|
|
Aquest cap de setmana m’he tornat a quedar a Andorra, i donat que queden pocs dies d’estiu vaig decidir aprofitar-lo al màxim. D’aquesta manera dissabte me’n vaig anar d’excursió amb el Kgun10 a fer el Pic de Coma Pedrosa.
Està situat a la parròquia de La Massana i és el pic (corregiu-me si m’equivoco, si us plau ;-) més alt d’Andorra (té una alçada de 2942m).
És una excursió que intento fer cada any (si més no arribar al refugi, i si m’hi puc quedar a dormir encara millor!) ja que per a mi és la més maca que es pot fer a Andorra. Té de tot: bosc, rius, tarteres, cascades, estanys, … una “passada”. A més, no és molt difícil de fer i en poc més de tres hores et plantes a dalt de tot del cim (nosaltres vam trigar 3h i 10min i això que vam parar per fer fotos, per beure aigua, per agafar aire, etc.).
De l’excursió cal destacar el refugi pel bon estat en que es troba (crec que és l’únic d’Andorra que està vigilat durant tota la temporada) i pels luxes que hi pots arribar a trobar, des de dutxes, fins a refrescs a uns preus quasi prohibitius (una Coca-Cola de llauna a 3,5€, ouch!).
De fet puc dir que he estat en hotels de tres estrelles més “cutres” que aquest refugi, pel que sempre recomano passar-hi almenys una nit. De veritat que val la pena!
|
|
|
Si Sr. una excursio molt simpatica on jo destaco el Llac Negre que m’agrada molt i on m’he capbuçat per primera vegada!
I ara que sabem on esta la Pica d’Estats, a veure si l’anem a fer algun dia
Doncs això, a veure quan anem a fer La Pica. Ja fa força temps qui hi penso però no ho acabo de madurar.
Algun dia d’aquests, no?
Molt divertida la foto a la que surts tu ^_^ ja l’havia vist (de fet la vaig veure el dia 6 quan vas publicar el post), però com que ja fa dies que no actualitzes… ¬¬’
També em va fer molta il·lusió veure la foto de l’entrevista al diari quan vaig descobrir el teu blog!!
Wow!!! No estic 100% segur de si ets realment qui em penso que ets (tela amb la frase, eh?), però en cas de ser-ho suposaria una gran i molt agradable sorpresa.
Maldia! (Sánchez Buendia por aquel entonces ;-) La veritat és que m’ha costat endevinar qui podries ser (un està molt espès a primeres hores del matí)… ja podries haver donat alguna altra pista noi!
Així que dius que ja feia dies que llegies el blog? això s’avisa home! havies d’haver-me enviat un comentari abans. Com vas descobrir el blog?
Buf! m’han vingut moltes coses al cap en un moment… tot bé noi? què és de la teva vida? per on pares ara? el grup de lilith era on tocava la teva xicota, oi?
Si que fa dies que no actualitzo ^_^! però d’aquesta setmana no passa. Stay tuned!
jajaja m’has descobert molt ràpid!! xD volia una mica més de suspese, però ja veig q no ha pogut ser…
el blog el vaig descobrir pel google, pq de tant en tant em poso melancòlic i faig busquedes rollo “blog andorra”, o amb noms de gent, per veure com us va… l’any passat vaig trobar el blog de la gemma grau (ara inactiu totalment desde fa temps) i aquest any he trobat el teu ;)
Sí q fa temps q et segueixo, només has de buscar la meva IP a les estadístiques, i veuràs una q cada dia es passa per aquí (tot i q sé q no actualitzes cada dia jejeje, però per si un cas)
M’alegro molt de q et vagi tant bé tot, estàs q no pares!!! per cert, l’altre dia un amic va portar el “brain training” i l’altre de brain nosequé, i em vaig enrecordar de tu… la veritat és q quedarás enganxat!! és un vici!! però bueno, jo prefereixo comprar-me la Wii en un parell de messos ;)
En fi, ja anirem parlant home!! jo bé, a barcelona tancant temes de la vida mentre acabo de trobar el meu lloc definitiu jejeje
En fi, una abraçada ben forta Sergi!! i records a la Gisela!! (igual ni s’enrecorda…)
Ostres noi, per fi t’he vist en plan karateka saltan com una cabra de les muntanyes…
Molt xula l’excursió, a veure si m’apunto algun dia :S
Fins ara xeic!
Ueo marcus! El regal de la cinta de samurai va ser tot un detall, penso posar-me-la cada vegada que faci un cim.
A veure si m’apunto jo algun dia a anar a un dels teus actes protocol·laris. Tinc ganes de veure’t trajat, i parlant amb un ministre o ambaixador de forma refinada :-D
Més suspens? vaig estar una mitja hora menjant-me el “tarro” pensant qui m’havia deixat el comentari, al final el nick de maldia et va delatar ;-)
El tema de les estadístiques és una cosa que no miro (no hi ha temps!), i sempre acabo pensant que només em llegeix ma germana, els companys de feina, i un parell d’amics més. Segurament començaré a fer un cop d’ull a les estadístiques ara. També hauré de vigilar que publico al blog…
Em moro de ganes de quedar-me enganxat, però encara no m’he comprat la consola (per nadal espero). El pitjor de tot és que el col·lega que em va regalar el joc (el Kgun10) es va comprar la consola fa un parell de setmanes, i ara el joc el te ell :-(
I en quant a la Wii… li tinc unes ganes també!!!
Si més no vas fent cosetes. He estat mirant per sobre la teva web i m’ha passejat una mica pels links que hi tens, tot té molt bona pinta. Quan tingui més temps hi navegaré amb més tranquil·litat. Ja et diré el que.
Igualment oscarmaldia!!! M’he posat molt content en saber de tu. Oh! i records de ma germana (per descomptat que se’n recorda ;-)
Ei, Sergi, que jo també llegeixo el teu blog. En això sóc com l’Oscar, de tant en tant m’agafa la nostàlgia i us busco al google. Una vegada va deixar un missatge al meu blog i a mi si que em va costar molt més endevinar qui era!
Em vaig quedar molt impressionada amb el teu relat i les fotos del teu viatge a l’argentina, pero no se’m va ocorre un missatge en aquell moment i ho vaig deixar correr. Però avui he pensat que millor dir algo, encara que no fos gaire ingeniòs :-)
A més, ha estat una mica providencial, doncs ens vam veure el dissabte a Ponts!!! Nosaltres sempre parem a Ponts per a comprar un croissant gegant a Cal Peretó (veure foto a: http://capdesuro.blogspot.com/2007/05/croissants-de-ponts.html) i a fer el canvi de conductor, doncs jo sempre condueixo de Ponts a Andorra i al reves.
Ja per acabar, sento dir-vos que us he guanyat en això de la Wii, jo ja la tinc :-) L’acabo de baixar d’Andorra (on, clar, son més econòmiques que a Barna). Els gràfics són sencills, sobretot comparats amb els de les noves generacions de consoles (el meu germà té la Play II), però per algú com jo que la última consola que va tenir va ser una Game Boy, estan super bé ;-) Com a joc adicional vam agafar el Zelda i es força entetingut, sobretot quan vas a pescar :-)
A veure si algun dia, més que un comentari virtual, fem un sopar o preparem alguna sortida a algun lloc. A mi em faria molta il·lusió tornar-vos a veure i xerrar una bona estona per posar-nos al dia!!!
Ueo Gemma!
També em llegeixes? No si al final tindré molta més audiència de la que em penso. Hauré de vigilar que poso i prestar força atenció al que publico ^_^
M’alegra que t’agradessin els relats d’Argentina, tant de bo pugués publicar més relats com aquells i més sovint (així voldria dir que viatge molt ;-). A mi em va alegrar moltíssim veure’t l’altre dia. Quant de temps, no? Però encara m’ha fet més gràcia veure que m’has deixat un missatge al blog. Hauries d’haver escrit abans dona! :D
Vaja home! Un altre que ja té la Wii i jo sense poder comprar-la encara, això és un complot!!! XD
Doncs trobo que has fet molt bé comprant-la. De segur que t’ho passaràs molt bé. Jo l’he provat unes quantes vegades a casa d’un col·lega i ja fa dies que em volta al cap el comprar-la, però no és bon moment encara. Ara que si vols un joc divertit per a la Wii, prova el Rayman Raving Rabbids (bestial el llançament de vaca!).
Doncs jo per mi encantat de quedar, tot i que ho veig difícil ja que estem força “desperdigats”. A més he perdut el contacte amb gairebé tothom. Però per intentar-ho que no quedi! a mi també em faria gràcia saber que se n’ha fet de la resta d’excompanys.
Fins a la propera Gemma, cuidat!!!