El passat dimecres dia 24 em van fer una entrevista per a la secció Treball al DIA, que com cada diumenge publica el Diari d’Andorra, i a on cada setmana entrevisten a una persona per a que parli de la seva activitat laboral.
Van contactar amb mi per telèfon el dimarts dia 23, em van preguntar a què es dedica l’empresa on treballo i quins serveis oferim, em van demanar un currículum per poder preparar un llistat de preguntes i també em van demanar si els hi podia enviar una foto. L’endemà vam fer l’entrevista (també per telèfon) i els hi vaig enviar una foto per correu electrònic.
Recordo que quan vam acabar l’entrevista vaig demanar si podia veure l’article abans de que fos publicat. Em van dir que no, que no era necessari ja que la conversa estava gravada i no s’anava a publicar res que jo no hagués dit.
Al final l’entrevista va sortir el diumenge passat i segons el meu punt de vista, va quedar força bé. De fet no m’esperava que quedés tant bé.
No obstant, em va mosquejar força que s’esmentés l’empresa on havia treballat anteriorment ja que jo no en vaig parlar pas. Sí que sortia en el currílucum que els hi vaig enviar, però (repeteixo) jo no en vaig parlar. Per aquesta regla de tres també haurien d’haver mencionat les altres empreses on he treballat, però no, havien d’esmentar just aquella en concret. D’haver llegit l’article abans de que sortís publicat hauria demanat que esborressin aquella part.
En fi, suposo que coses com aquestes deuen passar sovint amb la premsa i val més no fer-s’hi mala sang. Si més no m’han ofert una bona oportunitat de fer publicitat de l’empresa i han tingut el detall d’enviar-me el pdf de l’entrevista.
