sergisogas.com

Ep, que estic connectat a internert “de gratis”!

Resulta que els caps de setmana els passo a Cambrils i ahir quan vaig arribar, després de 5 hores d’autobús i d’estar carregant el portàtil i la motxilla amunt i avall per mig Salou i Cambrils, encenc el portàtil per mirar una pel·lícula i em surt un missatge de “…join the network…” sense cap tipus de control d’accés.

El nivell de senyal era bastant dolent i per obrir una pàgina web va trigar bastant. El més bo de tot és que avui ho he tornat a provar des d’una posició diferent, i no només m’ha donat més nivell de senyal, sinó que he detectat una altra xarxa amb encara més bona connectivitat i també sense control d’accés.

Hauré de passejar-me per la casa per veure que més detecto i quin nivell de senyal trobo. Llàstima que no tingui una palm o algun dispositiu amb Wi-Fi per fer proves d’aquest tipus. Una Nintendo DS Lite tampoc estaria gens malament.

Ja està. Ja he acabat de llegir El codi Da Vinci, pel que quan vagi al cine a veure la pel·lícula podré anar-hi amb la sensació d’haver fet els deures.

Amb això dono per acabada la primera fase de lectura de Dawn Brown, deixant per a més endavant altres llibres com ara Fortalesa Digital o El gran engany (algú m’aconsella un en particular?).

Ambdós llibres (El codi Da Vinci i Àngels i dimonis) segueixen la mateixa fórmula de “trobar una pista que condueix a resoldre un enigma per anar a parar a una altra pista”. Havent-hi pel mig suspens, persecucions, dones boniques i grups/persones radicals que faran les mil-i-una per… fer els llibres molt entretinguts.

La veritat és que els llibres m’han enganxat molt, tot i que si hagués d’escollir-ne un triaria El codi Da Vinci. Segurament per que m’ha donat la sensació de que l’ART hi juga un paper més important, mentre que en el d’Àngels i dimonis hi intervé més el paper de l’ESGLÉSIA, i a mi el tema de les religions se’m fa força pesat.

Resumint, un bon parell de llibres que m’han fet venir moltes ganes de viatjar i tornar a Roma, París i Londres, així com de tornar a veure la pel·lícula National Treasure.

El WengoPhone és una aplicació de Veu per IP semblant a l’Skype, i que es diferencia d’aquest en ser software lliure.

El vaig descobrir a mitjans de setembre de l’any passat i des d’ençà que l’he anat seguint. Van començar molt fort amb clients per a Windows i Linux, i amb la promesa de treure un client per a Mac OS X aviat, i com “anaven de software lliure”, donaven la impressió de que el programa evolucionaria força ràpid.

El cas és que el client de Mac OS X no apareixia (a hores d’ara encara es pot veure el “Check back later” en la seva pàgina de descàrregues), pel que em vaig engrescar a provar el client de Linux. Aquest no acabava d’anar bé, es penjava i a sobre s’escoltava fatal (talls, retards, ecos). Això, juntament amb el fet de que segueixen una política semblant a la d’Skype de “si no esgotes el teu crèdit en un mínim de dies el perds”, van fer que decidís deixar d’utilitzar-lo.

Finalment van treure un client per a Mac OS X farà unes dues setmanes i com una extensió per al Firefox 1.5. L’acabo de provar i el resultat ha estat excel·lent!

He estat parlant durant 10 minuts amb un mòbil espanyol (trucada internacional) i no he tingut ni un problema. Pensava que el Firfox es quedaria penjat i no ho ha fet, i pensava també que es sentiria malament quan en realitat ha estat tot el contrari: ni talls, ni retards, ni ecos. Una comunicació impecable tant per part meva com per la persona amb la que estava parlant. Encara ara em costa de creure.

Hauré d’esbrinar ara si el cost de trucada internacional em surt més a compte amb el WengoPhone, que no pas trucant des d’un número andorrà.

Actualització 02-03-2006: Ja he comprovat les tarifes. Una trucada de mòbil andorrà a mòbil espanyol surt a 0,29 €/min (tarifa reduïda, la tarifa normal surt a 0,41 €/min), mentre que amb WengoPhone surt a 0,18 €/min (d’ordinador a mòbil). Em sembla que procuraré trucar amb el WengoPhone a partir d’ara.