Some Kind of Monster (2004)

Fa uns dies que vaig mirar la pel·lícula Some Kind of Monster, un documental que cobreix un període de crisis del grup Metallica. Me la va recomanar un amic i ja portava uns quants dies pensant en escriure un parell de línies.

El documental comprèn l’etapa des de que marxa el baixista del grup (2001), fins a la publicació del darrer àlbum St. Anger (2003). I el que comença sent la història de com un grup heavy (per a alguns el millor que hi ha) enregistra i prepara un àlbum, acaba sent un relat de les mil i una dificultats que afronta la banda.

Els problemes amb la beguda d’en Hetfield, la querella que van tenir contra Napster, les picabaralles entre el Hetfield i l’Ulrich (pobre Kirk, la paciència que ha de tenir aquest home!), les teràpies de grup a les quals es van sotmetre, etc. Si és que en el fons, la vida d’una estrella del rock no és gens fàcil… Per sort al final tot acaba bé i com a gran grup que són, aconsegueixen superar tots els entrebancs i enregistrar un disc molt bo.

Malgrat que la pel·lícula dura més de dues hores, aquesta no es fa llarga (al contrari). Personalment em vaig quedar amb les ganes de saber més de cada un dels membres. Clar que fer això implicaria allargar el documental un parell d’hores més, i tampoc és “plan”.

Sembla que darrerament m’estic afeccionant a veure documentals (ja vaig comentar quant em va agradar el documental del Kevin Smith aquí), i la veritat és que el gènere m’atrau força. Algú podria recomanar-me’n d’altres de semblants? que no siguin els de Michael Moore o el de Super Size me.

4 Responses to “Some Kind of Monster (2004)”

  1. oscarmaldia Says:

    Doncs aquest el tinc pendent, però et recomano q vegis “Forgotten Silver” (http://www.imdb.com/title/tt0116344/), del Peter Jackson, “Cravan vs Cravan” o “La leyenda del tiempo” (de Isaki Lacuesta), “Guns on a Clackamas” (http://www.imdb.com/title/tt0113239/) de Bill Plympton, etc., tot i q son “mockumentals” (”mockumentary”) y no documentals… és clar q el q mola es veure’ls sense saber q no son exactament documentals… :/

    Per cert, ja has vist “Clerks 2″?? xDD

  2. sogas Says:

    Prenc nota oscarmaldia! La veritat és que no em sona ningun dels que em recomanes, però coneguen-te segur que són material de primera. Ja els miraré i et diré que tal.

    Encara no he vist Clerks 2, me’n moro de ganes! Estic esperant a veure si la passen d’una p*ta vegada aquí a Andorra. Però molt em temo que l’acabaré veient quan surti en DVD :-(

  3. jax Says:

    - Fa poc em van passar una col·leció de dvd que es diu “the blues”, hi ha 8 pel·lícules (em sembla… potser són 7 o 10 no sé…), dirigides per tios majoritàriament coneguts. Cada una de les pelis es basa en un episodi, època o artista concret en la història del blues, música a l’origen de molts dels estils musicals del segle XX. Fins i tot si el blues no et motiva gaire, crec que val la pena fer-hi una ullada… jo ho vaig trobar molt interessant.
    - Dins l’estil rockumentary/mockumentary, si no l’has vist, és INDISPENSABLE que vegis “This is spinal tap”.
    - Jo personalment, estic pendent de veure el que Martin Scorsese ha fet sobre el Bob Dylan i el “Some kind of monster” del que parles…

  4. sogas Says:

    També prenc nota jax, gràcies per les recomanacions! Començaré pel “This is spinal tap”, a veure que tal. Tot i que el del Bill Plympton m’atrau força també… ja veurem.

    Ostres, déu n’hi do com ha crescut la llista de pel·lícules que tinc per veure ara. I amb un sol post!

Leave a Reply