sergisogas.com

Doncs sí, demà mateix torno a Londres! Ens escapem quatre dies amb el Kgun10 per tornar a visitar aquesta magnífica ciutat. Amb prou feines ens hem vist i encara no tenim massa clar què anirem a veure, però bé, tot sobre la marxa :D

Hem parlat de tornar al Parlament, al Camden, a Notting Hill i a Portobello… també hem dit al d’anar al Tate i al National Gallery Museum, a St. Paul, etc. Fins i tot hem dit d’anar un dia a Southampton (hi vam estar al 2004 i ens faria gràcia tornar-hi). Només hi ha una cosa que sí és segur que anirem a veure:

Ja explicarem com ens ha anat a la tornada :D

Una vegada més el Comú d’Andorra la Vella ha organitzat les nits dels Dijous de Rock per als mesos de juliol i agost.

Però per a mi, el millor d’enguany no són els grups, ni el fet que tornin a tocar a la Plaça del Poble d’Andorra la Vella. No, el millor d’aquesta edició és el cartell:

No sé vosaltres però jo el trobo boníssim i personalment crec que és el millor que han fet fins ara. Felicito des d’aquí als Freehand Conspirators per aquest cartell tant original.

Segur que s’ho deurien passar de conya durant la sessió de fotografies: que si el Toni en barnús (que consti que això m’ho invento), que si el fotògraf i els focus dins el bany, que si la foto no es bona, que si falta més escuma dins la banyera… no si fins i tot m’agradaria veure el “cómo se hizo”.

Us heu fixat que darrera el Toni hi ha una ampolla? de què podrà ser? no sé per què però crec que no és un xampú :D

Londres

Primera de les tres ciutats que vam visitar durant les darreres vacances (al final no va haver-hi temps per fer una escapada a Oxford). En total quatre dies que ens van permetre visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat: Picadilly Circus, el Parlament i el Big Ben, el Buckingham Palace i el canvi de la guàrdia, el London Eye, la Torre de Londres i el Tower Bridge, Harrods, els parcs, Notting Hill i Portobello, el Natural History i el British Museum, el Museu de Madame Tussauds, el mercat Camden, … Si fa no fa el mateix que vam visitar amb el Kgun10 ara fa quatre anys, però de forma més intensa (quin fart de caminar que ens hem fet aquesta vegada!).

Un dels llocs que més gràcia em va fer visitar va ser la Torre de Londres, l’antiga presó de la ciutat. Actualment només serveix com a reclam turístic i per salvaguardar les joies de la corona, les quals també es poden visitar sota altes mesures de seguretat (tot i que suposo que les que estan visibles al públic deuen ser rèpliques i no pas les originals). La visita em va fer venir al cap el videojoc Traitors Gate, un joc de PC ambientat en aquesta fortalesa i que consisteix en entrar dins la torre per robar-hi les joies de la corona.

Al final els quatre dies van acabar sent curts. Amb prou feines vam poder visitar amb tranquilitat els museus (que ben bé t’hi pots passar un parell de dies a cadascun), i encara va faltar temps per anar al National Gallery, al Parlament (el dia que vam voler visitar-lo estava tancat al públic), a l’abadia de Westminster i a la catedral de St. Paul. Però bé, m’ho apunto per a la pròxima vegada que hi vagi, que serà ben aviat :)

Ja sé que ho he dit moltes vegades però crec que no em cansaré de repetir-ho: Londres és fins ara la millor ciutat que he visitat. Llàstima que els lloguers siguin prohibitius (unes 1000 lliures al mes per un “quartutxo” d’uns 30m²!), que sinó no em faria res anar-hi a viure una temporada.

Cambridge

Segona ciutat que vam poder visitar. Es tracta d’una ciutat de l’ordre d’uns 120.000 habitants, que destaca pel seu alt prestigi universitari. Personalitats com Charles Darwin, Isaac Newton o Sthephen Hawking van estudiar allà.

La primera universitat d’aquesta ciutat va ser fundada l’any 1209 per uns antics membres de la universitat d’Oxford. Sembla ser que estaven descontents amb el funcionament del centre d’estudis, i van decidir marxar a Cambridge i fundar una altra universitat per rivalitzar-hi. La veritat es que em costa de creure, a Andorra encara no s’havien signat els pareatges i a Anglaterra ja feia anys que tenien universitats XD.

Una característica curiosa de la ciutat són els canals que envolten els campus universitaris (originàriament era el riu de la ciutat i més endavant el van canalitzar). Pagant es pot contractar una excursió en góndola d’uns 45 minuts, durant la qual t’expliquen els orígens universitaris, quina era la casa d’en Darwin, on estudiava en Newton, o curiositats com ara que Cambridge és la ciutat d’on han sortit més premis Nobel.

Tot plegat força entretingut.

Dublín

Tercera i última ciutat de les vacances. Sempre havia sentit coses “xules” de Dublín i ja feia temps que tenia ganes d’anar-hi. No sé per que anava amb la idea de que seria una ciutat força gran, però la realitat és que amb un parell de dies i mig vam poder pots visitar els indrets més representatius de la ciutat. També val a dir que vam tenir la sort d’escollir l’hotel al Temple Bar (al ben mig de la ciutat) i caminant poc més de 30 minuts et podies “plantar” a gairebé qualsevol lloc de la ciutat.

Al igual que vam fer amb Londres ens vam basar en una guia de viatges per recórrer els llocs més típics de la ciutat: el Trinity College (imprescindible la visita al Book of Kells i a l’antiga biblioteca de la universitat), el Temple Bar, el parc St. Stephen’s Green, la catedral de Saint Patrick’s (llàstima que estava en restauració), les restes de l’antic castell de Dublín, el National Gallery, etc.

Personalment em va agradar molt Dublín, tant de bo pugui tornar-hi algun dia. No només per tornar a visitar la ciutat, sinó per aprofitar i fer un parell d’escapades per poder conèixer d’altres indrets d’Irlanda.

Aquest dimecres vaig tornar finalment de vacances. En total han estat deu dies força cansats que m’han permès tornar a visitar Londres i Cambridge (al final ens van faltar dies per poder tornar a Oxford), i descobrir una altra ciutat molt maca que espero poder tornar a visitar algun dia o altre: Dublín.

El viatge en general ha anat molt bé i destacaria la bona companyia, les muffins i el cansament (crec que no havia caminat mai tant!). Tanmateix, aquesta vegada he gaudit més de Londres ja que he passejat més per anar d’un lloc a un altre, enlloc de fer servir el metro tal i com vaig fer fa quatres anys.

Prometo que tant bon punt trobi una mica de temps lliure faré la tria d’entre les més de 900 fotos i escriuré algunes línies de com ha estat l’experiència.

I amb prou feines he trobat temps per desfer la maleta que ja l’he hagut de tornar a preparar. Però aquesta vegada no ha estat per marxar de vacances, sinó per marxar d’Andorra.

Resulta que per motius de papers la meva xicota només pot estar a Andorra durant la temporada d’hivern (maleïdes fronteres!), pel que cansats de veure’ns només durant els caps de setmana, hem decidit que estaria bé que jo vingués a treballar a Espanya sense deixar TECOB.

I dit i fet. Amb l’ajut dels TECOBs hem desplegat tot un equip logístic per a que pugui teletreballar sense estar necessàriament a Andorra i de la manera més transparent per als clients.

Així que tot i que intentaré pujar tantes vegades com pugui al país dels Pirineus, no espereu veure’m per TECOB la pròxima vegada hi aneu ;)

El pròxim dilluns marxaré deu dies de vacances per anar a visitar la ciutat que més m’agrada d’entre totes les que he visitat: Londres. Hi vaig anar exactament fa quatre anys i me’n vaig quedar encantat. Tots aquells parcs, el carrers, els edificis històrics, els museus… la de ganes que tenia de tornar-hi!

En un principi hi estaré un parell de dies i mig, durant els quals espero poder tenir temps per tornar a visitar el més típic de la ciutat: el parlament, el Big Ben, el London Eye, Notting Hill, el British i el Natural History Museum, etc. També hauré de trobar temps per anar de compres a l’Apple Store… però ja veurem, tot sobre la marxa.

D’altra banda, no tot serà Londres i si puc intentaré tornar a Oxford i a Cambridge (a on també vaig estar durant el 2004). La resta dels dies a Dublín. Serà la primera vegada que trepitgi terres irlandeses i em fa força il·lusió ja que m’han comentat que tot i que la ciutat és força petita, hi ha molts indrets macos per visitar.

Espero que el mal temps no m’esgarri gran part de les vacances, així podré desconnectar millor de la feina i de la xarxa, i tornar amb les piles ben carregades. No crec que tingui temps d’actualitzar el blog pel que ja explicaré com ha anat a la tornada. Tot i que si algú vol saber per on paro que faci un cop d’ull al Twitter de tant en tant.

L’altre dia vaig llegir al diari BONDIA que el comú de la Massana està estudiant fer un museu dedicat al còmic i a l’animació. Una iniciativa que sens cap mena de dubte està lligada a l’èxit de La Massana Còmic (dita mostra celebrarà enguany la dotzena edició).

Com a aficionat del còmic que sóc valoro molt positivament aquesta iniciativa. No obstant, no em vull fer moltes il·lusions i m’estimo més tocar de peus a terra. No sé per què aquí a Andorra s’acostuma a fer servir el terme “museu” molt alegrement i sovint es confon amb el de “sala d’exposicions”. Per a mi un museu és un espai de centenars de metres quadrats dedicat a exposar i conservar elements amb un cert valor històric i/o cultural, no pas un parell de sales dedicades a exhibir alguna mostra de forma puntual.

Que consti que amb això no vull menysprear La Massana Còmic, ni em passaria pel cap! de fet sempre dic que m’estimo més anar a La Massana Còmic més que no pas anar al Saló del Còmic de Barcelona (sempre enfocat a les editorials i als llançaments comercials). El que sí vull fer és criticar els espais que es pengen l’etiqueta de “museu” al principat: el museu de maquetes d’Andorra, el museu Viladomat, el museu de la nina russa, … no sé vosaltres però jo sovint m’avergonyeixo quan parlo sobre els nostres museus amb gent de fora el país.

Personalment m’agradaria que es fes quelcom semblant al Museu Nacional de l’Automòbil (l’únic espai que qualificaria com a museu, tot i que es podria condicionar millor): un establiment amb diverses sales, amb visites guiades o autoguiades en diversos idiomes per atraure gent de fora, amb diferents esdeveniments al llarg de l’any… Que facin alguna cosa que realment valgui la pena visitar i que serveixi com a reclam per atraure gent dels països veïns per a que vinguin a visitar Andorra.

Sé que segurament demano massa, però també penso que amb temps i ganes es pot arribar a fer més que un minimuseu. Si més no espero que l’actual candidatura comenci amb un bon projecte i permeti crear la base per tenir en un futur quelcom força interessant.

No es que em faci gràcia remuntar-me a anys enrere per escriure un post, però en aquest cas he volgut fer una excepció ja que fa poc he trobat les fotos del viatge que donava per perdudes.

Més que unes vacances va ser una escapada de tres dies a Bucarest i amb prou feines vam poder visitar la ciutat. Per sort vam poder “pillar” una espècie de bus turístic i fer un tomb per la capital, veure la “caseta” que es va fer en Ceausescu (impressionant O_O!) i visitar un parell de parcs molt guapos (crec que els andorrans no estem acostumats a veure parcs grans ;).

La ciutat no em va agradar. No obstant, el viatge es va fer memorable gràcies a l’excursió que vam fer als Carpats per visitar el Castell de Bran, el mal anomenat castell del mític Comte Dràcula. Mal anomenat per que no s’ha pogut demostrar que el Comte hi arribés a viure i tot plegat apunta cap un muntatge per atraure turisme a Romania.

Muntatge o no, el castell és “xulíssim”. Una fortalesa medieval envoltada de boscos (i botigues de souvenirs) que actualment està convertida en museu. Està molt ben conservada i s’hi pot visitar gairebé tot: habitacions, patis, salons, passadís secret, etc.

Fa poc que he llegit que al 2009 el museu deixarà de poder visitar-se i es posarà a la venta. Així que m’he animat a escriure unes línies i penjar quatre fotos i un parell de vídeos del castell per si algú s’anima a visitar-lo abans de que el “xapin” al públic.

Pati interior del castell

Passadís secret del castell

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de fer una escapada a Barcelona i visitar Bodies - The Exhibition, una exposició polèmica que mostra cossos disseccionats de persones reals, els quals han estat tractats químicament per evitar la descomposició.

L’exposició, que recórrer el món sota el lema “veure és conèixer”, ha viatjat ja per diferents països i presenta un total d’unes deu figures humanes senceres, així com diferents òrgans i d’altres elements presents en l’anatomia humana.

Deixant de banda la polèmica (hi ha qui assegura que els cossos provenen d’algun país on no es respecten els drets humans), l’exposició l’he trobat molt bona i molt didàctica. Sí que impressiona una mica veure tots aquells cossos disseccionats, però la veritat es que és molt millor que no pas veure-ho en algun llibre d’anatomia o animació en 3D.

Les parts que més m’han agradat han estat la del sistema nerviós (sempre m’havia demanat com era la medul·la espinal per dins) i la de l’aparell circulatori on, mitjançant una tècnica de manipulació de polímers, es mostra tot l’entrellat d’artèries, venes i vasos sanguinis que composen un braç, una cama, un òrgan, o un cos sencer (impressionant!).

També hi ha una altra part molt curiosa de veure on s’ensenyen òrgans sans al costat d’altres afectats per càncer (segur que més d’un s’haurà plantejat deixar de fumar sortint de l’exposició :).

En total unes dues hores d’exposició que recomano a tothom que no sigui molt aprensiu. Així que qui tingui ganes d’anar-hi té fins al 31 de març per anar a les Drassanes Reials de Barcelona i visitar-la. De veritat que val la pena!

Doncs sí, aquesta setmana ha fet dos anys que porto escrivint les meves cabòries en aquest blog. Dos anys que han permès escriure 96 posts, rebre 476 comentaris (dels quals la meitat deuen ser meus ja que acostumo a contestar gairebé tot) i aturar 11.712 missatges d’spam (gràcies Akismet!).

Això m’ha animat a consultar les estadístiques d’aquests dos anys i fer una mitja amb les dades per veure com ha anat aquest període:

- 1206 visites al mes el primer any
- 378 visitants únics al mes el primer any

- 2605 visites al mes el segon any
- 1117 visitants únics al mes el segon any

Però el millor de tot ha estat consultar les frases clau i veure quines consultes han fet alguns dels visitants per arribar al blog:

N’hi ha hagut de culinàries:

• passos per fer caldo
• quin es el menjar tipic de gales
• quin es el tipic menjar de xina

d’existencials:

• como agradar a jesucristo
• tot el que fa un rey en un dia normal

d’autoescola:

• que es necesita per poder conduir una motocicleta
• com em puc treure es carnet de moto

d’informàtica:

• per que serveix el ventilador
• per que a la part del darrera dels cd hi ha ratlles de colors

i d’altres que no sé ben bé com classificar:

• els habitants de argentina com es diuen?
• on porten a un tren espatllat
• quin llibre regalar a la meva xicota
• jocs per fer el dia de la dona

La veritat es que no m’esperava que l’experiència seria tant positiva i de moment encara hi ha ganes d’escriure almenys un bon parell d’anys més. Qui sap, igual arribem als cinc anys si no sorgeix una nova moda.

imatges d’IGN.com

Darrerament només he estat jugant a un videojoc: el Kuru Kuru Kururin. Segurament el joc de Game Boy Advance amb el nom més ximple que hi ha, i l’únic que tinc per a aquesta consola (tot i ser de Game Boy Advance s’hi pot jugar amb la Nintendo DS fent servir l’Slot-2).

El joc consisteix en dirigir un bastonet que va girant al llarg de diversos circuits, al mateix temps que s’intenta evitar que xoqui amb les parets i d’altres obstacles que hi ha al mig del trajecte.

És a dir, l’únic que s’ha de fer és evitar impactar. Ni més ni menys.

Tanmateix, i tot i la seva mecànica senzilla, hi ha circuits que són força difícils de passar i fa falta una bona dosis de paciència per superar-los, pensar abans quin trajecte recórrer i quina és la velocitat idònia en que ha de moure’s el bastonet per arribar al final del circuit.

El joc és un vici al més pur estil Tetris i no hi he parat de jugar fins que no m’he passat tots els nivells. Ni gràfics bestials ni punyetes, un joc senzill i una bona idea i ja s’han garantit un bon grapat d’hores de joc.

Llàstima que la segona part del joc no sortís del Japó, que sinó també me’l compraria :D