sergisogas.com

demà

Actualització 22-12-2006: Sé que sembla mentida però fins ara no he trobat una estona per escriure un parell de línies sobre el concert, i d’això ja fa gairebé un mes. Aprendré algun dia a organitzar-me millor?

El concert va ser una passada, el millor que he vist fins al moment. També s’ha de dir que ha estat el tercer gran concert al que he anat i que segurament va ser per això que en vaig sortir tant impressionat, però és que l’espectacle que vaig veure al Palau va ser bestial!

La posada en escena, el Sant Jordi a rebentar (més de 20000 persones si no vaig entendre malament), la música, el show que van muntar, l’Eddie en acció (que per cert, és “feo que te cagas”)… A més feia molt de temps que esperava veure aquest grup (sobretot en Bruce Dickinson) i va complir totalment les meves expectatives.

Visca Iron Maiden i la mare que els va … !

Al acabar el concert van dir que tornaran a l’estiu del 2007 per tocar temes d’àlbums antics (del quart al vuitè crec). A veure si puc tornar-hi que ja tinc ganes de tornar-los a veure.

Ara ja he vist 3 dels meus 4 grups preferits, només em queda per veure TOOL. Llàstima que no parés atenció ja que van venir a Barcelona el passat tres de novembre. La propera vegada no se m’escaparan!

Han passat gairebé tres mesos i mig des de que el Kgun10 (”you’re still a cábron”) em va regalar el joc del Brain Training, i per fi ja tinc la Nintendo DS Lite en les meves mans.

Al final me l’ha regalat la meva xicota, la qual s’ha passat tres pobles amb el tros de regal que m’ha fet (I love you sweety :_-). Suposo que al final s’ha cansat de veure’m bavejar cada vegada que veia a un nen amb una DS (es pot saber que fa un nen de deu anys amb un gadget com aquest?), i per això ha decidit regalar-me-la. Però que consti que estava aguantant com un campió, i que tenia pensat comprar-la una vegada passessin les festes de nadal.

En fi, ara em tocarà demanar-li al Kgun10 que em torni el Brain Training (”que no tiene morro ni ná” el col·lega), comprar els filtres per protegir la pantalla tàctil, i comprar algun que altre joc. Estava pensant en el Metroid, el Mario Kart, o algun del Mario, però no ho tinc massa clar encara, serà qüestió de començar a llegir reviews per acabar de decidir-me. Algú me’n recomana algun? algú ha provat el Nintendo Browser, l’English Training o el Big Brain Academy?

Actualització: Ja he comprat i posat els protectors per a les pantalles i demanat el joc del Brain Training. Ja escriuré un review de la consola i del joc quan els hagi provat en profunditat.

Al cap d’un temps d’emprendre la idea del blog vaig començar a tenir comentaris no desitjats, és a dir, spam.

No sé per què però fins al moment no m’havia parat a pensar en que els blogs poguessin arribar a tenir aquests tipus de problemes. Però de fet, és igual de senzill muntar una màquina per a que enviï e-mails a dojo, que muntar’n-en una altra per a que intenti afegir comentaris en les entrades dels blogs.

Per sort amb WordPress (l’eina de blogging que utilitzem els TECOBs) existeix l’Akismet, un plugin que ja ve instal·lat i que l’únic que s’ha de fer per activar-lo és crear un compte a WordPress.

Una vegada s’instal·la, els missatges que són sospitosos de ser no desitjats van a parar a una cua de moderació diferent a la dels comentaris, i si en quinze dies no s’han esborrat o marcat com a no spam, s’esborren de forma automàtica. A més, no s’envia cap e-mail alertant de que ha arribat un nou comentari.

Ja fa quatre mesos que vaig activar aquest plugin i de moment m’ha capturat 344 missatges d’spam (la majoria dels quals van a parar als posts de l’ibook i de Lordi), amb tant sols un fals positiu (qui va enviar el comentari va afegir molts enllaços i el sistema el va marcar com a spam). Sens dubte un must-have per als usuaris de WordPress.

La setmana passada vaig llegir el llibre El viaje a la felicidad d’Eduard Punset, un escriptor i divulgador científic català, conegut per ser el presentador del programa Redes (La 2) i de El primero de la clase (TVE).

Vaig assabentar-me del Sr. Punset quan va començar a postejar en el seu blog, i des de llavors que el segueixo, ja que acostuma a parlar de temes científics i d’actualitat. És per això que quan em vaig topar amb aquest llibre mentre xafardejava per una llibreria de Cambrils, vaig decidir comprar-lo sense pensar-m’ho.

El llibre, tal i com el nom indica, aprofundeix sobre les diferents claus que s’han d’aconseguir per arribar a la felicitat, però no a nivell personal, sinó a nivell d’espècie i de societat complexa. Desmitificant conceptes com ara els diners, la salut, l’educació i la família, entre d’altres.

Un total de 200 pàgines dividides en 8 capítols, i repletes de contrastacions científiques de diferents camps (com ara la biologia, la psiquiatria, la neurologia, la sociologia o l’antropologia), anècdotes personals, entrevistes i reflexions molt encertades, de les quals m’agradaria destacar dues del darrer paràgraf del primer capítol:

… la sociedad moderna ha invertido demasiado en frigoríficos, lavavajillas, coches, grúas, carreteras o equipos digitales y demasiado poco en valores intangibles como el compromiso con los demás o la felicidad …

… la felicidad no depende tanto del nivel de inversión en la perpetuación de la especie y el equipamiento, como de algo menos tangible caracterizado por actitudes y valores vinculados al mantenimiento de la especie en condiciones sostenibles …

La veritat és que el llibre m’ha sorprés gratament i segurament compraré algun altre d’aquest mateix autor. Aquest mes es publica un nou llibre del Sr. Punset: El alma está en el cerebro, el qual sembla força interessant. No obstant, Cara a cara con la vida, la mente y el Universo també té bona pinta. Ja veurem quin compro abans.