir vaig estar remenant la SystemRescueCd, una distro GNU/Linux molt lleugera (pesa uns 120 MB) que arrenca des d’un live CD i que està pensada per reparar sistemes que han quedat malmesos. A més, també porta utilitats de xarxa, eines per particionar i permet treballar tant en mode consola com en mode gràfic.

El cas és que necessitava recuperar les dades d’un disc dur que tenia espatllat, pel que vaig anar a la web i vaig descarregar la darrera versió d’aquesta distribució. Una vegada fet això va ser tot bufar i fer ampolles: posar el CD i dir quin tipus de teclat tinc, la resta es va detectar tot de forma automàtica. A partir d’aquí va ser muntar el disc dur, muntar un pendrive i copiar les dades que necessitava del disc dur al pen drive, i llestos!

La veritat, no em pensava que fos tant senzill. Quasi em va saber greu i tot no haver de consultar per internet i entrar més comandes en el terminal, costum de que no em funcionin les coses a la primera suposo :D