sergisogas.com

Ja fa uns dies que estic xafardejant el Google Earth i cada vegada m’agrada més. No paro de trobar coses noves i el nivell de detall que mostra algunes fotografies és al·lucinant.

La interfície està molt bé, és molt intuïtiva, i un un tres i no res ja tenia localitzats casa meva, la feina, cases d’amics, la universitat, botigues de còmics, … i ja havia “passejat” per Roma, Londres i Tokyo.

A més pot mostrar noms de carrers, de carreteres, edificis simbòlics, restaurants, … Segur que utilitzaré aquest programa la pròxima vegada que hagi de planejar un viatge.

Un bon complement de ViaMichelin.

Ahir a les 22 h es va celebrar el concert de Rosana al Pavelló Prat Gran d’Escaldes-Engordany (P. Andorra). Hi vaig anar (molt ben acompanyat) i m’ho vaig passar de conya!

En no res aquesta dóna es va saber guanyar al públic i abans de mig concert em vaig trobar botant davant de l’escenari. El que confirma la meva teoria de que qualsevol persona s’ho ha de passar bé en un concert de música heavy, sempre i quan l’artista/grup sàpiga guanyar-se al públic.

I això és el que va fer la Rosana: va cantar molt bé, va improvisar, va fer algun que altre acudit, va baixar de l’escenari i es va passejar entre els assistents, i fins i tot va acceptar una petició.

Resumint: una gran artista, i a més molt simpàtica.

Reconec també que no ha aconseguit que m’animi a comprar algun disc seu (això ja ho fa ma germana), però si que ha aconseguit que tingui ganes de tornar-la a veure.

Tant de bo hi haguessin més iniciatives com aquestes aquí a Andorra i vinguessin més artistes a actuar. Que no fes falta esperar a les festes majors per veure artistes com Apache o Macaco.

No m’agrada llegir novel·les (segurament la m*rda de llibres que em feien llegir a l’institut van fer que agafés mania a aquests tipus de lectures) i sovint, quan acabo de llegir un llibre tinc la sensació d’haver perdut el temps. És per això que acostumo a llegir llibres, manuals i revistes relacionats amb el món de la informàtica, i còmics.

Tanmateix, també penso que una mica de lectura “seria” no fa mal a ningú. Així que de tant en tant decideixo llegir alguna que altra novel·la.

La darrera vegada que ho vaig fer va ser amb El Senyor dels Anells (vaig llegir les novel·les just abans que s’estrenessin les pel·lícules). I ara, motivat per la propera estrena d’El codi Da Vinci he decidit llegir les obres de Dan Brown.

Ahir vaig acabar Àngels i dimonis i l’he trobat genial. Feia molt temps que no m’ho passava tant bé llegint un llibre. De fet només m’havia passat una vegada fa molts i molts anys, quan de petit vaig llegir La història interminable.

L’obra de Brown enganxa molt i sembla que l’autor, a part de tenir una molt bona imaginació, està molt ben documentat. De fet ara entenc el fenomen que ha ocasionat aquest autor i com és que ha obtingut tant èxit. Ja tinc ganes de començar El codi Da Vinci i no descarto llegir més obres de Brown (tot i que segurament les deixaré per a l’estiu).

Feia més de tres mesos que no agafava la moto (és el que té viure en un país de neu i en un barri on toca poc el sol a la carretera), però per fi avui ho he pogut fer. Ja en tenia ganes!

Almenys m’he tret el neguit de si m’hauria quedat sense bateria.

La veritat, sempre que porto una temporada sense agafar la moto m’ho he de pensar un parell de vegades abans d’engegar-la (sempre em demano que dimonis faig jo amb un coet com aquest), però els dubtes passen tot just quan l’engego: mare meva, com sona! Però el millor de tot és quan arriba a les 3000 voltes, llavors és quan penso: com és que he estat tant de temps sense agafar-la? doncs per la neu, vet aquí.

Bé, el cas és que el passeig ha durat uns 20 minuts, que tot i fer un dia esplèndid seguia fent fred. A part, he sortit sense la documentació i no era “plan” d’estar passejant tota la tarda no fos cas que… En fi, que el passeig ha estat molt bé, i tant de bo faci bon temps la resta d’aquest cap de setmana llarg i puc fer ni que sigui un parell de tombs més.

I a veure si penso en agafar la documentació.

Actualització 27-02-2006: Doncs res, que no he tornat a agafar la moto. Diumenge mal temps i fred, avui sol i vent, i per tant fred. La tornarem a deixar ben tapada al garatge i esperarem que pugin un pèl les temperatures. Almenys si que he pogut fer uns quants tombs amb el panda.

Ep! M’acabo de passar a la versió 10.4 de Mac OS X!

Ja he descarregat totes les actualitzacions “habidas y por haber” i ja he configurat les preferències tal i com les tenia abans (dashboard, dock, ratolí, etc.). Ara només queda instal·lar els programes.

També he estat “trastejant” els widgets (només per això ja ha valgut la pena passar-se a la 10.4) i en no res n’he trobat un que em dóna les variables del sistema que em donava l’AquaMon. Un programa menys a instal·lar!

Per fi podré provar el Google Earth, el Shiira (que m’han dit que té un efecte de transició de pàgines molt “xulo” amb el Tiger), el MediaCentral, i altres programes que només funcionen a partir de la versió 10.4. Ja aniré fent posts a mesura que els vagi provant.

El NaN em va demanar l’altre dia per què no buscava una distribució de Linux específica per a PowerPC. Ell feia poc havia provat Arch Linux (optimitzada per a i686) en el seu portàtil i en va acabar molt content. Pel que em va animar a que fes el mateix i provés la distro Yellow Dog en el meu iBook.

La darrera versió de Yellow Dog és la 4.1, però com de moment és de “pago” (no l’alliberen fins als dos mesos) he hagut de baixar la 4.0.

Total, que ja la tinc instal·lada (no deixa de ser una Fedora per a processadors PowerPC) i que tot i ser un pèl antiga (kernel 2.6.10-1 i gnome 2.6) i no funcionar del tot correctament (no munta dispositius usb al vol, no m’ha detectat la tarja de so i tampoc m’ha detectat bé el teclat), m’està agradant bastant.

A veure si no triguen massa en alliberar la nova versió i es corregeixen els problemes que he comentat. De moment seguirem amb Mac OS X (per descomptat) i Ubuntu.

Acostumo a fer servir l’iBook per passar fitxers entre ordinadors. D’aquesta manera em baixo coses a casa (per exemple isos) i les gravo després amb l’ordinador de la feina (que també és meu), ja que la gravadora va molt més ràpida.

Doncs bé, resulta que avui estava passant les isos de la distro Yellow Dog per scp per provar-la després a l’iBook, quan m’he trobat el següent missatge:

Ja de per sí el missatge d’alerta m’ha semblat força curiós, però el que més m’ha sorprès ha estat el tercer punt: “With great power comes great responsibility”. Que pels qui no ho recordin, és la frase que diu l’oncle del Peter Parker (l’Spider-Man) en la pel·lícula Spider-Man de Sam Raimi.

Sempre que treballo amb Mac OS X tinc obert l’AquaMon, que no és més que una aplicació gratuïta per a Mac OS X i que serveix per controlar diverses variables del sistema.

Els seus requeriments són:

- Mac OS X 10.2 o superior
- Arquitectura PowerPC

És molt interessant ja que et dóna molta informació en un cop d’ull (útil per als administradors). Però el millor de tot, és que pot controlar màquines de forma remota.

Segur que el dia que tingui dos Macs provaré això de controlar màquines remotament, però de moment el seguiré utilitzant per veure la IP que em dóna el servidor DHCP, i per veure l’espai dels discs durs.

manu_drac m’envia un meme “obligant-me” a escriure 5 manies que tinc.

Anem a veure (manu_drac, “you’re a cábron”):

• Sempre he de pujar el volum de la minicadena seguint una seqüència de números parells, menys quan arribo al 12, després toca el 15, després el 18 i després torno a seguir amb els números parells. És a dir: …8, 10, 12, 15, 18, 20, 22, … El reproductor mp3 també segueix una seqüència un pèl estranya.
• Mai compro el còmic/llibre/DVD/quelcom que estigui a dalt de tot de la pila. Sempre agafo un que estigui pel mig (abans però, he de comprovar que no estigui fet malbé o que no tingui algun defecte d’impressió, …).
• Sempre netejo la part de dalt de la llauna de refresc abans d’obrir-la.
• Sempre poso el despertador acabant amb 2, és a dir: 7.02 h, 7.32 h etc.
• Em rebenta començar a llegir un llibre i no poder acabar-lo en menys d’una setmana.

I aquestes són només 5 de les moltes que tinc.

En fi, a veure quines té el Company Carles.

Ahir a la nit vaig tenir accés al nou servei de chat de Gmail. Però donat que no tenia cap contacte connectat no el vaig poder provar… Per sort avui l’hem pogut provar amb el Franc i l’experiència ha estat molt bona.

Detecta directament els contactes que estan connectats, permet modificar l’estat de connexió (connectat, desconnectat, personalitzar), guarda les converses… En fi, que a primer cop d’ull m’ha semblat molt bo. Tant de bo acabi sent el “MSN Messenger Killer”. Tot i que de moment sembla que només funcioni amb invitacions (ha estat l’única manera de poder veure’ns amb el Franc).

Aquests de Google no paren!