El codi Da Vinci

Ja està. Ja he acabat de llegir El codi Da Vinci, pel que quan vagi al cine a veure la pel·lícula podré anar-hi amb la sensació d’haver fet els deures.

Amb això dono per acabada la primera fase de lectura de Dawn Brown, deixant per a més endavant altres llibres com ara Fortalesa Digital o El gran engany (algú m’aconsella un en particular?).

Ambdós llibres (El codi Da Vinci i Àngels i dimonis) segueixen la mateixa fórmula de “trobar una pista que condueix a resoldre un enigma per anar a parar a una altra pista”. Havent-hi pel mig suspens, persecucions, dones boniques i grups/persones radicals que faran les mil-i-una per… fer els llibres molt entretinguts.

La veritat és que els llibres m’han enganxat molt, tot i que si hagués d’escollir-ne un triaria El codi Da Vinci. Segurament per que m’ha donat la sensació de que l’ART hi juga un paper més important, mentre que en el d’Àngels i dimonis hi intervé més el paper de l’ESGLÉSIA, i a mi el tema de les religions se’m fa força pesat.

Resumint, un bon parell de llibres que m’han fet venir moltes ganes de viatjar i tornar a Roma, París i Londres, així com de tornar a veure la pel·lícula National Treasure.

2 Responses to “El codi Da Vinci”

  • Franc says:

    Em va agradar bastant el llibre, després d’acabar-lo també tenia ganes de tornar a Paris !
    Just abans de llegir-lo vaig estar 10 dies a Paris i a mesura que llegia el llibre recordava molt bé els llocs.

    A veure quan hi podem tornar …

  • sogas says:

    Això, a veure quan hi podem tornar…

    Estic per demanar-li als “jefes” que em donin un parell de setmanes de festa i uns 5 mesos de sou per avançat. Aquesta gent només fa que explotar-nos ;-D