sergisogas.com

Ja fa tres dies que m’he instal·lat la darrera versió d’Ubuntu a la feina. Dimarts passat em va entrar la dèria i vaig aprofitar per formatejar tot el sistema i reinstal·lar-ho tot de nou (a veure quan arriba el dia en que no s’hagi de formatejar un PC).

Trobo molt bé que hagin decidit ajuntar la live i la install en un sol CD, ja que al final, al descarregar també les versions de powerpc, acabava tenint un munt de CDs. Tot i que encara estaria millor que ho agrupessin tot en un sol DVD. Dos DVDs tampoc aniria malament (un per x86 i un per powerpc), així hi hauria espai per posar paquets i no caldria descarregar-los d’internet.

Ja era hora que el mètode d’instal·lació fos gràfic, sobretot la part de particionar el sistema de fitxers. És nota que aquesta vegada la gent de Canonical s’han posat en cura i han volgut deixar una distribució amb una part gràfica que no té res a veure amb les versions anteriors.

Icones noves, paleta de colors nova, un sistema de menús més clar i endreçat… la veritat és que s’han posat les piles en l’aspecte gràfic (que ja tocava!) i per primera vegada, he notat que l’ordinador que tinc a la feina (AMD 1 GHz amb 1 GB de RAM) és queda curt de recursos al moment de treballar amb el Linux.

Tanmateix, hi ha un parell de coses que no m’acaben de convèncer:

• Em sobren les ratlles verticals que surten en les barres de progrés.
• Trobo que el diàleg de tancar la sessió, reiniciar i apagar queda massa gran per culpa dels botons que han posat (m’agradava més abans, amb els radio buttons petits).
• Crec també que s’han passat amb els embellidors dels icones, finestres i demés.
• Em costa creure que encara segueixin amb el marró com a color base per a la distribució. No hi ha altres colors que puguin representar humanitat?

Ja està, ja tinc la moto!!! Ahir a la tarda em van trucar per dir-me que ja la podia anar a recollir, i avui al matí l’he anat a buscar.

Al final m’han hagut de posar la injecció nova. Per sort no m’ha tocat fer-me’n càrrec (i pobre d’ells!), ja que la broma ha sortit per uns 1500€ segons m’ha dit el mecànic. També m’ha comentat que els de Kawasaki els hi han enviat (al concessionari) el recanvi sense càrrec, ja que es veu que passa sovint això de que es trenqui la injecció al moment de treure els topes.

El més bo de tot es que ara tampoc tinc els topes que duia la moto al venir de França (totes les motos de França no poden tenir més de 100cv, tinguin la cilindrada que tinguin), i ara enlloc de 100cv en tinc 110! Vaig entrar amb una scooter gran, i he sortir amb una moto de veritat!!! Mama perdona’m…

No obstant, segueixo pensant que em sobren cavalls i que els topes han d’estar al cap del conductor, i jo en tinc uns quants. De ben segur que em seguiran passant les Aprilies 250cc i les CBRs 125cc trucades.

Amb els col·legues de la feina hem pensat de fer un Beers and Blogs per als bloggers andorrans, que ja som una bona colla i estaria bé veure’ns les cares i conèixer-nos una mica.

També hem pensat de fer la trobada d’aquí a un parell de setmanes (un dimarts o un dimecres) i trobar-nos a la Jijonenca de la plaça de les arcades. No es que siguem amics amb els de la Jijonenca, tampoc creiem que les begudes siguin barates, però es que just aquest local ens queda molt a prop de la feina i podem donar connexió a internet mitjançant WiFi. Així podríem postejar amb els portàtils mentre fem un beure i xarrem.

Què bloggers andorrans, us sembla bé la iniciativa? us van bé les dates? Qualsevol comentari i/o suggeriment seran benvinguts!

Cada any el Comú d’Andorra la Vella organitza uns concerts de rock per a les nits dels dijous dels mesos de juliol i agost. Enguany hi haurà diverses novetats, però la que cal destacar és la retransmissió dels concerts en directe per internet, gràcies a nosaltres.

No vull repetir res que ja hagin dit els meus companys sobre aquest esdeveniment (podeu llegir els seus posts aquí i aquí), pel que em limitaré a afegir el programa per a aquest estiu:

Així que si no us trobeu a Andorra en algunes d’aquestes dates, podeu escoltar els concerts en directe mitjançant els diferents enllaços que hi ha en la pàgina dels Dijous de Rock. Cada dijous a partir de les 22h 22.30h (o 23h).

Dimarts vaig començar a veure la pel·lícula An Evening With Kevin Smith i com durava molt (més de 3 hores) vaig decidir veure-la en dos tongades. Per sort aquesta tarda “no tenia masses coses a fer” i m’he posat a acabar de veure-la i així de pas, fer temps fins al vespre per anar al Dijous de Rock.

El film en qüestió és més aviat un documental que recull un resum de les conferències que va realitzar el Kevin Smith (director de Clerks i Mallrats entre d’altres) per diferents universitats del Estats Units, i a on es dedica a respondre preguntes de diferents estudiants.

Personalment he trobat aquesta pel·lícula boníssima, genial, awesome! i la recomano a tothom que tingui ganes d’estar unes 3 hores assegut al sofà passant una bona estona. Totes les respostes acaben sent un vivència personal del director i tot plegat sembla un recull de monòlegs sobre la indústria de Hollywood y la vida personal del director, amb acudits de cigales i conys pel mig.

Sembla mentida que sigui ell qui interpreta a Silent Bob en les seves pel·lícules (on gairebé només obre la boca per fumar), i que desprès sigui capaç d’allargar-se ben bé mitja hora per contestar una pregunta. Increïble.

Per acabar només vull afegir que el Sr. Smith també té un blog (del qual confesso ser un assidu visitant), i que al igual que en aquest film/documental, no es talla ni un pèl en postejar sobre les seves vivències personals.

Aquesta tarda he tornat a llegir Museum, una al·lucinada escrita i dibuixada per Fernando de Felipe, i editada per Glénat l’any 1994. Un còmic que m’agrada llegir de tant en tant (és llegeix en poc més de 20 minuts) i que sempre que ve algun col·lega a casa i té una mica de temps li deixo per a que el llegeixi. De fet sempre recomano llegir aquest còmic a gent que no li agrada aquest tipus de lectura.

En aquest còmic, de Felipe ens proposa un viatge a través de cadascun dels objectes curiosos (al algú li sona el cap miniaturitzat de la portada?) que formen part del Museu del Col·leccionista Compulsiu, darrera dels quals s’amaga una història d’humor força macabre. Per fer-nos una lleugera idea, aquest còmic ve a ser una barreja entre Four Rooms i Hostel, però sobre paper.

És increïble el poder narratiu de l’autor i la facilitat que té per crear històries. No obstant, també destaca pel grafisme que utilitza en els seus treballs. Un estil de dibuix molt personal e inconfusible, així com un colorejat molt particular. L’home va ser professor de belles arts i això és nota.

Sembla però que de Felipe s’ha desvinculat completament del món del còmic ja que des dels anys 90 que no publica res. Fins i tot ha deixat una història sense acabar. L’últim que vaig llegir d’ell va ser en un fòrum on deien que feia guions per pel·lícules, cosa que no em sorprendria.

Actualització 06-07-2006: Doncs sí, ha fet guions de pel·lícules. Entre elles Darkness segons l’IMDb. Chapeau per de Felipe!

El mes passat va fer dos anys que em vaig treure el carnet de moto gran (per portar fins a una 400cc), i com ha passat el temps suficient, ara ja puc portar una moto d’alta cilindrada. Total, que el dilluns vaig anar a demanar el canvi de carnet per poder conduir motos d’alta cilindrada, i treure així el kit de limitació que tinc posat a la moto (la moto té 100 cavalls però està limitada a 34).

Vaig anar a recollir el carnet nou ahir al matí i per la tarda vaig anar al concessionari per demanar hora per treure el kit, i de pas fer una revisió (que ja tocava). Porto la moto avui a primera hora, i al migdia em truquen per dir-me que se’ls ha trencat una peça de l’injector al treure el kit de limitació, que no tenen recanvi, i que trigaran una setmana en portar i muntar la peça nova.

Vaja home, doncs que bé! 7 dies sense moto, tot i que ben vist seran 4 ja que els caps de setmana no l’agafo. No es que m’hagi emprenyat ni res semblant (sempre s’han portat bé els del concessionari i això que se’ls hagi trencat la peça és quelcom que podia haver passat, de fet ha passat), però m’ha tocat la moral. Ara que m’havia acostumat a no dependre ni del bus ni de tercers, ara que fa bon temps!

En fi, si més no espero que sigui una setmana justa o que almenys no s’allargui massa. Tot i que mentrestant podrien deixar-me una moto, no? o fer-me un bon descompte a la factura, això sí que m’aniria bé, que entre la revisió, treure el kit, el carnet nou i l’assegurança, passaré l’estiu sense poder anar a prendre ni un gelat!