sergisogas.com

El passat dia 9 de Març es va alliberar finalment la Yellow Dog. No obstant, no ha estat fins fa dos dies que l’he pogut provar, amb un resultat decebedor.

Sí que arregla errors que hi havia en l’anterior versió (munta dispositius usb al vol i detecta bé la tarja de so), però molts dels paquets segueixen sent antics: gnome 2.10 i OpenOffice 1.1.2 (1.1.2, per favor!) entre d’altres. Que per ser una distribució basada en Fedora ja podrien agafar uns RPMs més nous. Almenys porta un kernel 2.6.15-5, que ja és “algo”.

La veritat és que m’esperava moltes més coses d’una distribució pensada només per a maquines Apple. Fins i tot m’esperava poder fer servir la tarja AirPort amb el driver aquell experimental (aquell que han obtingut mitjançant enginyeria inversa) i poder navegar per Wi-Fi, però no.

En fi, seguirem amb Ubuntu per a màquines Apple (i PC).

I de la mateixa manera que fa un any que sóc un usuari orgullós d’Apple, ara també fa un any que sóc usuari de Mac OS X (i també molt orgullós), havent provat les versions 10.3 i 10.4.

Recordo que al principi em va costar “pillar” el concepte. De fet, una de les primeres coses que vaig fer quan vaig comprar l’iBook va ser instal·lar una Ubuntu per poder treballar. Però alguns dels paquets que acostumava a fer servir no estaven compilats per PowerPC i em vaig començar a desesperar (i a emprenyar) fins al punt de pensar en vendre el portàtil.

Per sort no ho vaig fer i amb l’ajuda del meu col·lega, un llibre que em va deixar (i que més tard vaig acabar comprant) i un parell de revistes franceses, vaig començar a endinsar-me dins d’aquest sistema operatiu que ara per ara i segons la meva opinió, és el millor del món.

Personalment el definira com un sistema operatiu simple (instal·lar i desinstal·lar aplicacions no pot ser més fàcil), elegant (és una passada la quantitat d’efectes i “pigeries” que aconsegueix amb l’OpenGL, transparències, ombrejats, animacions, …), ràpid (no triga gens en arrencar i apagar l’ordinador) i robust (en tot un any no s’ha penjat cap vegada).

A part ja de per sí porta moltes aplicacions instal·lades (iTunes, iPhoto, iMovie, iDVD, iCal, Address Book, …), de gran utilitat i molt ben pensades (menús minimalistes, senzills i sense opcions de més que sobrecarreguin l’aplicació). I si a sobre un no en té suficient amb les aplicacions que venen ja de per sí instal·lades, sempre pot instal·lar qualsevol de les moltes aplicacions open source disponibles a través dels DarwinPorts.

L’únic que trobo a faltar és més d’un entorn de treball per sessió (workspaces) ja que a la que començo a minimitzar aplicacions, aquestes es posen al dock, cada vegada ocupen més espai i al final em costa trobar les aplicacions per maximitzar-les. Segurament amb més d’un entorn de treball les aplicacions les tindria més ordenades un cop obertes i em costaria menys trobar-les.

Per acabar, vull també comentar que només hi ha una cosa que no m’acaba de convèncer, i és que no es tanqui l’aplicació quan tanques la finestra del programa, ocupant memòria innecessàriament i fent-te anar al menú de l’aplicació per prémer la opció de sortir.

Tota la resta perfecte, un 10.

Actualització 24-03-2006: El Carles em comenta que hi ha un programa que permet tenir varis entorns de treball per a Mac OS X. L’he estat provant i va molt bé. La llàstima és que segueixes tenint un dock (barra que permet llençar les aplicacions i a on van a parar aquestes quan es minimitzen) per tots els llocs de treball, pel que el dock segueix ocupant cada vegada més espai a mesura que minimitzes les aplicacions. No obstant, aquest programa ja em fa el servei que necessitava, i a sobre és gratuït. Gràcies Carles!

L’altre dia buscant una factura vaig topar amb la de l’iBook i em vaig adonar que aquesta setmana fa exactament un any que el vaig comprar.

Recordo que estava pensant en comprar-me un portàtil i com en aquella època tenia més diners, vaig pensar en comprar-me’n un de bo i no un d’aquests que venen a granel en grans superfícies per uns 600-700€. Podia haver-me comprat un x86 dels cars (vaig estar mirant els Sony VAIO), però al final em vaig decantar per un Apple ja que, al ser una màquina diferent a les que havia tocat fins al moment i amb un SO que desconeixia completament, aquesta m’aportaria més coneixements i n’aprendria més coses. Sinó m’hauria trobat amb un Windows XP i hauria instal·lat una Ubuntu, i això ja ho he fet moltes vegades. A part feia molt de temps que un col·lega no parava de donar-me la tabarra amb els Macs (que si són una canya, que si el Mac OS X és una passada, …) i segur que al final em va acabar influint.

Total, que al final em vaig quedar un iBook de la casa de la poma amb les següents característiques:

- Processador 1.33GHz PowerPC G4
- Memòria de 256 MB
- Disc dur de 60 GB
- Pantalla de 14 polzades
- Unitat Combo DVD-ROM/CD-RW
- Tarja gràfica Ati Mobility Radeon 9200 amb 32 MB
- Tarja Wi-Fi AirPort Extreme

i a més li vaig afegir un mòdul de 512 MB més de RAM (el mateix col·lega em va dir que el Mac OS X no fa res amb 256 MB).

Després d’un any d’utilitzar-lo puc dir que n’estic molt content. És molt silenciós (poques vegades es posa en marxa el ventilador i quan es posa fa poc soroll), la bateria segueix durant com el primer dia (unes 3,5 hores), el so dels altaveus és prou bo per escoltar música i veure pel·lícules, i el micròfon serveix perfectament per mantenir converses a través de l’skype.

Tot i que si hagués de comprar-me’n un altre, l’agafaria amb la resta d’extres opcionals (unitat SuperDrive i tarja Bluetooth integrada) i una pantalla més gran (a la que fas edició d’imatges les 14 polzades es queden curtes de seguida). I ja posats a escollir, eliminaria el mòdem de 56k que porta (i que no serveix per res, de fet em sorprèn que els models actuals d’iBook encara el portin integrat) i l’agafaria en un altre color (llàstima que no estigui en negre sinó…), que tot i que el blanc és molt “xulo” la zona del teclat sempre acaba embrutant-se.

L’altre dia vaig veure la pel·lícula El Castillo Ambulante del gran MESTRE Hayao Miyazaki. Tècnicament la pel·lícula està molt bé i el talent de Miyazaki torna a ser indiscutible (m’encanta la gran varietat de personatges que pot arribar a crear aquest home, fins i tot els secundaris són genials), però en aquesta ocasió em va fallar l’argument.

Em va donar la sensació de tornar a veure El viaje de Chihiro ja que l’argument em va semblar el mateix però servit d’una altra manera: una noia es troba de sobte en una situació inimaginable, durant el transcurs de la pel·lícula estarà acompanyada per personatges “raros”, s’acabarà enamorant d’un noi amb poders màgics, i s’haurà de buscar la vida per poder tornar a la normalitat.

El cas és que no em va aportar res de nou aquesta pel·lícula. No sé, igual em vaig fer masses expectatives abans de veure-la i per això m’ha decebut una mica, però és que personalment trobo els arguments exactament iguals. Abans aconsellaria altres pel·lícules d’aquest autor com ara: Porco Rosso (per mi la millor de Miyazaki) o Mi vecino Totoro.

No obstant, continuarem seguint de prop aquest il·lustre japonès. Que de ben segur que tard o d’hora ens torna a sorprendre (”fijo”).

En aquest tercer i últim tutorial descriurem els diferents passos per indexar el nostre blog a Technorati. Això en servirà per catalogar el nostre blog dins el motor de Technorati, que no deixa de ser un motor de cerca (com Google) especialitzat en blogs. D’aquesta manera es podran fer cerques dins de qualsevol post que haguem escrit.

Començarem per marcar el nostre blog amb un tros de codi (un script) per dir-li al motor de Technorati que nosaltres en som els propietaris. I després configurarem el WordPress per a que avisi dit motor cada vegada que s’escrigui un nou post.

3.1 Marcant el blog

Anirem a la pàgina de Technorati i ens donarem d’alta al sistema des de l’enllaç de Sign Up. Una vegada registrats i autenticats farem clic a l’entrada Blogs del menú, proporcionarem l’adreça completa del nostre blog (en el meu cas http://www.sergisogas.com/), la posarem en el camp URL i farem clic en el botó Begin Claim.

Aquí se’ns demanarà demostrar que som els autèntics propietaris de blog. Per fer-ho farem clic sobre l’enllaç Skip this Step i seguirem les instruccions que ens indicaran en la pàgina següent:

- Anirem a la carpeta wp-content/themes/default i obrirem el fitxer sidebar.php amb un editor de textos.

- Buscarem el text …Author information is disabled… en el fitxer i copiarem el tros de codi indicat en el pas 4 de la pàgina de Technorati (Step 4) just abans d’aquest paràgraf.

- I farem clic en el botó Claim Blog Now.

Si tot ha anat bé ens sortirà un missatge de Congratulations!.

3.2 Configurant el WordPress

Per últim entrarem a l’apartat administratiu del blog i anirem a les opcions de l’administració des de l’entrada Opcions del menú (segona començant per la dreta) per modificar l’entrada Escriptura del submenú. Buscarem l’apartat on diu Serveis d’actualització i afegirem l’entrada http://rpc.technorati.com/rpc/ping pel motor de Technorati. D’aquesta manera, cada vegada que publiquem un post, el motor rebrà una notificació i vindrà a indexar-nos de nou.

I amb això acabem els tutorials d’introducció al WordPress. Espero que hagin estat d’utilitat (i sinó mala sort). Happy blogging!

Actualització 17-03-2006: Per entendre millor el funcionament de Technorati i la seva (gran) utilitat, podeu fer un cop d’ull al següents posts del Kirai:

- Technorati - Capítulo 1
- Technorati - Capítulo 2

En aquest segon tutorial modificarem algunes opcions de configuració del WordPress, així com les d’algun plugin que ve instal·lat per defecte, i farem també una petita introducció a les funcions bàsiques del blog.

No m’endinsaré massa a detallar totes les opcions de configuració, sinó que més aviat mencionaré les que jo he modificat i que penso que ajuden a gestionar millor el blog. A part, crec que tal i com ve instal·lat per defecte està molt ben configurat. De la mateixa manera tampoc detallaré totes les funcions del blog, sinó que esmentaré les justes per començar a postejar.

A més, la interfície del WordPress és molt intuïtiva i està molt ben pensada, pel que considero més oportú fer una petita introducció, i que a partir d’aquesta cadascú vagi investigant i descobrint pel seu compte.

2.1 Configuració

Entrarem a l’apartat administratiu del blog des de l’enllaç de log in i amb l’usuari i password que ens va generar la instal·lació. Una vegada fet això entrarem a les opcions de l’administració des de l’entrada Opcions del menú (segona començant per la dreta) i modificarem les següents entrades del submenú:

- Enllaços permanents:

Seleccionarem l’opció Personalitzada i en el camp Estructura personalitzada posarem: /%year%/%monthnum%/%postname%/. D’aquesta manera els enllaços dels posts seran de l’estil any/mes/títol-del-post. Bastant més clar que les altres Opcions habituals.

- Miscel·lània:

Ens assegurarem que en el camp Uploads folder hi ha el valor wp-content/uploads, i que la casella Organitza els meus fitxers en carpetes per mes i any està seleccionada. D’aquesta manera, els fitxers enllaçats als posts (imatges, fitxers adjunts, etc.) es guardaran d’una manera ordenada dins la carpeta wp-content. Molt útil al moment de localitzar fitxers adjunts, eliminar-los, fer backups del blog, etc.

NOTA: És important fer clic sobre el botó Actualitzar opcions després de cada modificació, ja que del contrari no es guardaran els canvis.

2.2 Plugins

Un dels avantatges del WordPress és la gran quantitat de plugins que hi ha i la seva facilitat per instal·lar-los. No obstant, en aquest tutorial només parlarem del plugin WordPress Database Backup que ve per defecte amb la instal·lació, i que ens servirà per fer backups de tota la base de dades (estructura més continguts).

Per utilitzar-lo anirem a l’entrada Plugins del menú de l’administració (quarta començant per la dreta) i farem clic en l’acció Activar del plugin de backup. A partir d’ara només haurem d’anar a l’entrada Gestionar del menú, fer clic en el submenú Còpia de seguretat i escollir segons si volem guardar el backup al servidor, descarregar-lo o enviar-lo per correu electrònic.

2.3 Primeres passes

Des de l’entrada Escriure del menú de l’administració (segona començant per l’esquerra) podrem escriure entrades (posts) i pàgines.

Una entrada (post) estarà associada a una data en concret i a una o més categories. Serà publicada a la portada del blog en ordre cronològic i a més, permetrà comentaris.

En canvi una pàgina no es promocionarà a la portada, no tindrà una data associada (ni categories) i tampoc permetrà comentaris. Bàsicament serà una pàgina “estàtica” per guardar-hi contingut que no s’hagi de modificar sovint, i que serà visible pels visitants del blog des de l’apartat Pages de la part pública.

Finalment en l’entrada Gestionar del menú de l’administració (tercera començant per l’esquerra) podrem administrar (veure, editar, eliminar, fer cerques, …) el contingut del blog: els posts, les pàgines, les categories amb que voldrem relacionar els posts i els comentaris.

Ja fa gairebé dos mesos que estic en la blogosfera, pel que també fa gairebé dos mesos que soc usuari de WordPress.

El cas és que aquesta eina de blogging m’està agradant molt (de totes les que he provat, que són poques, aquesta és la que més m’agrada) i m’he engrescat a escriure uns tutorials, per a que els bloggers que no la utilitzeu us animeu a fer-ho.

Per què? doncs per que és una eina de blogging que segueix els estàndards de la W3C, per que és fàcil de fer servir i és molt intuïtiva, per que té molts plugins i temes, per que és gratuïta i per que és software lliure i tenim el codi font per fer-hi modificacions!

Començarem doncs amb el primer tutorial on instal·larem el WordPress i afegirem la traducció del català al programari.

1.1 Instal·lació

Ens assegurarem que el servidor on anirà allotjat el WordPress compleix els següents requisits:

- PHP 4.2 o superior
- MySQL 3.23.23 o superior

i anirem al següent enllaç per descarregar la darrera versió del programa (divendres passat es va alliberar la versió 2.0.2). És important tenir el WordPress al dia i estar pendent de les actualitzacions ja que sovint s’arreglen errors i es corregeixen problemes de seguretat.

D’altra banda, caldrà demanar a l’administrador del servidor que ens creï una base de dades al MySQL i que ens passi les dades per a que el WordPress hi pugui connectar (nom de la base de dades i usuari i mot clau per fer la connexió a la base de dades), i pugui també emmagatzemar tota la informació del blog (posts, comentaris, enllaços, categories, configuracions, etc.)

Una vegada fet això, descomprimirem l’arxiu descarregat i copiarem tots els fitxers i directoris a l’espai que tenim en el servidor, sense alterar la estructura de carpetes que ens ha deixat el fitxer descomprimit. Després farem una còpia del fitxer wp-config-sample.php i la renombrarem amb el nom de wp-config.php ja que és en aquest fitxer on el WordPress anirà a buscar la informació per connectar amb la base de dades. Editarem aquest fitxer i afegirem les dades de connexió a la base de dades de forma que ens quedi un fitxer com aquest:

Seguidament anirem a l’enllaç del blog des del navegador (la URL), i si tot ha anat bé ens demanarà d’executar l’script install.php. L’executem i així es generarà l’estructura de la base de dades i es completarà la instal·lació amb la informació del blog que haurem entrat (títol del blog i correu electrònic).

Una vegada acabada la instal·lació, ja podrem entrar a l’administració del blog des de l’enllaç de log in i amb l’usuari i password generats.

1.2 Traducció del català

Per acabar afegirem la traducció del català que, tot i no ser del tot completa, ens serà de gran ajuda per moure’ns dins l’apartat administratiu.

Per instal·lar la traducció seguirem aquest enllaç per descarregar el fitxer .zip amb la versió compilada de la traducció. Aquest fitxer és per a la versió 2.0.1 del WordPress, però també funciona amb la versió 2.0.2.

Ens connectarem al servidor i crearem la carpeta languages dins la carpeta wp-includes. Després descomprimirem el fitxer descarregat i copiarem el fitxer ca_ES.mo dins la carpeta languages.

Finalment tornarem a editar el fitxer wp-config.php i modificarem la variable WPLANG per dir-li que agafi la traducció del català:

Acabo de llegir per n-éssima vegada el còmic Lobo/Mask. Un còmic BESTIAL publicat ja fa temps per Norma Editorial en dos volums (aquest i aquest altre), i que sempre que porto una bona temporada sense llegir còmics em ve de gust llegir. I mira que en tinc de còmics (fins i tot molts sense llegir: Alita, Appleseed, Ranma, Batman… algun dia espero), però sempre acabo llegint aquest.

The Mask és un personatge conegut gràcies a l’adaptació que se’n va fer al cinema, en canvi el Lobo no ho és tant. Una llàstima ja que és un dels millors personatges que hi ha.

Per a que us feu una idea, el Lobo és un extraterrestre caçarecompenses que li agrada el sexe, fumar, veure i torturar (sobretot torturar… i fer patir, i mutilar també). I que va aconseguir eliminar tota la seva espècie per poder dir que era the Main Man (l’únic). I a més, és immortal (un detall important per a un assassí psicòpata) i està super”cachas”.

D’aquesta manera aquest còmic aconsegueix reunir dos dels personatges més sonats del món de les vinyetes, fent d’aquest còmic un gran circ macabre molt divertit, i que gràcies a aquest vaig acabar comprant tota la col·lecció de còmics del Lobo.

Porto ja com una setmana escoltant només W.A.S.P. Un grup heavy amb una retirada d’Iron Maiden i Guns N’ Roses, que va començar allà als anys 80 i que desconeixia completament.

Me’n va parlar un amic a la vegada que em va deixar una recopilació per a que l’escoltés, dient-me que per l’estil de música que m’agrada, aquell grup m’havia d’agradar per força. Va encertar de ple, i just després d’escoltar la recopilació vaig anar a la pàgina www.allmusic.com per informar-me més sobre aquest grup.

Acostumo a consultar aquesta pàgina sempre que descobreixo un grup nou. Una web molt completa (encara ara no hi he trobat algun grup de “renom” que no hi sigui) i amb molts apartats per a cada grup: Biografia, Discografia (àlbums, singles, recopilacions, vídeos), Cançons, Premis, etc. Però segurament els apartats més interessants són els de Biografia (bastant clara, completa i no tant extensa com passa a vegades amb la WikiPedia) i Discografia. Aquest últim és molt útil sobretot quan consultes grups amb una discografia extensa, ja que gràcies a la puntuació que li donen als àlbums, pots anar directament al gra i passar a escoltar les millors compilacions.

D’aquesta manera he escoltat els àlbums The Last Command, Inside the Electric Circus, The Headless Children, The Crimson Idol i Dying for the World de W.A.S.P. Tots amb una qualitat excel·lent (musicalment parlant) i tots molt recomanables. Un must-listen per a tots els amants del heavy, gràcies amic!

Aquest cap de setmana he vist les pel·lícules Saw i Saw II. Me’n va parlar un col·lega durant un sopar que vaig tenir a Barcelona ara ja fa uns mesos, i ja tenia força ganes de veure-les.

No sé per que, em vaig fer la idea de que serien unes pel·lícules semblants a les de Nekromantik (”de lo peor” que he vist mait). Res a veure per sort. De fet, ara que les he vist penso que es poden comparar perfectament amb la saga de Cube, i no pas amb una pel·lícula gore de mal gust.

L’argument em va recordar el de Seven, tret que enlloc de tenir un maníac que representa escenes malaltisses d’un dels set pecats capitals, hi ha un maníac que posa a prova les seves víctimes afrontant-les a jocs macabres i fent-les decidir entre la vida i la mort: si decideixen afrontar la prova (que hi estan obligats) i superar-la, viuen, del contrari moren. Pel que la vida de la víctima està en mans d’ella mateixa i no pas en les de l’assassí.

Resumint, molt bones pel·lícules que trenquen el motlle de l’assassí en sèrie, i que ofereixen un molt bon debat: estaries disposat a mutilar-te una part del teu cos per poder viure? i a matar algú?